Xirinacs, disculpi que pertorbi el seu descans.
Estant de vacances, al matí i abans d’esmorzar, com sempre, vaig comprar el diari, quan vaig llegir, atònit :
“Xirinacs trobat mort en un bosc d’Ogassa en estranyes circumstàncies “.
No fa falta que li digui, que comparteixo la seva mateixa ideologia i anhels polítics.
A mesura que m’anava documentant a través dels mitjans de comunicació, dels diferents racons i particularitats dels seus últims dies de vida, la redacció de les seves cartes i testaments polítics, en la mateixa progressió aritmètica, augmentava la meva tristesa, fins a ennuvolar-me els ulls, sacsejant-me el cor i la ment.
Per què ? Aquesta pregunta m’envaeix , Per què Sr.Xirinacs ? Per Catalunya ? Pels Països Catalans ?
No Xirinacs, per res d’això, estaves malalt, i vas decidir posar fi a la teva vida, lliurement, amb l’única finalitat d’apagar la teva llum, però ho sento, no ets un màrtir, ni de Catalunya ni de res , ni de ningú ,només eres un oceà de desesperació, de tristesa, de solitud, de malaltia, ermità vell, cansat de tant colpejar-se el cap a l’estreta caverna ibèrica.
Descansa tranquil , et recordarem viu, combatiu, dempeus , en lluita i en pau.