Per desgracia no sóc basc, i mai no he tingut el plaer de visitar el País Basc, i per a més I.N.R.I., tampoc no conec personalment cap basc i el que és pitjor, a cap basca.
I malgrat tant desconeixement personal sobre aquest meravellós país i la seva gent, em sento amb la fortalesa suficient, moral i intel·lectualment convençut, per a estimar tan sincerament i de tot cor, a tot el Poble d’Euskadi, i la tinc, per disposar d’un mínim raciocini per controlar els meus sentiments, per seguir el dia a dia, a través dels mitjans plurals d’informació, el pols social i polític basc , i sobretot, perquè els respecto, els tinc en gran estima i m’importa en gran manera , el present i el futur de tots els bascos i basques.
A priori, els bascos, sempre m’han produït una enveja sana , sempre. Enveja, per disposar d’uns furs i privilegis històrics, que els ha atorgat una potestat recaptadora pròpia i de funcionament i organització del seu territori, que als catalans mai no se’ns han concedit ( o no hem sabut aconseguir-los ), enveja en definitiva, per ser una nació digna, valenta, intel·ligent, noble i forta.
Comparat amb el trist comportament que estem donant tots els catalans, en l’actual canvi estatutari , i ja no parlem de la humiliació a Gas Natural amb l’Opa a Endesa, envejo per tot això, la dignitat dels bascos.
Després de deixar-nos vexar, insultar, boicotejar, robar, espoliar, els nostres béns , la nostra producció i la nostra cultura, fins i tot malgrat tot això, tenim una actitud miserable, indigne i mediocre, tant de la classe dirigent i política, com dels ciutadans, tots, entre els quals m’hi compto, per calçasses i burros, això sí, burros autòctons catalans, com els dels adhesius als cotxes.
Per vendre’ns i deixar-nos donar pel “bullarengue“, ja ens estava bé el vell estatut, després de tanta humiliació i insult, ens ha quedat un ” estatutet ”, retalladet i patufet, que per a res val , la indignitat i mediocritat, de la que estem fent honor.
No tenim la dignitat suficient com a Poble, ni els polítics, per zeladors d’un Poble moribund, ni els catalans, Poble en via d’extinció, per tolerar i mantenir a aquesta classe dirigent, a aquests partits i polítics mediocres i indignes de representar-nos.
El Final del Nou Estatut, va començar , quan només al cap de tres dies, d’aprovar-lo, amb un suport del més 92% del Parlament , Pasqual Maragall, actuant en qualitat de President de la Generalitat de Catalunya, va dir en una roda de premsa ( pressionat pel PSOE ) : “Que potser , hauríem de reconèixer que ens havíem equivocat en alguns articles “ , repeteixo , va dir això, només als tres dies següents d’aprovar-se per immensa majoria del Parlament de Catalunya.
¿ Això és dignitat de Poble ?, doncs clar que no , això només és de mediocres, de miserables, de covards, d’innobles, de menja-merdes.
Hi ha moments, que tanco els ulls, i somio que sóc basc, i solament per un instant, només un, tinc el privilegi de pertànyer a un Poble digne, noble , intel·ligent i valent.
Però sóc català, i en escriure l’última paraula del meu llibre, em banyaré per sempre, a la meva platja de l’Empordà.
Citant el gran poeta Salvador Espriu ,mai he de seguir el meu somni, i em quedaré aquí, fins a la mort; Ja que sóc també molt covard….
“I estimo a més amb desesperat dolor , aquesta la meva pobra, trista, petita, dissortada pàtria. “
