Obama , Hillary , Amèrica.
En una Amèrica , cada cop més mestissa, més afro-americans, més llatins, més asiàtics , l’estigma d’un president no blanc, ha deixat de ser una quimera.
La qüestió està, no en si Obama ha de guanyar perquè és negre, sinó perquè és el candidat demòcrata millor preparat, més que Hillary Clinton.
La Senadora de Nova York , és una guineu vella, se les sap totes, porta molts d’anys al costat del seu home, però no com a dona penjadora de cortines al saló de reunions, ni preparant cafè, ni rentant el cul de la seva nena-equina, la Hillary ha actuat de cervell gris a l’ombra del Bill Clinton ,els dos prenien les decisions polítiques, les estratègies, les aliances, els contactes, la premsa,la banca, l’exèrcit, els grups de poder, els sindicats, tot.
Porta dècades al poder, aquell poder real, el que es toca cada dia. Per tant , la Senadora Clinton, és perfecte coneixedora dels canals subterranis , del clavegueram del poder, allà des d’on es governa, aquella xarxa existent però secreta, aquella que només s’intueix i es percep vagament , per la pestilència nauseabunda , que emana de la condició putrefacte i miserable de la seva infraestructura, de la seva jerarquia i dels seus lacais.
L’Obama, té la presumpció d’innocència, que només la innocència atorga, res més. El seu crit de canvi real, no és res més que un reclam electoral ingenu, i la seva raça continua essent una càrrega negativa, als racons de l’Amèrica Profunda, aquella que mai ha deixat de guardar la caputxa del Clan KKK.
Per romanticisme, m’agradaria que guanyés l’Obama, cau bé, és negre, està net , és verge, incorrupte ( de moment ) , representa el centre-esquerra demòcrata, contingut polític i econòmic amb preeminència social, polític de minories ètniques i classes desfavorides. En definitiva és l’aspirant amb més glamour.
Però si hem de ser pràctics, Europa, o sigui nosaltres, ens interessa més que guanyi Hillary Clinton a les primàries demòcrates a EE.UU.
La Senadora de NY, seria la clara guanyadora contra la dreta republicana americana. Europa, no es pot permetre un nou triomf dels republicans, seria una catàstrofe de conseqüències imprevisibles: Guerra, Medi Ambient, Relacions internacionals, Recessió Mundial.
Només Hillary Clinton , i el partit demòcrata americà, pot restaurar la cordura, el raciocini, la diplomàcia i la pau a la Casa Blanca, al Congrés i al Senat., i reactivar unes polítiques econòmiques que facin sortir del pou actual als EE.UU i a la vegada , al món sencer.
I està clar, els americans encara avui entre un negre simpàtic, jove i intel·ligent, i un lliberal capitalista , vell, republicà i blanc, no tindria cap mena de dubte en la seva decisió a l’anar a votar , i guanyaria el blanc.
El dia que les races negres, llatines i asiàtiques representin el 50 % de la població total amb dret a vot, llavors podrem parlar d’un president negre, ara no és possible, simplement per una qüestió numèrica de vots en relació a la població que vota.
Els americans , abans elegiran a una dona com a la primera Presidenta dels Estats Units de Nord Amèrica, que a un negre amb nom de moro, “Obama “, que els hi recorda massa Ossama , a Ossama Bin Laden, i tots ja sabem , que l’americà del carrer té un coeficient intel·lectual , equiparable a les hamburgueses que es foten entre pit i espatlla, com sinó , un Poble que es creu tant llest, hauria fet President durant dos mandats seguits, vuit llargs anys… a un paio com el George W. Bush ??…un fatxa republicà, que ha abocat, no només als EE.UU. , sinó a mig planeta sencer , a la recessió econòmica més greu des de 1978 , a la guerra entre civilitzacions i el caos mediambiental …. abans prefereixo el Hommer Simpson.
No ianquis, no, el somni haurà d’esperar, no esteu preparats.