Salveu la ciutadana Letizia.
Quan aquesta senyoreta treballava de presentadora de Telenotícies a TVE, gaudia d’una salut física i mental perfecta.
Estava radiant, bonica, una dona vital.
A partir dels rumors de festeig amb l’hereu , i posteriorment amb el casament, embarassos i vida oficial, el seu cos i la seva ment, han anat empitjorant en progressió geomètrica, fins a assolir uns nivells tan preocupants, que estic totalment convençut que en cas de seguir així, la tragèdia està servida.
Sóc republicà, però la manipulació i utilització de la princesa Letizia , com a figura institucional, efectuada pels buròcrates eterns de Palacio, és sense cap mena de dubte , una actuació aberrant i cruel.
Cada vegada més, em recorda al personatge de Diana de Gal·les, però a diferència de l’anglesa , que era innocent i ximple , l’espanyola, és més llesta que la gana, i per això precisament, per ser una dona intel·ligent, pateix molt més el desencant personal i emocional, que ha suposat aquesta surrealista aventura de ” Alicia madurita i divorciada al País de Las Maravillas “ …. i aquest conte no acabarà tampoc com el de la Ventafocs….ni feliços…ni menjant anissos….
La princesa està captiva al castell, ha despertat del seu somni, i el príncep blau ha resultat granota, els sogres l’odien, les cunyades li donen l’esquena, ningú l’estima..la princesa està trista, sofreix , està malalta de mort….
Salveu Letizia, la ciutadana .
