PSC: La veu de l’amo.
Bon gos , remena cua. No és alemany, ni tampoc belga i menys un Mastí dels Pirineus , és un bon gos català, petaner i llepador.
L’amo de Castella li diu, “gos, jeuuuuuuuu !! “ i jeu, l’amo li diu “ gos, quieeet !! “ i quiet està, l’amo li diu “ gos, zigzala !! “ i el bon gos , la zigzagueja
Així és la subordinació del PSC amb el PSOE.
Es tant patètica, que en Maragall , ja se’n va allunyar fa anys de l’escalfor de l’amo de Madrid, i es va tornar esquerp amb el “Señor” i amb els “Señoritos “ de la C/ Ferraz , tant recelós d’ells, que l’amo li fotia coces i renecs .
En els temps de la misèria, de la sequera d’aigua i d’esperances, de pobresa de caixa i d’anhels, en els de la manca d’inversió i d’identitat , en aquests dies tant difícils, de desigualtat, de menyspreu, de peatges, d’esbornacs, d’apagades, d’inflació, de bombolles financeres, immobiliàries, de pensions de gana, de vellesa, de discapacitats 100 % dependents, de la crisis climàtica i el canvi d’ànima nacional pel mestissatge multicultural.
En aquesta època de foscor , és quan un partit català i que es diu catalanista , ha de ser clar, i ha de mirar al seu amo castellà, directament als ulls, i amb la noblesa que encara li resta d’ancestral llop, amb aquesta mateixa dignitat que el seu avantpassat del bosc, abaixar la cua, pujar el cap , i si l’amo amenaça amb la ma o amb bastó, ensenyar les dents , mossegar si cal, però fer-se respectar, i udolar, udolar ben fort , en direcció a la Lluna , en busca de la llibertat.