Al Forest in Catalonia.

En matemàtiques 1+1 = 2, però amb comptabilitat no sempre és així, al 1 se li han de sumar les inversions previstes, restar-li les amortitzacions practicades, que si el fons de maniobra, que si la caixa, que si la despesa realitzada, si els crèdits, si les deutes, els salaris, les compres, que si el prorrateig, que si l’arrodoniment.

És a dir, que al final , 1 + 1 = 2 , sempre i quan 2 = 1 + 1 * ( (– ½ + ( N * A ) ) / B, o sigui no s’hi entèn ni el mateix Pitàgores, per que ni en Pitàgores ni jo, de comptabilitat no en tenim ni Pu-ta i-de-a.

Fa més de quatre lustres, que els sectors polítics nacionalistes catalans, estant reclamant la publicació per part de l’estat espanyol de les famoses “ BALANCES FISCALS” Espanya vs Catalunya, o sigui parlant amb tomàquets i pebrots, quants pebrots posem a la guardiola espanyola i quantes d’aquells pebrots, tornen a Catalunya, encara que sigui en forma de tomàquet de canàries ( aquell dur com una pedra, insípid e immenjable )

Tots els governs espanyols s’han fet l’orni, i s’han negat sempre a la seva publicació ( …per què serà ? )

Però és clar, els governs dels Estats Oficials, tenen les seves armes, i els seus amics , els bancs, i aquests els hi fan un favor, i si és del BBVA , els seus socis bascos, encara millor, i van i es treuen unes balances fiscals al mes de novembre del 2007, que diuen que Madrid, aporta el doble que Catalunya…. ohhhhh que solidaris els madrilenys….mira per on ? …ara resulta que els catalans i les nostres fabuloses autopistes de pagament som els insolidaris i els ploraners, en front de la “capital de España “, desenes de mils de funcionaris per m2, seus estatals financeres,bancàries, energètiques, ambaixades , seus de corporacions estrangeres Congrés, Senat, exèrcit…

I ara es veu , que 1 + 1 no sempre és igual a 2, i que això de fer un estudi de la realitat de les balances fiscals Comunitats Autònomes front l’estat Espanyol, és molt complicat, i que existeixen dos sistemes per calcular-les, dos metodologies i les dos són bones i reconegudes internacionalment, un és el de la càrrega amb beneficis i l’altra, el del flux monetari.

Els sectors espanyolistes , com el realitzat per diferents bancs, entre ells l’abanderat espanyol BBVA, opten pel mètode de la “ càrrega-benefici” , en canvi els sectors catalanistes volen que es faci amb el criteri del “ flux monetari “

El mètode d’estudi per calcular les balances fiscals, de “càrrega-benefici” es basa amb un sistema de càlcul més fiscal i comptable, amb el sentit comptable més pur, és a dir amb amb el criteri del que amb castellà s’anomena “ el devengo “ , és a dir de Meritació , que és el Principi comptable segons el qual la imputació d’ingressos i despeses a un període concret s’ha de fer d’acord amb el moment en què realment es realitzen les operacions que els originen, amb independència de quan es cobrin o es paguin.

Aquest criteri potser vàlid a efectes comptables, perquè s’ajusta als Plans Comptables , però no ens dona la visió real del què realment aportem i del que rebem a canvi, sino simplement ens dona una visió comptable, però a nosaltres la comptabilitat ens en refot tres pitos, nosaltres, els catalans el que volem saber, ens quants milions donem a Espanya i quants retornen.

I això , només ho pot calcular un estudi de balances fiscals, basat ambla metodologia del “Flux Monetari “ , que es basa en un sistema més real, transparent i pràctic, clar, sense embuts, sense vomitades comptables, és a dir , són faves comptades que no comptables, quants calés donem i quants ens tornen. Es tracta del alta famós criteri fiscal, el del criteri “ de Caixa “, quan entra i quant surt, quants euros em fots del calaix de la botiga i quants me’n tornes.

El passat 19 d’Octubre del 2007 , al finalitzar una conferència a Barcelona, el Ministre d’Economia espanyol, Sr. Pedro Solbes, es va posar a xerrar amb petit comitè , fora de micròfon i a peu dret, amb el trio fantàstic de Catalunya : ROCA-FAINÉ-PUJOL, aquests li van reclamar un cop més , que el PSOE , tenia que fer pública d’una vegada per totes les autèntiques balances fiscals , i en Solbes el hi va contestar , deixant-los totalment atònits i congelats, que si algun dia s’arribessin a publicar, seria l’escàndol més gran de la democràcia espanyola.

Exacte Sr.Solbes, un escàndol tan gran que només de pensar amb el mètode del flux monetari per calcular les balança fiscal amb Espanya, el devengo i la caixa, m’entra un reflux a l’hernia de hiat, una acidesa i una mala llet , que em venen ganes de vomitar…. de fàstic.