Al Forest in Catalonia.

Fins aquí…

hem arribat els catalans,

 ens en anem,

no cal que s’aixequin ,

sabem on és la porta….

Una presentadora de televisió del tipus “florero”, la posem perquè és mona, la posem perquè és rossa, perquè té una bones mamelles i per un bon cul.

Avui en dia, aquest tipus de televisió és totalment masclista, com les de sempre, com les d’abans

La dona en aquest coi de país, mereix d’una vegada per sempre, un respecte en els mitjans de comunicació. Ja n’hi ha prou, d’enaltir la dona florero, a l’escalfa braguetes, a l’escot de pits de silicona, a les talles 36′ , als morritos inflats com a besucs, a les ganivetades de bisturí talla pòmuls, xucladors de grassa de papada i ulleres antigalls i antigallines, als culets, esculpits amb serra elèctrica del BAHAUS.

Quantes vegades, hem observat aquestes noies gerros , per totes les cadenes de televisió , amb un micròfon a les mans, sense tenir ni punyetera idea de res, l’únic que interessa és el somriure profiden, amb un botó descordat, amb uns pantalons ajustats, amb una faldilla tallada i una invitació a l’erotisme passat per cigrons amb xoriço…. .

No s’adonen, que quan arribi un nou culet prometedor, els hi fotaran dues puntades de peu ….. i tot per dos minuts de glòria televisiva !!

Això, no és fer de becària periodística, no és el començament de res, ni instrucció televisiva de res, ni és aprenentatge de res.

La locutora “florero” , la que no sap el que diu , ni el que ha de dir… és més fusta en un món masclista. És una novícia en un convent de preparació de floreros, en una societat que demanda gerros bonics , però que si cauen, es trencaran en mil trossos. No les preparen per a quan caiguin, les preparen per florir maques, acolorides i banyades en un perfum embriagador. Els gerros es reposen, les persones no.

Mentre les dones , continuïn tolerant aquest panorama, està clar, que el Món dels Simis, continuarà a les mans dels goril·les esquenes platejades, que no faran fotudament res per canviar-ho… lògicament.

Benvingudes al Món real….. al Món dels Homes Goril·la.

Déu, que NOS el representem com un home, resa a l’Evangeli, que a les dones us va crear a partir d’una costella de NOS mateixos… Alceu-vos de la letargia de milions d’anys que camineu submises, preneu el control d’aquesta merda i canvieu-la d’una coi de vegada.!!

Ha arribat la vostra hora ! No ho veieu ?.

Proclameu-vos Abelles Reines, en bresca d’abellots, salveu-nos del nostre fatal destí ….. sinó de terra de mel , només en quedarà la pena , peneta, pena del que va poder ser i mai no va ser.

!! Aixequeu-vos del vostre somni, per NOS induït, i renaixeu de les vostres costelles, mateu el Creador i derroteu a NOS , i per fi , entronitzeu-vos com les noves Reines i Deesses… del Planeta dels Simis. !!

És bastant patètic, pesat , cansat i vomitiu , el discórrer de govern i oposició, i no em refereixo al d’ara, o concretament el binomi PSOE vs PP, em refereixo a tots els governs i oposicions haguts i per haver-hi, a qualsevol engranatge polític i estructural d’un estat, país,  comunitat o municipi.

Vagi per endavant, que les meves preferències socialdemòcrates, no m’impedeixen criticar al socialisme espanyol, sense que m’hagi d’esquinçar les vestidures, i tirant-ne encara més de refranys i frases fetes, ja se sap, que qui bé et vol , et farà plorar, ara que d’altres diran, Déu , guarda’m dels meus amics, que dels meus enemics ja m’encarrego jo, en fi, jo no critico la ideologia, sinó la seva actitud quan governa, quan arriba en poder.

Per a molta gent , el socialisme, o més en plural, l’Esquerra, és massa ideològica , tenen molt romanticisme i poc de realisme, però clar, si quan tens el poder, no te tires a la piscina, amb convenciment, decisió i amb un parell, doncs això, et porta a fer una panxada de panxa panxuda fenomenal.

El Govern, no sol el de Zapatero, tots, el de Montilla, Carod i Saura, el d’Ibarretxe, el de Pujol al seu dia, el d’Aznar, el de González, en definitiva el de tots els colors i latituds, sempre acaben igual, s’emboliquen en una closca de tortuga, en una esfera d’espines tal eriçons de mar, i d’allà no surten, s’enroquen com a escaquistes previsibles , a la primera oportunitat que els deixa el contrari.

Els Governs, siguin del costat que siguin, s’immobilitzen en la seva estratègia, com a crancs sense brúixola, ja no sol caminen cap a enrere, sinó que a més a més, caminen en cercle, perduts al seu desert vermell o al seu bosc negre.

Els Governs han arribat a sostenir tals animalades, que farien posar vermells a qualsevol persona decent, i tot per culpa d’aquests atacs d’autisme egoista i provocat, aquest escut invisible, que els ha fet dir , que això del GAL eren quatre animals indiciplinats , que la corrupció política i financera no existeix, és una imaginació popular, que Roldán és un fallada menor del sistema, que el Prestige deixava anar unes galletetes de fuel , i que tot el desastre es va gestionar de puta mare, que l‘Estatut trencaria Espanya, que ETA era el culpable del 11-M i si els d’Al-Qaeda diuen que han estat ells,  que és igual, han estat els d’ETA, i si s’enfonsa el Carmel, no passa res, un forat no és per a tant, la culpa és dels altres, els d’abans , del Pujol clar, que mig Barcelona es queda sense llum, el problema és de la fatalitat , de la mala sort , el d’un cable d’alta tensió fatxa, que es va sacsejar, amb tan mala pata com uns “caballitus de fira “ pel camp, i que la culpa no és la falta d’inversió de Xarxa Elèctrica Espanyola, noooooooooooo, i res ha de veure que Montilla fos Ministre d’Indústria, nooooooooooo, i que l’actual Ministro Clos tingui la culpa d’alguna cosa, nooooooooooooo, i que en definitiva els organisme estatals que gestionen l’energia, no tenen la culpa de res, que no és un problema d’inversió noooooooooooooooooooo, és pura i simplement un problema de mala sort, mira per on, closca de tortuga, autistes sensorials, eriçons de mar, tancats en si mateix, en el seu instint d’auto protecció.

Els governs socialistes, han de deixar d’actuar a mitges, fent polítiques del 50%, és a dir, prou ja de legislar un 50% socialista i un altre 50% políticament correcte, de centre.

El PSOE no és un partit de centreesquerra, és un partit d’esquerres, i ha de governar, com a tal, amb tots els seus valors socials i ideològics, propugnant un autèntic canvi en la societat, no sol aquells que siguin rendibles per guanyar unes eleccions cada quatre anys, no subvencionar ( 2.500 per nen ) sinó invertir en guarderies públiques, no 100 euros al mes per a mames treballadores, sinó 100 nous contractes indefinits cada dia per a aquestes mamis.

L’Oposició, totes les oposicions hagudes i per haver a Espanya, en canvi, s’obsessionen per destruir el Govern, sigui com sigui i al preu que sigui. Artur Mas ho va fer amb Maragall i ara amb Montilla, Maragall ho va fer amb Pujol, Felipe amb Suárez, Aznar amb González, el PSOE ( que no ZP ) amb Aznar, Rajoy amb Zapatero i així, fins un rumb voraginós sense fi.

En l’actualitat, tots les tendències polítiques volen centrar-se, per exemple l’Acebes, que és un tipus d’extrema dreta pura i dura, quan pretén ser el que no és, ja que passa el que passa, que seu autentic jo i l’alter ego centrista , el porten fins a la bogeria singular, d’afirmar, reafirmar i perseverar, jurar i perjurar, que un tomàquet àrab és un pebrot, i a més és un pebrot basc. Quan si deixés fluir la seva autèntica bèstia , hagués ordenat un carrega de la brigada lleugera per treure al populatxo no popular del carrer Gènova, però clar , volen ser políticament correctes i en comptes d’això, continuen portant al país a una espiral d’histèria col·lectiva, de confrontació, d’odi, de soroll de sables, de trencaments, de mala baba entre Pobles, de trames catalanes, basques, energètica, financeres, comunistes i maçons.

Si Acebes, hagués actuat com el que realment és, traient de nou els grisos al carrer per unes hores, ens haguéssim deslliurat d’aquest perill humà, durant deu anys més o menys, estaria en Alcalá-Meco, amb els integristes radicals, és a dir en el seu hàbitat natural.

Carod que és independentista, en arribar al poder , també es torna “ majara “, es vol centrar, nomena al seu “hermanísimo “ com a alt càrrec del seu departament, excursions campestres cap al Pirineu, això si, trepitjant tota la caca de vaca que troba per la vall, i sense recollir cap bolet aprofitable, i per a més INRI d’INRI, va i diu en una primera fase, que la gent catalana ha d’abstenir-se de votar l’Estatut, després va dir que votessin en blanc, i més tard que votessin SI però que No , després una altra vegada No però que Si, per rematar la feina amb un votin en blanc , i com a traca final ,que votin nul.

I va passar , el que havia de passar, que aquells que no pensen en la poltrona, perquè ja es guanyen el pa amb les seves mans, és a dir, les Bases del partit, van acordar per immensa majoria, que es votés NO al nou Estatut, i Carod va sortir a la balconada pública, com el nou líder ratificat, dient als seus votants que votessin que NO, però amb la boca petita, després quan arriba al poder, diu que la culpa de tot ,la van tenir les Bases del seu partit i les joventuts d’ERC, que si fos per ell ( per en Carod) , hagués votat que SI, i un SI ben gran al nou Estatut de Catalunya.

Histèria i Bogeria, horror i ridícul.

Saps que et dic Josep Lluís ?, dimiteix, ves a fer de professor a la Universitat i aprofita el temps, perquè si et vas baixar els pantalons amb les teves Bases, sol va ser per aguantar-te a la butaca, en el de núm. 1 d’ERC, i com a futur Vicepresident amb aspiracions de Muy Honorable - en un hipotètic joc d’atzars i combinatòries- com tots sol busqueu el poder pel poder, l’EGO sempre guanya, sou animals de poltrona, com aquells pollets ,que busquen la calor de la seva mama gallina, la gallina dels ous d’or.

No es fa Oposició, es practica la sistemàtica destrucció de l’enemic polític, aquell que t’ha tret la pilota, la joguina, l’okupa temporal del teu palauet, aquell que t’ha canviat les cortines del teu despatx presidencial, el que se seu, a la que va ser la teva tassa de lavabo, aquell seient on se’t van ocórrer les mil i una perfídies, traïcions i anihilacions possibles del rival de torn.

I un pot permetre, que insultin la teva mare, que se’t fumin els teus puros i se’t beguin el teu whisky, però per res del món, un polític no pot tolerar, que se’t caguin a la teva tassa, això mai, mai.

Una altra revenja està servida, quatre anys més de guerra, i tot per haver-los tret la seva poltrona, la seva tassa de water-closed preferida.

En entrar en un lavabo públic, ningú no es mira, tothom va a la seva, allò que més de menester necessitin i precissin, i els desfets baixen pel lavabo igual, oloren igual, i embruten de la mateixa forma, i per més que et netegis, mai no estaràs net del tot, i ja se sap, que en els caganers com en la política, ningú no coneix ningú.