Ceuta: espanyols per necessitat.
Un veí de Salamanca, Valladolid o Màlaga, es pot sentir identificat a una nació, un Poble, en aquest cas , l’espanyol, i tenir un fervor patriòtic, el mateix que podem tenir els catalans o els anglesos . Parlo de sentiments , del sempre difícils mons, el dels sentiments i el de les pàtries.
Però els milers de veïns de Ceuta, que inundaven els carres, amb pancartes i centenars de banderes espanyoles rojes i grogues al vent, que cridaven visques a Espanya i visques als Reis, se senten tant espanyols , con jo soci de Banc de Sabadell, és a dir, no és un sentiment pur , diguem-li patriòtic.
Només senten Espanya, com la clau d’entrada a Europa, com aquell Estat , que els proporciona un benestar capitalista occidental , en unes contrades orientals africanes, i que si fossin part del Regne del Marroc,aquests beneficis es veurien esfumats, tant ràpid com bufa la tramuntana a l’Empordà…..vaja el mateix que passa amb els veïns de Gibraltar, que no volen deixar de ser anglesos per ser espanyols, ni borratxos !!….. o no ?