La prostitució del periodisme.
Les accepcions del mot ” prostitució ” són àmplies, i no solament el simple comerç del propi cos per a fins sexuals a canvi d’una remuneració dinerària o en espècie, pot definir-se com tal.
Qualsevol persona que ven la seva ànima, les seves idees, els seus principis o la seva dignitat, s’està prostituint.
Jo mateix, em prostitueixo cada dia en el meu lloc de treball, i no és a causa que el meu cap i jo practiquem el Kamasutra, o que exerceixi de bon becari madur “ Lewinsky ” , a canvi d’augments salarials o tractes de favor , NO això NO !! , Déu em lliuri !! , per tots els Sants, Àngels , Arcàngels i Belcebú condemnat ! , simplement perquè en renunciar als meus somnis i ambicions professionals, m’estic prostituint a diari, per deixar-me en l’empresa, les meves escames, les meves neurones, la meva testosterona, els meus cabells, la meva caspa, les meves hemorroides, les meves inflades varicoceles i tristament la meva dignitat, a canvi d’un salari a l’IPC i una cotització del segle passat, Jo treballo , Ell em paga, és igualment una transacció econòmica, cinc mil i sense llit, solament per engreixar el negoci del ben nascut i millor persona del meu empresari ocupador ,al que tan adoro, estimo i idolatro cada dia dels meus cardats dies.
Deixo anar tot aquest missal , per denunciar la prostitució del sagrat ofici de periodista.
En principi, som en un món sostingut espiritualment des dels pilars bàsics que va proclamar la Revolució Francesa, és a dir, IGUALTAT, LLIBERTAT i FRATERNITAT.
Molt bé, és bonic, utòpic però bonic, com el comunisme.
Però: ¿Quina direcció segueix el periodisme ?¿ Proclama, defensa i lluita pels principis bàsics de la Democràcia ?… La meva resposta és NO, rotundament i fermament NO.
Els periodistes igual com jo a la meva oficina , es venen cada dia. Es venen a les societats econòmiques que controlen els mitjans de comunicació , i més concretament els consells d’Administració. Han renunciat al codi deontològic de la professió, a l’ètica periodística, a la naturalesa pròpia de l’ofici a canvi d’una retribució.
La meva prostitució a l’oficina, només m’incumbeix a mi, no faig mal a ningú, només a la meva autoestima i a les meves hemorroides .
En canvi, la mercantilització de l’ofici de periodista SI, perquè atempta, erosiona i corromp els principis democràtics , en la que es constitueix la societat contemporània actual.
La Premsa és el Quart Poder, però si el periodisme perd la imparcialitat a favor dels interessos econòmics de les empreses que regenten els Consells d’Administració d’un grup mediàtic, es perd l’objectivitat, la transparència informativa, la investigació, la denúncia; es perd la igualtat informativa, es perd la llibertat informativa i de la fraternitat, ja ni els hi en parlo .
En definitiva, si el periodisme contínua prostituint-se, el clavegueram del sistema democràtic s’obstruirà de tal manera, que la merda i corrupció indemne, faran saltar pels aires ,totes les fosses sèptiques, esquitxant d’immundícia tot el que trobin al seu pas.
Adaptant una famosa cita, del millor periodista català de tots els temps, el malaguanyat Ramon Barnils, puc concloure, afirmant, que el periodisme ( com la política ), és tan necessari en qualsevol societat moderna, com els vàters W.C. , perquè els dos, contribueixen a la higiene del Sistema i sobretot, a la de les nostres pobres ments, esperits pertorbats per la inherent i eterna debilitat humana.