Carta al meu fill ( que no tindré mai )
Fill meu, abans de res, perdona’m per no haver-te engendrat, criat i educat. Carai, comencem malament demanant-te perdó, ja veus que el teu pare, hagués estat poca cosa.
M’agradaria haver-te tingut en els meus grans braços, i ensenyar-te els secrets del salat mar, com nedar sense cansar-te, com flotar a la seva deriva, com bussejar amb els ulls oberts, com aguantar l’aire, com deixar-lo, com escoltar el so del seu silenci majestuós.
T’ensenyaria tot el que sé i he estat, tot el que m’han ensenyat i el poc que he après.
Et llegiria els clàssics grecs, les cròniques de Juli Cèsar, Charles Dickens, Schakespeare,J.D.Sallinger.
T’ensenyaria a viatjar per tot el món, només tancant els ulls.
Els valors humans serien el teu aliment , la noblesa el teu cognom, i la bondat de cor el teu company i amic de viatge .
Cantaríem junts Beatles, Sinatra, Elvis , Llach , Roberto Carlos i Serrat.
Professaries totes les religions i de cada una prendries les seves millors virtuts.
I per últim fill meu, t’ho donaria tot, series el meu hereu universal, poca cosa et deixaria , però prou, perquè et tragués d’algun infortuni.
Això si, t’obligaria per testament, a que escampessis les meves cendres en el taronger que vaig plantar de jove al terrat, per si torces la teva conducta, avisar-te amb les taronges més amargues , i si et converteixes en un home just, recompensar-te amb les més dolces i grans, com el teu cor.
Bon viatge , fill meu.