Quan una noia és maca, realment maca,t’atrapa des del primer instant, et captiva per la seva màgia innata, i aquesta pubilla del Vallès, és realment preciosa, em fa caure la baba.

Té una energia desbordant i una simpatia que captiva els televidents, una autèntica alegria i satisfacció pels ulls, el cor i el cervell.

Maca, trempada , simpàtica , intel·ligent i bona presentadora de televisió, i per acabar-ho de rematar, se la veu una bona noia de cap a peus…. Que més vull ?, que més volem ??

Deu salvi la Reina!!

la Reina de Canal 33 : Bibiana Ballbè

 

Bibiana Ballbè Serra

De Viquipèdia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Bibiana_Ballb%C3%A8_Serra

La Bibiana Ballbè

La Bibiana Ballbè

Bibiana Ballbè Serra (Matadepera, Vallès Occidental, 28 de setembre del 1977) és actualment presentadora d’un programa de la televisió catalana.

Biografia

Amb 16 anys va anar als Estats Units a estudiar, i per acabar la carrera va demanar una beca per anar a Alemanya. A Eivissa conegué fortuïtament uns alemanys que la permeteren acabar en un treball a la cadena alemanya de música VIVA. Alguns programes que feia eren Planet VIVA, Chartsurfer, Was geht ab? o Ritmo, on exercia també com productora. Al gener del 2002 moderava alternativament la transmissió Inside amb la seva companya Janin Reinhardt abans que deixés la cadena l’any 2003.

És a partir d’aquest any 2003 quan comença la seva tasca com a presentadora del programa de joventut i cultura alternativa anomenat Silenci? al Canal 33, de la Televisió de Catalunya, tractant temes com música, cinema, moda, revistes i d’altres. Gràcies a aquest programa es va donar a conèixer a les audiències catalanes i assolí popularitat.

 

Que si cony ¡! Un gran pantà ¡! en comptes d’ample , molt alt, posem 200 metres ,i amb molt, molt de formigó.

El Metro de Barcelona es consolidaria com la nova Venècia catalana, amb góndoles, gansos i “golondrinas” ,la gent ja no aniria amb tan d’estrès, i si vols entrar sense pagar, doncs cap problema !! et fots a nedar,i de passada et poses en forma….piscina olímpica de la platja fins a Montjuïc.

A l’estiu, els habitants de Can Fanga, podrien banyar-se sense perill, ja que et podries tirar de cap , triple mortal amb tirabuixó amb tota tranquil·litat, perquè mai no arribaries a fregar el fons, no faria falta que envaïssin les carreteres de Girona, l’Empordà i la Costa Brava en particular.

La Torre Effiel de París, comparada amb el Pantà de la Diagonal, seria una merda de ferro rovellada.

Els promotors immobiliaris, un cop exhaurida la superfície urbana,es posarien les botes, podrien construir cases flotants, que com la Borsa, un dia anirien a l’alça i altres a la baixa, Dragón Khan permanent, al lliure albir de la meteorologia i el canvi climàtic de torn, comissions, especulacions i re-qualificacions serien submarines i per tant, els cops de pilota urbanístics, es transformarien, en una nova dimensió aquàtica, digna de grans taurons blancs, en ple Mediterrani català.

Així, la Teoria del Darwinisme, es consolidaria sense cap mena de dubte , com  totalment empírica i veritable , aquesta afirmació ho demostrarien científicament tots els especuladors fills de les seves mares, ja que fins i tot ells, serien capaços de transformar-se, evolucionar, canviar-se, mutar-se  a una nova espècie aquosa , ja que la immoralitat i pestilència personal, ho és, a la terra, al cel i a l’aigua.

I tot això, ho explico perquè ja estic fart,de que els xaves, els pixapins ,els mira-que-maco , els de Can Fanga , en definitiva, els barcelonins, ens llepin tota l’aigua del pantà de Susqueda.

Barcelona i la seva zona industrial metropolitana, beuen més aigua d’aquest pantà, que Frank Sinatra en vida, bourbón ” Jack Daniels ” .

Per tant, l’arquitecte Ricard Bofill ( ull, el Pare ), que vagi dissenyant una pantà a la Diagonal, això si, per raons de seguretat, queden prohibides les llicències amb tendència excessiva a les mariconades modernistes, es recomana un disseny robust, bonic però fort i durador, ja que de no prevaldre la seguretat absoluta, Barcelona passaria de ser coneguda, de la Ciutat de Los Prodigios, a la Ciutat dels Pantans, i per obra del Deu Neptú, el temple del Nou Camp, passaria a denominar-se, el Nou Mar, i de Ronaldinho, passaríem a contractar, com a nova estrella mediàtica, al Tauró ( el 1r ) de la pel·lícula de Spielberg, aquest si que mossegava coi !! i en canvi, no demana augments salarials cada tres mesos, i mira que té més dents i més incisives, que el nen amigdalític del “Gauxo”.

A Can Fanga, passa quelcom estrany, i no és precisament el canvi climàtic .

¿ Per què tots els jugadors brasilers acaben subjugats a l’ambient de la nit barcelonina?

¿ Per què ningú els hi ha explicat , que un “ Cuba Libre “ és una beguda alcohòlica, i no una proclama de llibertat revolucionària anti-sistema capitalista ?

¿Per què ningú els hi ha explicat, que les discoteques són llocs de vici i perdició , i no un gimnàs de la cadena DIR per posar-se en forma ?

¿Per què ningú els hi ha explicat , que les senyoretes que ensenyen les tetes al Camp Nou i que t’ensenyen idiomes al cotxe, no són bones cristianes anti-stress de jugadors estressats o voluntàries de la llengua per la normalització lingüística del català, sinó prostitutes que intenten guanyar-se la vida com tothom ?

¿Per què ningú els hi ha explicat que el condó , serveix per quelcom més que

per inflar-los d’aigua i llençar-los al carrer per jugar ?

¿Per què ningú els hi ha explicat, que la hepatitis, la sífilis i la gonorrea , no són el nom de senyores de la neteja del Santiago Bernabeu, sinó unes malalties terribles, que et poden deixar mesos i mesos fora de combat….com l’argentí “Pelusa “ Diego al 1982 ?

¿ Per què tots els brasilers del Barcelona acaben confosos a la nit, com els gats bruns que s’escapen del portal del seu jardí a les 12 de la nit ?

¿ Per què en comtes de subjugar a les discoteques i clubs de senyoretes, no es posen a jugar pel club que els hi paga xifres milionàries ?

¿ Els milionaris brasilers del Barça, es pensen que això és un puti-club, ?

¿ Què fa que els brasilers , se’ls hi encengui la llumeta de la titoleta i se’ls hi apagui el cervell ?

¿ Per què jugar al futbol professional, és incompatible amb un coeficient intel·lectual mínim ?

¿Per què quan un jugador fuma un porro a la NBA, li foten una sanció econòmica acollonant, i en canvi al club de Can Fanga es fumen porros als passadissos ?

¿ És tan difícil comportar-se com un professional , quan es cobra més de mil milions de les antigues pessetes per any, a banda d’altres emoluments també milionaris ?

¿ Per què la directiva del Barça no va acceptar una oferta del Milan super milionària pel Ronnie, quan sabien perfectament que era el moment de vendre’l ?

¿Per què el Barça haurà de malvendré el jugador brasiler per una tercera part del preu que li pagaven fa un parell d’anys ?

¿ Per què sempre som tan burros ?

¿ Per què als socis i afeccionats del Barça ens enganyen, ens enganyen i ens tornen a enganyar ….sempre ?

¿ Quan hi haurà una directiva com cal, allunyada d’interessos econòmics, polítics, empresarials, professionals i egocentrismes particulars ?

¿ Per què quan pensem en directius d’un club de futbol professional, sempre acabem pensant amb els Padrins del cinema , genialment interpretats per Al Pacino o Marlon Brando ?

¿ I els socis, afeccionats i seguidors del Barça…Quan deixarem de ser uns gripaus ingenus i creguts,….. i fuetejarem, expulsarem els indesitjables rectors del nostre club ,com Jesús va expulsar als fariseus del Temple del seu Pare?

¿Per què no ens erigim com els autèntics gestors del nostre estimat Barça , amb règim d’autogestió , al més pur estil cooperativista, sense comissionistes, interventors, aprofitats, fantasmes i aspirants a polítics ?

¿ Per què els directius de futbol professional han de buscar al diccionari , paraules com Noblesa, Integritat o Dignitat..

Saben que els hi dic, me’n vaig a mirar el partit d’en Gasol que m’he descarregat per l’ordinador i ja s’ho faran…

Allà a la NBA els dirigents són professionals i no uns mediocres fantasmes com els bacons d’aquí….

Així rebentin per una fartanera de botifarra amb seques…i que petin … i.. QUE N’APRENGUIN !!

9788474264838 sida12

“El Informe Lugano” 1999, de Susan George, Editorial Icaria (Barcelona ).

George, Doctora en filosofia, i guru del moviment anti globalització, va escriure aquesta obra mestre i referent obligat per entendre el sistema que governa els destins del món en l’actualitat : el neolliberal capitalisme.

En resum , el llibre de Susan George, tracta en forma irònica, un hipotètic encàrrec de les mans negres que sustenten el poder capitalista del món, consistent en elaborar un informe científic sobre com pot prevaldre el capitalisme, en plena globalització mundial, com es pot afrontar una possible recessió del neo-liberalisme actual .

L’informe efectuat pels principals sociòlegs, historiadors, filòsofs, estadistes, científics, metges, matemàtics, físics, químics, economistes, analistes, informàtics, etzz els màxims cervells en la seva matèria, arriba a una simple però brutal conclusió, s’ha d’eliminar la super-població mundial existent dels països del tercer món.

En un passatge del llibre, podem llegir :

Amb independència de les múltiples possibilitats de la tuberculosi, la malària, les malalties exòtiques o els vells recursos (que delmen la població més pobra), la SIDA canviarà la faç de la humanitat molt més que qualsevol d’ells. Encara que no és encara la principal causa de mort de la humanitat, ja està fent una contribució fora de l’habitual a les taxes de mortaldat, sobretot en el Sud.”

i també :

“Animem encaridament els sol·licitants de l’Informe al qual creïn i mantinguin un cos de pensadors, escriptors, professors i comunicadors que puguin desenvolupar conceptes, arguments i imatges que proporcionin una justificació intel·lectuals, moral, econòmica, política i psicològica a unes estratègies enèrgiques de gestió de la població”.

És a dir , si el capitalisme vol sobreviure, s’ha de construir un mapa amb les instruccions precises, per desenvolupar un discurs sostenible, que tingui militància, elaborar un mètode i una estratègia, per en definitiva , matar milions i milions d’ésser humans, nens, nenes, dones, vells, homes, així sobreviurà el capitalisme i amb ell el nostre sistema de vida actual : la plàcida societat de consum, 14 pagues, casa, cotxe , vacances , sanitat, educació, justícia i plaers terrenals .

El Dr.Joaquim Bosch i Barrera, Metge del departament d’Oncologia Mèdica de la Clínica de la Universitat de Navarra, a l’any 2008, ha estat capaç , de manifestar sense cap tipus d’embut en una entrevista concedida a una revista catalana de l’Opus Dei ( evidentment el Dr.Bosch , també és de l’Opus ) les següents perles :

1- “És molta mala fe , publicitar el preservatiu com a mètode infal·lible ( per prevenir la SIDA ), quan se sap que no ho és ”

2- ” Recentment la C. Cochrane, una entitat no governamental… ha arribat a la conclusió després d’analitzar tots els assajos clínics realitzats, que el preservatiu només protegeix en un 80 %, És a dir un 20 % de les persones que mantenen relacions de sexuals de risc durant un any, acabaran contagiant-se del virus de la SIDA… per tant el preservatiu no evita el risc de contagi, tan sols el disminueix. … el lema “Sexe Segur” en referència a la utilització del preservatiu com a mètode segur, es pot considerar una falsedat científica ”

El suposat super-numerari de l’Opus, el Dr.Joaquim Bosch, podria perfectament, haver integrat el comitè científic per elaborar l’Informe Lugano.

Ell seria el Doctor ” Mort “, l’Àngel negre exterminador de l’Opus Dei.

mue

Segons el brillant Dr.Joaquim Bosch , Metge del departament d’Oncologia de la Clínica de la Universitat de Navarra ( OPUS DEI ) , el condó és prescindible, si seguim el mètode del Protocol Lancet ( 2004 ), en el qual 100 experts en la matèria ( ? ), varen batejar-lo , amb el nom de mètode ABC, és a dir amb llengua anglesa :

A = Abstinence ( Abstinència sexual )

B = Be faithful ( Fidelitat , monogàmia mutua de la parella )

C = Condom ( Condó, en cas de fallar els dos primers mètodes )

Així , segons el Doctor Joaquim Bosch, hem d’anar a veure els africans de Sierra Leone, Nigèria, Tanzània, Camerun, Senegal, Etiòpia, Somàlia, Ruanda, etz …. i dir-lis :

Mireu negrets i negretes de pell bruna, tots sou fills de Deu, per tant deixeu de follar com conills, lligueu-vos la vostra tita de tres pams, feu-vos-hi un llacet vermell com el de la SIDA, si tot hi així voleu continuar fornicant, feu-ho amb una única dona, home o cabra, i només en el pitjor dels casos , sinó us podeu aguantar la titola , feu servir el condó si en teniu, però amagueu-vos que no us vegin els Deus, perquè follar amb condó és pecat ”

Mira tu !!, Dr. Bosch, t’ho diré curt i ras, soc agnòstic, però faré un esforç, i resaré cada dia de la meva fotuda vida, a tots els Deus, els coneguts i per conèixer , des de Zeus, passant per Jesús de Natzaret, a Buda, i Alà, a Mahoma , el seu profeta, i si cal al mateix Tutatis, o a Thor el Deu germànic del Tró…. perquè un dia quan surtis d’un pis, d’un principal qualsevol, d’un barri xinès qualsevol, aquells del botó vermell, agafis la SIDA, la SIFILIS, L’HEPATITIS ” C “, i totes les malalties de transmissió sexual conegudes i per conèixer, i quan tu i els teus socis, us estigueu estripant de dolor i ofegant amb els vostres propis vòmits i merda… que el vostre Deu sigui quin sigui , us digui ben clar i ben alt :

“SALVAR UN 80 % DE LA POBLACIÓ MUNDIAL,

…VAL LA PENA !!! …

…FILLS DE LA GRANDÍSSIMA PU.. !!! “

 

nota :

 

el terme “fulana” , és en llengua castellana, però no penso dir meuca a una “fulana

No, no són el mateix, i ho demostraré.

La fulana , fa el mateix que la puta, però la puta ho fa com ofici, la fulana , com a doble sou.

La puta té un mercat global, la fulana, en canvi, el té local.

Així resulta , que la puta té un ofici únicament professional, en el sentit que es dedica íntegrament a practicar actes sexuals amb tercers , a canvi d’una retribució econòmica pactada.

La fulana, en canvi, té una activitat amateur, amb dedicació a temps parcial i discontinua, també per una remuneració en metàl·lic i/o en espècie, però treballa per pocs, o només per un sol amo.

La fulana, és l’enemiga de la puta, perquè la fulana li pren la feina a la puta.

Això és intrusisme professional, i si les putes tinguessin Col·legi Professional o Gremi representatiu, totes les fulanes , acabarien denunciades i al jutjat, no per putes, sinó per putes falses i mentideres.

L’actual denigració del sagrat ofici de puta ,ha fet que s’hagi convertit en delinqüència , amb màfies, immigració , droga, etz…, res te a veure amb les putes de tota la vida, això és una altra cosa, aquestes pobres noies no són putes, són víctimes d’organitzacions criminals.

La puta, la de tota la vida, encara que no agradi ( que no m’agrada ), s’ha de respectar, perquè la seva feina , és tant respectuosa com qualsevol altra , i jo no tinc la suficient altura moral ni ètica , per jutjar els seus actes.

Però amb la fulana, si que em veig capacitat per detestar-la, perquè és detestable, perquè ho fa no per subsistència , ni per insolvència, sinó per insolència i decadència , no per obligació real, sinó per cobdícia deslleial, per poder comprar-se les sabatetes més cares , el de l’aparador de la botiga més luxosa, la del carrer més cèntric , per anells i collars, pels bolssos del cocodril, pel jersei del cavallet Ralph Lauren, per manicura i solàrium , per cobejar-se amb les famílies i matrimonis més rics de la ciutat ( de bracet amb el seu marit, cornut i imbècil , desconeixedor el pobre ,de l’origen d’aquells bitllets que brollen del moneder de la seva dona, o potser si que ho sap, però com que és el que toca, és el que hi ha , pues tant se li en fot ).

Perquè la fulana és fulana perquè li dona la gana, perquè no vol treballar vuit o nou hores diàries , tota la seva puta vida per cobrar una pensió de misèria, prefereix follar-se a l’amo, que aguantar al fill de puta de l’amo, prefereix la ignomínia de la indecència, a l’existència i supervivència amb decència , perquè ningú l’ha obligada, perquè enganya, és traïdora, manipuladora, es serveix dels seus favors sexuals , per trepar a la vida, vol ser puta i senyora, vol ser puta i santa, vol ser puta i servida… i això és impossible.

La fulana està entre nosaltres, passejant la seva deslleialtat, orgullosa de ser la bagassa del peix gros, del que mana, de l’amo, de l’alcalde, del rector, del botiguer, del pagès, de l’industrial, del pare de família, enganyant el seu entorn familiar,laboral, amics, tot és mentida, tot és teatre.

La puta no, la puta no enganya a ningú, la puta et cobra 50 € o te’n cobra 200 € , és una negociant, és una prestadora de serveis sexuals, així t’ho ven i així t’ho diu, tothom ho sap.

La fulana , usa els seus favors sexuals, usa la seva llengua , els seus mugrons i el seu entrecuix, per trepar en l’altra vida paral·lela, a l’oficina, al despatx, a l’Administració, a l’escola, a la botiga, a la fàbrica, a la universitat, a la política .

La fulana, és en definitiva, la part miserable d’una puta, i la puta , és la part noble d’una fulana.

Res és mesquí, res és detestable, però si que tot pot ser infame, quan es fa des de la deslleialtat, la mentida i el joc brut.

 

Tenim raó quan posem el crit al cel per el desgavell de Renfe Rodalies, de les les obres de l’A.V.E., les retencions de trànsit, els caos dels aeroports, peatges, en definitiva dels mitjans de transport en particular i de la infraestructura , xarxes viàries i transports de persones i mercaderies en general.

Efectivament , Catalunya està quedant endarrerida fa molts d’anys, i això ho hem pagat, ho paguem i ho pagarem i arrossegarem encara molts d’anys més , fins que es redreci la falta d’inversió en aquest sector .

Però potser, abans de passar per la guillotina critica, als mandataris i governants, ens hauríem d’auto flagel·lar nosaltres mateixos, allò que en diem la societat civil, és a dir , nosaltres, entesos com a ciutadans, com a individus del col·lectiu , que fem el Tots , la gent ,els integrants del Poble.

I diran, …. i aquest paio de què coi està parlant ??? …M’explicaré…o ho intentaré fer-ho.

Doncs parlo , de quan anem en autobús, metro, tren o tramvia, i quan normal i naturalment, ho trobem sempre tot pler , pler a petar, i els seients es constitueixen com un tresor , un objecte de cobdícia, anhelat i buscat pels nostres pobres culs, inflats i cansats , es pot constatar amb tristesa i desesperació un fet quotidià , i com que ja en tenim la pell morta de tan presenciar-lo a diari, doncs  contemplem aquest espectacle deplorable, totalment impassibles, inconscients, com uns cadàvers inerts, morts moral i èticament, i no ho aguanto , i cada cop m’indigno més, cada vegada se’m puja més la bilirubina a la carbassa que tinc per closca i se m’inflen més les varius testiculars, se’m descontrola l’àcid úric, se m’enfila la tensió, l’adrenalina sang amb ginseng en efervescència i la testosterona em flueix líquida fins fer-se baba, mala baba… I ara ve quan es tornaran a preguntar... :i aquest paio de què coi està parlant ??? …

Docs vull dir que , el que vull dir, del què em queixo enèrgicament, és que Ningú , absolutament ningú, i quan dic ningú, vull dir ningú, aixeca el seu cul gros, el seu puto cul, per deixar seure a un avi, una avia, una senyora o discapacitat.

Fins que la societat catalana, no retorni a l’educació, el civisme i la urbanitat mínima exigida en un Poble com el Català, està clar que com a Nació no tenim res a fer, som una merda, fins que no entenguem que la riquesa material, ha d’estar a la mateixa altura que l’alçada moral com a persones, ciutadans i Poble, estem acabats, ja que passarem a ocupar el darrer lloc de l’espècie animal, per sota de les bèsties més ombrívoles , dels escarabats i els bacteris, i com va dir Espriu, ens convertirem finalment, en aquell Poble de pobres, bruts, trists i dissortats, perquè de salvatges i covards, no ho hem deixat mai de ser-ho.

APOCALYPTO , film de Mel Gibson , ens dóna una particular visió de la decadència de l’Imperi Maia, a les portes de la colonització d’un altre Imperi, l’Espanyol.

La decadència de l’Imperi Espanyol, va concloure amb una patada al cul similar.

I ara estem immersos, en una altra decadència menor, dins de l’Espanya postimperialista, la decadència del futbol espanyol.

És evident, almenys per la meva part, que des del subcampionat de l’Eurocopa de França de 1984, la selecció espanyola, tot i comptar amb excel·lents grups de jugadors, no ha recollit mai els èxits esportius esperats, i el fracàs una i altra vegada, és la seva dissort.

L’acudit fàcil ja és prou conegut, a Espanya se li acaben els campionats en quarts de final, i de vegades fins i tot només en vuitens de final , com és cas de l’últim campionat d’Alemania/Holanda….el del famós: A POR ELLOS, OEEEEEE, A POR ELLOS OEEEEEEEE !! , que ens menjarem als gavatxos… i van venir els gavatxos i se’ls van menjar, capitanejats per Zinedine Zidane, el vell.

I la pregunta, sempre és la mateixa, si la Lliga Espanyola és de les tres millors del món, al costat de la italiana i anglesa : ¿ Com és possible que la seva selecció, no guanyi títols o pitjor encara, no arribi ni a les finals, ni tan sols a les semifinals ?

Al meu entendre és obvi, no existeix esperit d’equip nacional i sense esperit, no s’aconsegueix res, bo, perdó, s’aconsegueixen quarts de final i amb molta sort un subcampionat europeu cada quaranta anys.

Esperem que a Don Luís Aragonés, no li passi com els pobres esclaus en l’Imperi Maia, que ens descriu Mel Gibson a APOCALYPTO, on ens ensenya que els sacerdots i nobles maies , per desviar l’atenció del populatxo, davant de les misèries , sequeres , fams, malalties i decadència del seu Imperi, en celebracions de rituals religiosos, els treien el cor en viu i en directe, a continuació els tallaven el cap, i se l’oferien als seus Déus, per aplacar la seva ira, esperant així, el final de les calamitats, els mals auguris i que els seus camps tornessin a donar aliments, i els rierols, aigua cristal·lina.

Hauran de rodar molts caps, perquè la selecció espanyola, guanyi algun dia, un campionat internacional de futbol.

Al mestre Don Luís , li recomano la crema d’afaitar La Toja, que porta sals minerals, hidrata i prepara la pell per a l’afaitada de cutis, així quan li passin per la fulla del Philomatic , es morirà …..però amb gustirrinin .

 

 

 

acebes

Voldria dir-vos amic, però no us he conegut,

voldria dir-vos compatriota però no tinc pàtria ,

voldria dir-vos padrí, però no tinc aquesta sort.

Però el que si li puc dir , és mestre, perquè m’ha fet aprendre a riure , fins i tot a la tragèdia , que no de la tragèdia, si que puc reconèixer-vos com la meva alma mater , perquè el seu geni m’ha acompanyat sempre , i si que puc dir-li el que sento al recordar-lo: respecte, afecte, reconeixement i admiració.

En el temps actuals, com el que ens toca viure a Catalunya , freds, secs, estèrils, tristos, bruts, indignes i miserables, en què la classe política i social, ens fa envermellir de còlera i d’impotència davant la injustícia permanent, jo em recordo de vos , mestre de mestres, Joan Capri.

Necessitem el seu tarannà , la seva visió i el seu esperit d’humor i bondat tranquil·la , davant i front, aquest esperpèntic constant que és la vida diària catalana, en mig d’aquesta esquizofrènia de voler ser, i no poder o no saber-ne ser, o pitjor encara no tenir ni punyetera idea d’on volem anar, què volem fer, i fins quan.

Des d’allà a dalt, en aquell cel de blau clar, us agrairia, que ens enviï una senyal, en forma de pluja de gripaus miops, tòtils, bords i pallussos, com els que ens manen , tant al Parlament de Catalunya com al Congrés de Diputats Espanyol.

Descansi en pau, estimat Joan Capri.

 

 

Va ser un gran tennista, sembla una bona persona, però és un comentarista de televisió pèssim, plasta, pijo i insuportable.

Durant tot el partit no para de dir pollastrades per fer-se el graciós, quan no té gràcia ni borratxo de gaspatxo i Vodka.

Això si, conserva bons contactes amb els tennistes, ja que hi va competir fa pocs anys, les entrevistes que fa a peu de pista, el salven de no passar-lo per la guillotina.

Per tant, demano, és més , suplico agenollant-me davant els responsables d’esports de RTVE, que col·loquin a en Corretja com a entrevistador, però el treguin de comentarista , i per acompanyar al periodista encarregat de la transmissió, contractin un altre ex jugador amb més criteri, encara que sigui pijo, ja que és el que més abunda, en la fauna tennística espanyola, salvant Berasategui i Albert Costa.

Vinga Campió !!, fes-nos, fes-te aquest favor……

VAAAAAAAAAAAAMOOOOOOOOOOOOSSSSSSSSSSSSS !!!!!!!

L’Edmilson tenia tota la raó.

A la plantilla del Barça hi han xais negres, falta professionalitat i el vestuari no és una familia unida, ni borratxos de vi de missa , a la missa dels diumenges, a la Capella del vestuari.

I de tot plegat, l’entrenador holandès n’és conscient, i en Laporta ho sap, i la Junta ho sap, i els companys del jugador també ho saben , que té tota la raó, la premsa ja fa anys que ho denúncia i encara es calla la meitat , per pactes secrets amb els xais negres, i els blancs també … I als socis i a l’afició…. com sempre els enganyen, ens enganyen.En Frank, en Laporta i la seva Junta, se n’han alegrat de les declaracions del brasiler Edmilson , i també els ha alleujat, encara que amb somriure sorneguer, diguin en públic, que les coses del vestuari, al vestuari es solucionen.

A Can Barça, l’Edmilson el recompensaran, els hi ha fet la feina lletja, la que ningú vol fer , però la que algú ha de fer , pel bé comú, el bé general, pel Barça.

Diuen que l’Edmilson , es va equivocar en la forma i no en el fons, doncs jo no hi estic d’acord, en la forma també l’ha encertada plenament , tots som prou grans i sabem que aquests temes sempre acaben sortint a la llum pública, no podem ser ingenus, i, encara que no hi sortissin, haurien de fer-ho perquè la merda si no es ventila, fa nauseabunda la existència en els baixos fons d’un vestuari, aquells soterranis del Camp Nou en què el luxe i la misèria s’ajunten, el noble marbre del terra , la fusta de caoba del moble-bar i l’or de la griferia del W.C., es barregen amb les rates, les cuques i els escarabats, els xais negres, els blancs, les cabres i els cabrons.

Next Page »