Àlex Muñoz Carvajal

Prova de selectivitat-Terra Baixa

alexmunoz — Mon, 05 May 2008 10:00:44 +0000

TERRA BAIXA Acte primer. Escena X
Sebastià, Tomàs i Xeixa
SEBASTIÀ: Au, Xeixa, a casament.
XEIXA: No hi vaig jo, a casament.
SEBASTIÀ: I això?
XEIXA: Perquè no… No hi vaig. I ja està dit!
SEBASTIÀ: Doncs agafa els trastets, i a fora de casa.
XEIXA: Això sí; veieu? I amb molta alegria.
SEBASTIÀ: I de seguida! Alça!
XEIXA (a part): Fer lo farcell; i ja voldria ser ben lluny. (Ficant-se per la porta de l’esquerra.)
SEBASTIÀ (cremat, al Tomàs): Doncs què hi ha?
TOMÀS: Que m’han posat en unes grans confusions i en unes grans angúnies; veus-ho aquí. I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià!
SEBASTIÀ: Bé, rumieu’s-ho, i ja m’ho direu un altre dia.
TOMÀS: Que m’han dit, i perdoneu si peco, que vós havíeu sigut per la Marta… aixís com ho diré, com…com un festejador dolent; i que ara enganyàveu tots dos el pobre Manelic, que és un bon minyó. I com que jo d’aquest casament he vingut a ser com lo pare i lo padrí, us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill, ¿què hi ha de tot aquest bumbum?
SEBASTIÀ: Què voleu que hi hagi? Res, home.
TOMÀS: Eh que no hi ha res, Sebastià? Si jo us ho conec per la cara que ells són uns xerraires. Mireu-se: davant de tothom los hi vull dir qui són ells i qui sou vós. Els dolents! I ara mateix que me n’hi vaig.
(Ha tornat en Xeixa amb un farcell de roba i una manta. Recull alguna altra cosa de l’escena.)
TOMÀS (al Xeixa): Ho sents, tu, mala llengua?
XEIXA: Jo ja m’he descarregat la consciència. Ara vosaltres.
SEBASTIÀ: Si no en podia ser d’altre que tu! Lo que has de fer és acabar amb aquest farcell, i que mai més te vegi davant.
TOMÀS (al Xeixa): Malagraït! Després que et tenen tants anys aquí!…
XEIXA: No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu amb qui tracteu.
SEBASTIÀ: Au, fora d’aquí! Si no, d’un revés te giro la cara!
XEIXA (quadrant-s’hi davant): Pegueu-me! Au!
TOMÀS: I gosaries? Contra el teu amo?
XEIXA: Ja no m’ho és, l’amo: ni mai que m’ho hagués sigut.
SEBASTIÀ: I per què? Lladre!
XEIXA: Lladre a mi! Reïra… (Deixant el farcell i la manta.) Teniu, doncs! I ara no me n’aniré sense dir-ho tot al Tomàs, i al davant vostre, per confondre-us! (En Tomàs el vol fer callar i conté el Sebastià.) Doncs sí que ho diré, sí; que encara el sou, l’amistançat de la Marta; que hi entreu aquí de nit i d’amagat per la porta del corral, que passeu pel corredor de dalt i per darrere d’aquella cortina, que jo ho he vist, jo!
SEBASTIÀ: Deixeu-me! (Al Tomàs.)
XEIXA (al Tomàs): I jo us juro que això és cert, i si no, que Déu me condemni. I que ho juri ell si jo dic mentida. Veiam, veiam: no ho jura!
SEBASTIÀ: I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i deixem-lo.
XEIXA: Ja el sentiu. Ja en tinc prou jo.
TOMÀS: Verge dels Àngels!
Àngel GUIMERÀ. Terra baixa (1897). Edició a cura de Joan Prats Sobrepere, 1999

1. Comprensió

1.1. Redacteu un retrat, de no més de sis línies, del personatge d’en Tomàs basant-vos
en els indicis que ofereix l’escena X de l’acte primer. [1 punt]
Cobard i sota l’obediència d’en Sebastià, és un mentider i li vol fer la pilota a l’amo i per això segueix l’amo encara que es conscient de que l’amo no té raó.

1.2. Tots tres personatges es dirigeixen individualment, en alguna ocasió, a cadascun
dels altres dos fent ús d’una determinada forma de tractament.
Identifiqueu quina forma de tractament correspon a cadascun dels sis casos
d’interlocució possibles, i reproduïu en el quadern de respostes, per a cada
cas, un fragment que exemplifiqui clarament la forma de tractament emprada.
D’en Sebastià al Xeixa de tú, Sebastià al Tomás de vosté[1 punt]

1.3. Al personatge d’en Sebastià li escau de donar ordres o permisos als interlocutors fent ús del mode verbal imperatiu (per exemple: Doncs agafa els trastets; rumieu’s-ho; etc.). Però el personatge d’en Xeixa també sap emprar formes verbals imperatives.
a) Repreneu en el quadern de respostes totes les intervencions d’en Xeixa en
què apareixen formes verbals amb valor d’imperatiu. No morireu… Pegeu-me
[0,5 punts]
b) Expliqueu clarament quina actitud encarna en Xeixa en cadascuna de les
intervencions que hàgiu identificat en la resposta a la pregunta anterior.
[0,5 punts]

1.4. En el text, un personatge s’adreça a un altre, en diverses ocasions, anomenant-
lo pel nom propi. Un cop trobats tots els fragments del text en què això s’esdevé, reproduïu-los en el quadern de respostes tot indicant, per a cada fragment, quin acte hi realitza l’emissor o quina actitud hi mostra aquest en relació amb el receptor. (Seleccioneu, per a cada fragment identificat, l’acte o actitud que el caracteritza més aproximadament entre les possibilitats següents:
a) súplica;Tomás en que no hi ha res… b) ordre;Xeixa a casament c) queixa; d) temor a la reacció de l’interlocutor; e) invitació; f ) titubeig.) Jo volia dir-vos…
[1 punt]

2. Expressió i comentari crític
Desenvolupeu, en unes 200 paraules, UN dels dos temes següents:
[2 punts]
a) Els personatges principals de Terra baixa, quins conflictes personals i socials protagonitzen?
b) Característiques principals del gènere teatral.

3. Reflexió lingüística sobre el text

3.1. Pareu atenció a la seqüència d’oracions següent, que trobareu subratllada en
el text: I jo(s) us juro que això és cert, i si no, que Déu(s) me condemni. I que ho juri ell(s) si jo(s) dic mentida.
Anoteu en el quadern de respostes tots els constituents (mots, sintagmes
o oracions subordinades) que fan de: a) subjecte; b) complement directe;
c) complement indirecte; d) atribut.
[1 punt]

3.2. Considereu els fragments següents, subratllats en el text:
(1) I jo voldria dir-vos-ho
(2) i no sé comfer-ho
(3) Ja no m’ho és, l’amo -
(4) sense dir-ho tot al Tomàs
Seleccioneu l’opció en què s’indiquen correctament les funcions sintàctiques que exerceix, en cadascun dels quatre fragments, el pronom feble marcat en negreta:
a) (1): atribut; (2): complement circumstancial modal; (3): atribut;
(4): complement circumstancial modal.
b) (1): atribut; (2): complement circumstancial modal; (3): complement
directe; (4): complement directe.
c ) (1): complement directe; (2): complement directe; (3): atribut; (4): complement directe.
d) (1) complement directe; (2): complement directe; (3): complement directe;
(4): complement circumstancial modal.
[0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,25 punts. Si no responeu a la pregunta, no s_aplicarà cap descompte.]

3.3. El mot que forma part de locucions conjuntives, que trobareu subratllades en
el text, en els tres fragments següents:
a) I com que jo d’aquest casament he vingut a ser com lo pare i lo padrí
b) Després que et tenen tants anys aquí!…
c) ni mai que m’ho hagués sigut
Indiqueu quin tipus d’oració subordinada adverbial introdueix cadascuna d’aquestes locucions conjuntives tenint en compte el context en què apareix cada fragment.
[0,5 punts]

3.4. En el text hi apareixen subratllats els mots farcell, bumbum, malagraït, amistançat.
Trobeu un sinònim que pugui substituir adequadament cadascun d’aquests mots en el context en què apareixen.
[1 punt] Farcell-embolcall/ bumbum, soroll/ malagrait-desagrait/ amistançat-amant.

3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Xeixa-Palatal fricativa sorda Alça!-alveolar fricativa sorda veus-ho aquí-(z) fill-palatal lateral podia-dental fricativa sonora
[1 punt]

05 Una cultura estrangera que m’interessa i em desperta simpatia

alexmunoz — Sun, 04 May 2008 17:03:58 +0000

La cultura que més crida el meu interès és la cultura holandesa, dins de unes quantes cultures que criden el meu interès. No he pogut anar, però les persones que conec que han anat diuen coses i ensenyen fotos molt interessants.
M’agradaria molt veure el comportament de la gent, crec sincerament que actuen diferent a la gent d’aquí ja que l’entorn també és diferent. Visitaria la ciutat d’Amsterdam, sensillament perquè és la més coneguda per mi i la més numbrada.
M’agraden els carrers, les ciutats, els barris vells i una de les coses que he de provar són els famosos dolços, ja que elaboren uns deliciosos productes làctics i això influeix en els dolços.
Com tot el món s’imaginarà, també parlaré de la compra legal de haxís en els comerços, cosa que a mi no em serveix de res, però crec que amb això demostren una gran llibertat per al ciutadà, i crec que inclus amb les drogues fluixes legalitzades no els va malament. En aquest àmbit crec que són un país a seguir.
Com a conclusió puc dir que la cultura holandesa pot ser de les més interessants per mi, tant per els ciutadans, per les ciutats, per la gastronomia i sobretot per la llibertat d’elecció al ciutadà.

04 Pròlegs, introduccions i presentacions

alexmunoz — Mon, 21 Apr 2008 10:26:38 +0000

Els pròlegs, les introduccions i les presentacions tenen una mateixa funció i és explicar i presentar un text.

Una introducció és un escrit inicial que estableix els objectius de tot el contingut posterior de l’escrit i els propòsits pels quals s’ha fet la redacció. Normalment va seguit del desenvolupament del tema, i de les conclusions per acabar. En la introducció normalment es descriu el que conté el document, i es dóna una breu explicació o resum d’aquest. Un lector al llegir una introducció hauria de poder fer-se una idea sobre el contingut del text, o almenys aquest n’es l’objectiu.

El pròleg és breu, se situa com un text inicial d’una obra que es denomina habitualment com liminars o preliminars. Posseeix un caràcter més literari que la introducció ja que aquesta és una presentació del contingut més que de l’autor, i ha de distingir-se de l’escrit preliminar que expressa la intenció d’una obra amb anterioritat que aquesta hagi estat escrita.

La presentació és, majoritàriament, un procés en el qual el contingut d’un tema es presenta davant un auditori o altre lloc, ja que intenta informar i donar idea a una persona d’algun tema.

Com a conclusió podem veure que el pròleg, la introducció i la presentació tenen la tasca de presentar un escrit, i que en cada tipus de text s’ha d’escollir el que millor s’adapti.

03 Principals característiques del gènere teatral

alexmunoz — Mon, 14 Apr 2008 10:32:06 +0000

El gènere teatral és un gènere que es centra en el diàleg. Es caracteritza principalment en que l’obra no esta llegida sinó que esta representada, el receptor no és una sola persona sinó que és normalment un grup (el públic) i no compta amb la caracterització directa dels personatges sinó que a mesura que avança l’obra es veu com és el personatge.
El text teatral també té una característica molt important i és que es necessiten tres textos relacionats per tal de complir amb l’obra, aquests textos són, el text escènic, el text acotat i el text principal, i cadascú va adreçat per diferents persones encara que l’obra sigui la mateixa.
El gènere teatral té, també, una estructura diferent, acostuma a organitzar-se en actes, que no són més que les parts de l’obra, dins de cada acte es troben les diferents escenes, que són seqüències de la trama que estan marcades per l’acció, el temps, i altres característiques.
Dins del gènere teatral es troben diferents subgèneres com la tragèdia, la comèdia, la tragicomèdia, el drama,etc.
Com a conclusió veiem que els gèneres teatrals es centren en els diàlegs, es representen davant d’un públic, es separen en actes i poden ser d’una gran varietat de temes.

02 Els personatges principals de Terra Baixa: conflictes que protagonitzen

alexmunoz — Mon, 07 Apr 2008 10:18:57 +0000

Tot comença amb la Marta i el seu pare que buscaven treball i van topar amb el molí d’en Sebastià. Sebastià era l’amo de tot, volia casar la Marta tot i que per a ell era una mena de filla però era, a la vegada, la seva amant.
Volia que es casés per motius econòmics ja que ell tenia molts deutes i es volia casar amb una dona rica per tal de pagar-los. Va buscar un pastor de la terra alta, innocent i bona persona, es deia Manelic, el qual estimava a la Marta. Més tard van casar-se, Marta no s’estimava el Manelic però ell a ella sí possiblement perquè no sabia que aquell matrimoni era un muntatge per tal de beneficiar al Sebastià mentre veia a la Marta en privat.
Manelic va parlar amb la gent del poble perquè es comportaven malament amb ell i li semblava sospitós el comportament de la Marta. Es va assabentar de certes coses i va decidir agafar la Marta i pujar a la Terra alta per no veure en Sebastià, però això va fracassar perquè Sebastià va expulsar en Manelic de la Terra Baixa. La Marta el trobava a faltar, i per això en Manelic va tornar i en trobar a Sebastià el va matar per tot el que havia fet.
Els dos personatges, Sebastià i Manelic, són persones contràries ja que es comporten i actuen de maneres molt diferents. La Marta va estar amb els dos però jo crec que va estar més purament amb en Manelic, ja que el va acceptar i va enamorar-se d’ell.

01 Els gèneres periodístics

alexmunoz — Mon, 31 Mar 2008 18:29:09 +0000

Un gènere periodístic és una forma literària que s’utilitza per contar coses d’actualitat a través d’un periòdic. En la premsa es diferencien dos tipus de gèneres periodístics: informatiu i d’opinió, cadascun diferenciat per les següents característiques.

El gènere informatiu es basa en notícies i reportatges objectius, és a dir, no inclou l’opinió de l’autor, cosa que en ocasions és difícil. Dintre del gènere informatiu es poden trobar la notícia i el reportatge.

El gènere d’opinió es divideix en les editorials i els articles d’opinió, on es publiquen opinions concretes referents a algun tema d’actualitat i del qual tot el món pot opinar.

Entre aquests dos generes es troba també el gènere interpretatiu, un gènere que combina la informació objectiva d’alguna cosa amb l’opinió, un exemple seria la crítica.

He arribat a la conclusió que els gèneres del periodisme ens ajuden a criticar i trobar la forma periodística que més ens agradi per informar-nos o informar a altres persones, que es divideixen en informatius o d’opinió, i que un seria un gènere més objectiu per no donar l’opinió personal i l’altre seria més obert a la subjectivitat, al que pensa cada persona.

Prova de selectivitat 4

alexmunoz — Thu, 13 Mar 2008 09:34:21 +0000

1. COMPRENSIÓ

1.1.
Caracteritzeu, en no més de sis línies, les dues crisis a què fa referència el text.

La primera crisi és la de la manca d’objectes que patia l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne de nous que han anat evolucionant, civilitzant-lo. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil·lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.

1.2.
En quin sentit es pot afirmar, com deia Joan Miró, que “l’art està en decadència des de les cavernes”? Baseu la resposta, que convé que sigui clara i concisa, en l’argumentació que proporciona el text.

Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional, i és normal que l’interpretés com un procés de decadència des de les cavernes.

1.3.
Comenteu el títol del text.

El títol es relaciona directament amb els dos darrers paràgrafs del text, en què es diu que l’art dela ceràmica, en voler retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formesd’acord amb la sensibilitat estètica actual, hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena depoesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, alcaràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en lamesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com amaterials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.

1.4.
Expliqueu el significat de les expressions següents, que trobareu subratllades en el text:

a)
en absoluta necessitat d’utilització: l’home va crear els objectes perquè els necessitava per viure.

b)
la nostra vella cultura mobiliar: la cultura artesana tradicional.

c)
les arts plàstiques: arts que reprodueixen volums i formes.

d)
presocràtica harmònica conjuminació: combinació dels quatre elements que van pensar els presocràtics, de caràcter harmoniós.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1.
Considereu el fragment següent, subratllat en el text:

i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes.

Doneu resposta a les qüestions següents:

a)
Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.

Hi ha tres oracions:

I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.

II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.

III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.

b)
Identifiqueu totes les preposicions que figuren en el fragment i digueu quin tipus de complement introdueix cadascuna.

-en alguna mesura: CCM.
-de Joan Miró: CN
-en decadència: atribut
-des de les cavernes: CCT

c)
Identifiqueu tots els determinants nominals que figuren en el fragment i digueu de quin tipus són.

-alguna: indefinit femení singular.
-aquella: demostratiu femení singular.
-l’art: article determinatiu masculí.
-les: article determinatiu femení plural.

d)
Hi ha algun verb auxiliar en el fragment? Raoneu la resposta.

No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.

3.2.
Considereu el fragment següent, subratllat en el text:

Però avui, voltats d’objectes que no han estat creats per a nosaltres i les formes dels quals no tenen significat ni justificació possibles

De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:

d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.

3.3.
Identifiqueu tots els verbs transitius que figuren en el segon paràgraf del text i expliqueu per quina raó els heu considerat transitius.

-voltar
-crear
-tenir
-descobrir

Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.

3.4.
Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:

fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

crisi: fricatiu alveolar sonor

successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor

Prova de selectivitat 3

alexmunoz — Thu, 13 Mar 2008 09:30:45 +0000

1. COMPRENSIÓ

1.1.
Com caracteritza, el poeta, l’Espanya a la qual es dirigeix? Doneu resposta a aquesta pregunta en no més de sis línies.

Espanya és trista i decadent, que viu de glòries passades. Envia a morir inútilment els seus fills enlloc de mirar de fer que visquin bé. Només celebra funerals en comptes de plorar. Ho ha perdut tot, està tancada en si mateixa i no és capaç d’escoltar la veu del poeta.

1.2.
En la darrera estrofa el poeta fa seva una actitud diferent de la que expressa en l’estrofa anterior. Caracteritzeu les dues actituds i expliqueu per quin motiu el poeta passa de l’una a l’altra.

A la penúltima estrofa l’actitud del poeta és més positiva, i sembla que tingui esperances que Espanya li faci cas. A l’última estrofa, però, la seva actitud és molt negativa, ja que Espanya li sembla incapaç d’escoltar. El canvi d’actitud es deu, potser, a que el poeta no vol fer-se il·lusions.

1.3.
Entre els retrets, greuges o queixes que el poeta adreça a Espanya n’hi ha de motivats per escassetats o mancances, o per excessos. Identifiqueu quatre expressions del text que també denotin escassetat, mancança o excés, i anoteu-les en el quadern.

- “T’han parlat massa dels saguntins”
-“Massa pensaves en ton honor”
- “i massa poc en el teu viure”
- “tot ho perderes”

1.4.
En les estrofes que van de la segona a la cinquena, hi apareix repetidament una arrel o lexema que es presenta, amb dos al·lomorfs o variants, formant part de diversos mots sustantius, adjectivals i verbals.

a)
Digueu de quina arrel es tracta.

L’arrel és mor.

b)
Anoteu en el quadern tots els mots en què l’arrel és present.

“Moren”, “morts”, “morta”, “mort”, “mortals”, “morissin”.

c)
Expliqueu per què l’arrel sovinteja tant.

Perquè el poeta associa la mort amb Espanya.

3. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

3.1.
Considereu la primera estrofa del poema. Doneu resposta a les qüestions següents:

a)
Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.

Hi ha sis oracions:

I. “Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana”: oració principal.

II. “que et parla en llengua no castellana”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.

III. “parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra”: oració juxtaposada

IV. “que m’ha donat la terra aspra”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.

V. “en ‘questa llengua pocs t’han parlat”: oració juxtaposada.

VI. “en l’altra, massa”: oració juxtaposada

b)
Indiqueu quins són els subjectes de les diverses oracions. Quan es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu reconeguts.

I. “tu”, implícit. Es reconeix per la terminació de “escolta”.

II. “que”

III. “jo”, implícit. Es reconeix per la terminació de “parlo”.

IV. “la terra aspra”.

V. “pocs”

VI. “massa”

c)
Identifiqueu tots els pronoms personals febles que hi ha en l’estrofa i digueu quina funció sintàctica exerceixen.

* et parla: CI
* m‘ha donat: CI
* t‘han parlat: CI

d)
Digueu quins dels verbs presents són transitius. Justifiqueu les respostes.

* “escoltar”: es construeix amb CD.
* “donar”: es construeix amb CD.

3.2.
Considereu la quarta estrofa del poema. De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:

c. poc és un adverbi, i tràgica fa de predicatiu.

3.3.
Proposeu, per a cadascun dels mots següents, un sinònim que sigui coherent amb l’ús que tenen en el text, on els trobareu subratllats:

aspra: àrida

tràgica: dramàtica

folla: boja

feconda: fèrtil

atronadora: estrepitosa

3.4.
Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:

Espanya:nasal palatal sonor

records: vibrant múltiple

tràgica: fricatiu palatal sonor

marxar: fricatiu palatal sord

tens entorn: fricatiu alveolar sonor

09 De quin tipus és el text?

alexmunoz — Thu, 06 Mar 2008 10:49:10 +0000

El text que hem vist és argumentatiu i a la vegada científic. Es pot saber per les característiques que conté i per les característiques de cada un dels textos dits abans.
Els textos argumentatius són aquells que donen alguns arguments a favor i altres en contra sobre algun tema d’interès. Es pot veure en aquest text perquè donen arguments per tal de discutir si l’art està en decadència o no. Per això mateix es pot dir que aquest text és argumentatiu.
Però també es pot veure que és un text científic ja que els textos científics parlen de temes molt concrets i van dirigits a un públic molt especialitzat. Aquest text no va dirigit a qualsevol tipus de públic, és un article que utilitza un llenguatge molt concret que no pot entendre tot el món, solament les persones que estiguin interessades en el tema, i per això es veu que va adreçat a persones especialitzades. Per això mateix aquest text es podria dir que és un text científic, i a la vegada argumentatiu pel que hem dit abans.
Com a conclusió podem dir que el text proposat és argumentatiu i científic perquè dona arguments a favor i altres en contra, i va adreçat a un grup de persones concret i especialitzat en el tema.

Prova de selectivitat 2

alexmunoz — Thu, 06 Mar 2008 09:16:38 +0000

1. COMPRENSIÓ
1.1.
El big bang es troba a l’origen de l’univers actual, però abans hi podia haver un univers amb una estructura diferent, o una esfera densa i petita que s’hagués expandit. També es pot pensar que l’univers es va originar a partir d’un buit que consistiria en energia no convertida en matèria. Hi ha qui creu que el big bang no és un moment inicial, sinó tan sols un punt peculiar en la història de l’univers.
1.2
No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament.
1.3
comprovar −> verificar
plantejar −> suscitar
intentar −> tractar de
esbrinar −> indagar
imaginar −> concebre
caminar −> anar
1.4
a)
“Pot ser” és una perífrasi verbal, mentre “potser” és un adverbi que no té gaire relació sintàctica amb l’anterior forma.
b).
Totes dues indiquen possibilitat.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1.
a)
I- «intentar saber què hi havia abans del big bang»
oració subordinada substantiva infinitiva, subjecte de l’oració principal
II- «saber què hi havia abans del big bang»
oració subordinada substantiva infinitiva, CD del verb intentar
III- «què hi havia abans del big bang»
oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial, CD. del verb saber
b)
Subjecte de l’oració principal: l’oració I
Subjecte de l’oració I: «nosaltres» (implícit). És un subjecte morfològicament buit que s’identifica pel fet d’estar controlat pel pronom feble que fa de complement indirecte (se’ns) del verb escapa, el qual pronom és de primera persona plural. Subjecte de l’oració II: «nosaltres» (implícit). S’interpreta així perquè és controlat pel subjecte del verb saber, el qual s’interpreta, com s’acaba de dir, com un «nosaltres».
[L’oració III no té subjecte, perquè el verb haver-hi és impersonal.]
c)
Amb els nostres mitjans actuals: complement circumstancial d’instrument
completament: complement circumstancial de quantitat
abans del big bang: complement circumstancial de temps
d)
se’ns escapa: no té funció sintàctica
se’ns escapa: complement indirecte
hi havia: no té funció sintàctica
3.2.
d) és és un verb copulatiu, i boja fa de predicatiu
3.3.
“si la hipòtesi és certa o(, si més no,) podria ser-ho”: subordinada substantiva interrogativa total, complement directe de veure.
“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”: subordinada adverbial condicional negativa.
“Si és que aquest big bang es va produir”: subordinada adverbial condicional.
3.4.
Plantejar: fricatiu palatal sonor
mitjans: africat palatal sonor
expandeix; : oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
estigués: oclusiu velar sonor