Àlex Muñoz Carvajal

La cultura que més crida el meu interès és la cultura holandesa, dins de unes quantes cultures que criden el meu interès. No he pogut anar, però les persones que conec que han anat diuen coses i ensenyen fotos molt interessants.
M’agradaria molt veure el comportament de la gent, crec sincerament que actuen diferent a la gent d’aquí ja que l’entorn també és diferent. Visitaria la ciutat d’Amsterdam, sensillament perquè és la més coneguda per mi i la més numbrada.
M’agraden els carrers, les ciutats, els barris vells i una de les coses que he de provar són els famosos dolços, ja que elaboren uns deliciosos productes làctics i això influeix en els dolços.
Com tot el món s’imaginarà, també parlaré de la compra legal de haxís en els comerços, cosa que a mi no em serveix de res, però crec que amb això demostren una gran llibertat per al ciutadà, i crec que inclus amb les drogues fluixes legalitzades no els va malament. En aquest àmbit crec que són un país a seguir.
Com a conclusió puc dir que la cultura holandesa pot ser de les més interessants per mi, tant per els ciutadans, per les ciutats, per la gastronomia i sobretot per la llibertat d’elecció al ciutadà.

Els pròlegs, les introduccions i les presentacions tenen una mateixa funció i és explicar i presentar un text.

Una introducció és un escrit inicial que estableix els objectius de tot el contingut posterior de l’escrit i els propòsits pels quals s’ha fet la redacció. Normalment va seguit del desenvolupament del tema, i de les conclusions per acabar. En la introducció normalment es descriu el que conté el document, i es dóna una breu explicació o resum d’aquest. Un lector al llegir una introducció hauria de poder fer-se una idea sobre el contingut del text, o almenys aquest n’es l’objectiu.

El pròleg és breu, se situa com un text inicial d’una obra que es denomina habitualment com liminars o preliminars. Posseeix un caràcter més literari que la introducció ja que aquesta és una presentació del contingut més que de l’autor, i ha de distingir-se de l’escrit preliminar que expressa la intenció d’una obra amb anterioritat que aquesta hagi estat escrita.

La presentació és, majoritàriament, un procés en el qual el contingut d’un tema es presenta davant un auditori o altre lloc, ja que intenta informar i donar idea a una persona d’algun tema.

Com a conclusió podem veure que el pròleg, la introducció i la presentació tenen la tasca de presentar un escrit, i que en cada tipus de text s’ha d’escollir el que millor s’adapti.

El gènere teatral és un gènere que es centra en el diàleg. Es caracteritza principalment en que l’obra no esta llegida sinó que esta representada, el receptor no és una sola persona sinó que és normalment un grup (el públic) i no compta amb la caracterització directa dels personatges sinó que a mesura que avança l’obra es veu com és el personatge.
El text teatral també té una característica molt important i és que es necessiten tres textos relacionats per tal de complir amb l’obra, aquests textos són, el text escènic, el text acotat i el text principal, i cadascú va adreçat per diferents persones encara que l’obra sigui la mateixa.
El gènere teatral té, també, una estructura diferent, acostuma a organitzar-se en actes, que no són més que les parts de l’obra, dins de cada acte es troben les diferents escenes, que són seqüències de la trama que estan marcades per l’acció, el temps, i altres característiques.
Dins del gènere teatral es troben diferents subgèneres com la tragèdia, la comèdia, la tragicomèdia, el drama,etc.
Com a conclusió veiem que els gèneres teatrals es centren en els diàlegs, es representen davant d’un públic, es separen en actes i poden ser d’una gran varietat de temes.

Tot comença amb la Marta i el seu pare que buscaven treball i van topar amb el molí d’en Sebastià. Sebastià era l’amo de tot, volia casar la Marta tot i que per a ell era una mena de filla però era, a la vegada, la seva amant.
Volia que es casés per motius econòmics ja que ell tenia molts deutes i es volia casar amb una dona rica per tal de pagar-los. Va buscar un pastor de la terra alta, innocent i bona persona, es deia Manelic, el qual estimava a la Marta. Més tard van casar-se, Marta no s’estimava el Manelic però ell a ella sí possiblement perquè no sabia que aquell matrimoni era un muntatge per tal de beneficiar al Sebastià mentre veia a la Marta en privat.
Manelic va parlar amb la gent del poble perquè es comportaven malament amb ell i li semblava sospitós el comportament de la Marta. Es va assabentar de certes coses i va decidir agafar la Marta i pujar a la Terra alta per no veure en Sebastià, però això va fracassar perquè Sebastià va expulsar en Manelic de la Terra Baixa. La Marta el trobava a faltar, i per això en Manelic va tornar i en trobar a Sebastià el va matar per tot el que havia fet.
Els dos personatges, Sebastià i Manelic, són persones contràries ja que es comporten i actuen de maneres molt diferents. La Marta va estar amb els dos però jo crec que va estar més purament amb en Manelic, ja que el va acceptar i va enamorar-se d’ell.

Un gènere periodístic és una forma literària que s’utilitza per contar coses d’actualitat a través d’un periòdic. En la premsa es diferencien dos tipus de gèneres periodístics: informatiu i d’opinió, cadascun diferenciat per les següents característiques.

El gènere informatiu es basa en notícies i reportatges objectius, és a dir, no inclou l’opinió de l’autor, cosa que en ocasions és difícil. Dintre del gènere informatiu es poden trobar la notícia i el reportatge.

El gènere d’opinió es divideix en les editorials i els articles d’opinió, on es publiquen opinions concretes referents a algun tema d’actualitat i del qual tot el món pot opinar.

Entre aquests dos generes es troba també el gènere interpretatiu, un gènere que combina la informació objectiva d’alguna cosa amb l’opinió, un exemple seria la crítica.

He arribat a la conclusió que els gèneres del periodisme ens ajuden a criticar i trobar la forma periodística que més ens agradi per informar-nos o informar a altres persones, que es divideixen en informatius o d’opinió, i que un seria un gènere més objectiu per no donar l’opinió personal i l’altre seria més obert a la subjectivitat, al que pensa cada persona.