Àlex Muñoz Carvajal

1. COMPRENSIÓ

1.1.
Caracteritzeu, en no més de sis línies, les dues crisis a què fa referència el text.

La primera crisi és la de la manca d’objectes que patia l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne de nous que han anat evolucionant, civilitzant-lo. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil·lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.

1.2.
En quin sentit es pot afirmar, com deia Joan Miró, que “l’art està en decadència des de les cavernes”? Baseu la resposta, que convé que sigui clara i concisa, en l’argumentació que proporciona el text.

Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional, i és normal que l’interpretés com un procés de decadència des de les cavernes.

1.3.
Comenteu el títol del text.

El títol es relaciona directament amb els dos darrers paràgrafs del text, en què es diu que l’art dela ceràmica, en voler retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formesd’acord amb la sensibilitat estètica actual, hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena depoesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, alcaràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en lamesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com amaterials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.

1.4.
Expliqueu el significat de les expressions següents, que trobareu subratllades en el text:

a)
en absoluta necessitat d’utilització: l’home va crear els objectes perquè els necessitava per viure.

b)
la nostra vella cultura mobiliar: la cultura artesana tradicional.

c)
les arts plàstiques: arts que reprodueixen volums i formes.

d)
presocràtica harmònica conjuminació: combinació dels quatre elements que van pensar els presocràtics, de caràcter harmoniós.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1.
Considereu el fragment següent, subratllat en el text:

i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes.

Doneu resposta a les qüestions següents:

a)
Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.

Hi ha tres oracions:

I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.

II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.

III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.

b)
Identifiqueu totes les preposicions que figuren en el fragment i digueu quin tipus de complement introdueix cadascuna.

-en alguna mesura: CCM.
-de Joan Miró: CN
-en decadència: atribut
-des de les cavernes: CCT

c)
Identifiqueu tots els determinants nominals que figuren en el fragment i digueu de quin tipus són.

-alguna: indefinit femení singular.
-aquella: demostratiu femení singular.
-l’art: article determinatiu masculí.
-les: article determinatiu femení plural.

d)
Hi ha algun verb auxiliar en el fragment? Raoneu la resposta.

No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.

3.2.
Considereu el fragment següent, subratllat en el text:

Però avui, voltats d’objectes que no han estat creats per a nosaltres i les formes dels quals no tenen significat ni justificació possibles

De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:

d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.

3.3.
Identifiqueu tots els verbs transitius que figuren en el segon paràgraf del text i expliqueu per quina raó els heu considerat transitius.

-voltar
-crear
-tenir
-descobrir

Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.

3.4.
Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:

fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

crisi: fricatiu alveolar sonor

successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor

1. COMPRENSIÓ

1.1.
Com caracteritza, el poeta, l’Espanya a la qual es dirigeix? Doneu resposta a aquesta pregunta en no més de sis línies.

Espanya és trista i decadent, que viu de glòries passades. Envia a morir inútilment els seus fills enlloc de mirar de fer que visquin bé. Només celebra funerals en comptes de plorar. Ho ha perdut tot, està tancada en si mateixa i no és capaç d’escoltar la veu del poeta.

1.2.
En la darrera estrofa el poeta fa seva una actitud diferent de la que expressa en l’estrofa anterior. Caracteritzeu les dues actituds i expliqueu per quin motiu el poeta passa de l’una a l’altra.

A la penúltima estrofa l’actitud del poeta és més positiva, i sembla que tingui esperances que Espanya li faci cas. A l’última estrofa, però, la seva actitud és molt negativa, ja que Espanya li sembla incapaç d’escoltar. El canvi d’actitud es deu, potser, a que el poeta no vol fer-se il·lusions.

1.3.
Entre els retrets, greuges o queixes que el poeta adreça a Espanya n’hi ha de motivats per escassetats o mancances, o per excessos. Identifiqueu quatre expressions del text que també denotin escassetat, mancança o excés, i anoteu-les en el quadern.

- “T’han parlat massa dels saguntins”
-“Massa pensaves en ton honor”
- “i massa poc en el teu viure”
- “tot ho perderes”

1.4.
En les estrofes que van de la segona a la cinquena, hi apareix repetidament una arrel o lexema que es presenta, amb dos al·lomorfs o variants, formant part de diversos mots sustantius, adjectivals i verbals.

a)
Digueu de quina arrel es tracta.

L’arrel és mor.

b)
Anoteu en el quadern tots els mots en què l’arrel és present.

“Moren”, “morts”, “morta”, “mort”, “mortals”, “morissin”.

c)
Expliqueu per què l’arrel sovinteja tant.

Perquè el poeta associa la mort amb Espanya.

3. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

3.1.
Considereu la primera estrofa del poema. Doneu resposta a les qüestions següents:

a)
Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.

Hi ha sis oracions:

I. “Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana”: oració principal.

II. “que et parla en llengua no castellana”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.

III. “parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra”: oració juxtaposada

IV. “que m’ha donat la terra aspra”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.

V. “en ‘questa llengua pocs t’han parlat”: oració juxtaposada.

VI. “en l’altra, massa”: oració juxtaposada

b)
Indiqueu quins són els subjectes de les diverses oracions. Quan es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu reconeguts.

I. “tu”, implícit. Es reconeix per la terminació de “escolta”.

II. “que”

III. “jo”, implícit. Es reconeix per la terminació de “parlo”.

IV. “la terra aspra”.

V. “pocs”

VI. “massa”

c)
Identifiqueu tots els pronoms personals febles que hi ha en l’estrofa i digueu quina funció sintàctica exerceixen.

* et parla: CI
* m‘ha donat: CI
* t‘han parlat: CI

d)
Digueu quins dels verbs presents són transitius. Justifiqueu les respostes.

* “escoltar”: es construeix amb CD.
* “donar”: es construeix amb CD.

3.2.
Considereu la quarta estrofa del poema. De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:

c. poc és un adverbi, i tràgica fa de predicatiu.

3.3.
Proposeu, per a cadascun dels mots següents, un sinònim que sigui coherent amb l’ús que tenen en el text, on els trobareu subratllats:

aspra: àrida

tràgica: dramàtica

folla: boja

feconda: fèrtil

atronadora: estrepitosa

3.4.
Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:

Espanya:nasal palatal sonor

records: vibrant múltiple

tràgica: fricatiu palatal sonor

marxar: fricatiu palatal sord

tens entorn: fricatiu alveolar sonor

1. COMPRENSIÓ
1.1.
El big bang es troba a l’origen de l’univers actual, però abans hi podia haver un univers amb una estructura diferent, o una esfera densa i petita que s’hagués expandit. També es pot pensar que l’univers es va originar a partir d’un buit que consistiria en energia no convertida en matèria. Hi ha qui creu que el big bang no és un moment inicial, sinó tan sols un punt peculiar en la història de l’univers.
1.2
No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament.
1.3
comprovar −> verificar
plantejar −> suscitar
intentar −> tractar de
esbrinar −> indagar
imaginar −> concebre
caminar −> anar
1.4
a)
“Pot ser” és una perífrasi verbal, mentre “potser” és un adverbi que no té gaire relació sintàctica amb l’anterior forma.
b).
Totes dues indiquen possibilitat.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1.
a)
I- «intentar saber què hi havia abans del big bang»
oració subordinada substantiva infinitiva, subjecte de l’oració principal
II- «saber què hi havia abans del big bang»
oració subordinada substantiva infinitiva, CD del verb intentar
III- «què hi havia abans del big bang»
oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial, CD. del verb saber
b)
Subjecte de l’oració principal: l’oració I
Subjecte de l’oració I: «nosaltres» (implícit). És un subjecte morfològicament buit que s’identifica pel fet d’estar controlat pel pronom feble que fa de complement indirecte (se’ns) del verb escapa, el qual pronom és de primera persona plural. Subjecte de l’oració II: «nosaltres» (implícit). S’interpreta així perquè és controlat pel subjecte del verb saber, el qual s’interpreta, com s’acaba de dir, com un «nosaltres».
[L’oració III no té subjecte, perquè el verb haver-hi és impersonal.]
c)
Amb els nostres mitjans actuals: complement circumstancial d’instrument
completament: complement circumstancial de quantitat
abans del big bang: complement circumstancial de temps
d)
se’ns escapa: no té funció sintàctica
se’ns escapa: complement indirecte
hi havia: no té funció sintàctica
3.2.
d) és és un verb copulatiu, i boja fa de predicatiu
3.3.
“si la hipòtesi és certa o(, si més no,) podria ser-ho”: subordinada substantiva interrogativa total, complement directe de veure.
“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”: subordinada adverbial condicional negativa.
“Si és que aquest big bang es va produir”: subordinada adverbial condicional.
3.4.
Plantejar: fricatiu palatal sonor
mitjans: africat palatal sonor
expandeix; : oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
estigués: oclusiu velar sonor

1. COMPRENSIÓ

1.1. Feu un resum del text que no ocupi més de sis línies.

El protagonista va a visitar el seu pare a la residència on viu. El seu pare té per costum pronunciar una frase havent dinat, que abans el seu fill li hauria discutit, però ja no ho fa per no trasbalsar-lo. La frase d’avui és que tots tenim un preu. Més tard, durant el trajecte de tornada en tren, el protagonista comença a donar-hi voltes i a preguntar-se quin deu ser el seu preu.

1.2. Comenteu el significat de les màximes següents:

a) El peix gros es menja el peix petit: El més poderos guanya al feble.
b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol: Quan un depén d’un altre no té llibertat per fer el que vulgui.

1.3. Escriviu un sinònim o una expressió sinonímica per a cadascun dels mots o expressions següents, d’acord amb el que signifiquen en el text:

• traspuen: manifesten
• rutlla: funciona
• em ballava pel cap: hi donava voltes
• em sàpiga greu: no m’agradi

1.4. En el text hi apareixen subratllats els connectors discursius en canvi i doncs. Per a cadascun dels dos connectors, a) expliqueu-ne el significat; b) proposeu un mot o una expressió equivalent

• en canvi: indica oposició; equival a “a diferència d’abans”.
• doncs: indica conseqüència; equival a “llavors”.