Les principals característiques lingüístiques dels textos científics són dos, l’objectivitat i la claredat del text. L’objectivitat es posa de manifest amb el predomini de la funció referencial o representativa en el llenguatge i de les característiques pròpies d’això, com la presència de la modalitat en una frase enunciativa i la manera verbal indicativa, per les oracions impersonals amb “es”, i les passives reflectives i pronominals. Utilitza, també l’ús d’adjectius per a especificar i complements preposicionals amb relació al nom. Un altre característica és l’ús de l’anomenat plural de modèstia (per exemple: Tornem, podríem…) i l’ús del subjuntiu i de l’infinitiu.

La claredat del text per als especialistes es veu mitjançant l’ús d’un vocabulari especific que es compon dels diferents tecnicismes que utilitza cada especialitat, però alhora utilitza una sintaxi senzilla, en forma estructurada perquè es pugui comprendre millor el text. En els textos científics també s’utilitza molt l’ús de comes, guions, parèntesis per a aclarir, connectors que ajuden a explicar alguna cosa…

Com a conclusió veiem que les característiques lingüístiques sempre van enfocades a fer un text objectiu i a que quedi amb claredat el contingut, dins d’aquestes dues característiques s’utilitzen diferents tècniques.