Per influéncia de l’imperi romà, es parlava el llatí, però va comenzar a diversificar-se, sobretot al segle Vd.c. quan va començar a rebre influéncia d’altres llengües.

L’element germànic va ser al segle V on van ocupar territori romà, però la següent dominació dels visigots va fer que no comportessin grans influéncies sobre la població autòctona. Igualment el català encara te mots del lèxic germànic. Va haver un altre element, l’aràbic. L’ocupació de la península va començar l’any 711 però no va tenir la mateixa intensitat a tots els pobles. El poble musulmà sobretot va introduir paraules que designaven elements quotidians, per això on més influéncia tenen és a els vegetals, obres i construccions, materials, vestits, etc…

Llavors va arribar el naixement de la llengua catalana, entre els segles VIII i IX, on els monarques carolingis van fer la formació d’un nucli intel·lectual en el seu imperi emprenent seguits d’accions culturals. També va significar molt que al segle IX al Concili de Tours manés que les predicacions deixessin de fer-se en llatí per passar a fer-ho al romanç. Es permet de constatar que la llengua oral ja no era llatina al mostrar-se en textos redactats l’aparició de formes no llatines, fins avuí día on el català és una gran llengua.