La Romània es pot definir com el conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí, és a dir, una llengua romànica.

Hi ha diferents llengües romanes que utilitzem, com per exemple el galaicopotuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, l’italià, el romà i el sard, i tots aquets queden dividits en dos grans grups, l’oriental i l’occidental.

Aquest procés d’implantació, organització i cultura de Roma s’anomena “romanització”, i s’aplicava en tots els territoris conquerits per l’imperi romà.

Va ser un procés lent com és normal. Més tard, l’unitat política i llingüistica la va aconseguir la llatinització.

Havíen dos tipos de llatí, el més utilitzat del quals era el vulgar, perquè era el que parlava el poble, l’altre llatí s’anomenava llatí clàssic.

Avui en dia encara hi ha restes lingüístiques en la llengua catalana anomenats substrats que van deixar els pobles diferents de llengua i cultura que nosaltres. Aquests substrats són dividits en:

-Substrat Indoeuropeu, que comprenen les restes del pobles Indoeuropeus, són mots comúns i topònics.

-Substrat Grec, del qual encara es conserven topònims com Empúries i Roses.

-Substrat Fenici, Els topònims Eivissa, maó, com exemples.

-Substrat Iberobasc, Són variats en la nostra llengua, com per exemple pissarra, esquerre, tassa, etc…