El text “Lírica dels quatre elements” és un text argumentatiu, ja que presenta la gran majoria de característiques principals d’aquest tipus de text i també és un text argumentatiu científic ja que parla d’un tema molt especialitzat.

En aquest text trobem una sèrie d’arguments, tant a favor o en contra sobre el tema en concret, aquesta és la característica principal que diferencia els textos argumentatius dels altres tipus de textos. En el primer paràgraf introdueix el tema, en cambi en el següent paràgraf dóna una opinió diferent a la primera.

Podem afirmar que és una text científic nomes veient d’on s’ha extret aquest text, de la “Revista de les arts”, i per tant està molt clar que és un article científic dirigit a un públic molt específic, ja que utilitza un vocabulari molt tècnic i formal, el qual només pot ser entès per una sèrie de persones en concret. Aquest text encara que no parli de la ciència, podem dir que es un text científic, per les característiques que presenta.

En resum, aquest text té les característiques principals dels textos argumentatius i dels textos científics i es classifica dins de la categoria de textos argumentatius científics, ja que es un text que parla d’un tema molt especialitzat.

Les arts plàstiques són les que es plasmen en objectes físics: els edificis (arquitectura), els volums materials (escultura), els colorants sobre una superfíce (pintura i altres Belles Arts).

Des del punt de vista dels elements compositius, en l’arquitectura són els espais, en l’escultura són els volums, en la pintura són els colors i en el dibuix és la línia o el clarobscur. L’arquitectura i l’escultura necessiten les tres dimensions. La pintura i el dibuix necessiten una superfície, plana o no.

De tots els tipus d’arts plàstiques, la que més m’agrada, és l’escultura, en la qual l’artista s’expressa mitjançant volums i espais. L’escultura és l’art de modelar o tallar en fang, pedra, fusta o un altre material i és divideix en diferents tipues de tècniques, com per exemple, la tècnica d’esculpir, moldear, buidar, cisellar, repujar, gravar, estampar o embotir. Entre elles la que més m’impressiona és la d’esculpir, ja que consisteix en treure partícules al bloc ja escalabornat fins a obtenir la figura que es pretén.

Actualment en les arts plàstiques, s’anomenen trobem les arts plàstiques modernes, com per exemple la fotografia.

En resum, les arts plàstiques són les que com a resultat final obtenen un objecte material, entre les quals la que més m’agrada és la de tipus escultòric.

07. El gènere poètic
La poesia és una manera d’expressar els sentiments o les opinions de l’autor, a través de paraules que segueixen una mètrica amb recursos literaris característics d’aquest gènere literari.
És un gènere que segueix una sèrie de característiques, la principal és que està escrita en vers, encara que a vegades també la podem trobar escrita en prosa, per altra banda, la poesia també és caracteritza per la seva gran subjectivitat,  ja que l’autor no explica cap historia ni cap acció, sinó que expressa una emoció determinada. Això fa que el lector tingui que fer un esforç per poder entendre el que vol dir l’autor.
Les figures literàries que s’utilitzen, donen al text una certa bellesa i ala vegada ressalten alguna expressió o significat que fos important destacar, també proporcionen musicalitat i en faciliten l’enteniment del text, ja que fa que ens imaginem imatges relacionades amb el poema. En són exemples la metàfora, la paronomàsia, la comparació, l’el•lipsi, l’onomatopeia,etc…
En conclusió, el gènere poètic és un dels gèneres en el qual s’expressen una sèrie de sentiments i emocions seguint unes característiques formals.

El modernisme literari va ser un moviment a Catalunya durant els segles XIX i XX, i les seves principals característiques són la natura, els sentits, la bellesa perfecta i la musicalitat. Aquest moviment tenia l’objectiu de situar la cultura de Catalunya al nivell europeu. L’artista d’aquest corrent es considerat un bohemi, ja que s’allunya de les obligacions de la vida, podem destacar a Joan Maragall com a poeta. Dins d’aquest moviment, trobem el Regeneracionisme, que vol transformar la realitat, i els Esteticistes, que defensen l’art com a refugi de l’artista.

El poeta Joan Maragall fa passar la seva poesia per diverses etapes. La primera etapa vitalista va ser de l’any 1888 al 1893 on va escriure poemes enèrgics i vitals, i seguidament en la primera etapa decadentista, que va ocupar del 1894 fins al 1895. Tot seguit, durant la segona etapa vitalista, que va durar de l’any 1896 fins al 1905, va ser quan va descobrir un catalanisme molt diferent al de la Renaixença. A continuació, en la tercera etapa vitalista, situada entre el 1906 fins al 1909, va sofrir un estat de depressió a causa de l’avanç del Noucentisme. I finalment, en la tercera etapa vitalista, entre el 1909 fins al 1911, va recuperar d’individualisme i el vitalisme del passat.

Podem dir, que les obres de Joan Maragall són obres on trobem reflexats l’amor, la naturalesa, l’espiritualisme, etc..

Els textos científics tenen com a objectiu, informar amb molta precisió i sobre tot amb claredat, ja que el receptor i l’emissor hauran de tindre el mateix nivell de comunicació, perquè d’aquesta manera, el receptor podrà fàcilment descodificar el missatge.

Aquests tipus de text, tenen com a principal característica el tema, la terminologia i alguns elements gramaticals, gràcies aquestes es poden diferenciar d’altres textos. Van dirigits als científics , ja que coneixen prou bé el tema i el llenguatge que utilitzen. Per altra banda, l’estructura i la gramàtica seran molt clares, per que així pugui ser entès per tots els lectors d’aquest sector científic.
Trobem diferents tipus d’especialització d’aquests textos, per exemple, segons del tema que tracten o per les circumstàncies en el moment de la comunicació, o finalment també per l’objectiu que volen aconseguir.

En definitiva, els textos científics s’encarreguen d’informar dels fets científics que succeeixen, a un públic especialitzat amb un llenguatge i amb un coneixement molt ampli.

La ciència actualment, té un paper molt important en la nostre societat, ja que és present en molts moments de la nostre vida, gairebé tot o aconseguim gràcies a la ciència.

Com he dit abans, la ciència és primordial en els nostres temps. La ciència te moltes funcions, una d’elles, la més necessitada, és trobar nous medicaments o fer avanços en els que ja tenim, amb l’objectiu de poder curar les malalties que ens perjudiquen, també ens avisa del que podem prevenir o dels perills als quals estem sotmesos, com per exemple, el canvi climàtic. A més a més, la ciència forma part de la tecnologia, ja que la unió d’elles fa que obtinguem tota una sèrie d’electrodomèstics, d’aparells elèctrics, entre molts d’altres, que avui dia s’han convertit en elements imprescindibles en la nostra societat actual.

En resum, jo penso que la ciència, gràcies al seu caràcter humanista, juga un paper molt important, en la nostra vida.

El conte és una narració breu,  en què s’argumenta una història real o fictícia amb unes característiques diferents a les novel·les, oral o escrita.

Els personatges que hi apareixen, no estan relacionats amb el passat o amb el futur, i prenen com a principal característica, tenir un comportament ètic, són un exemple els ogres, les princeses, etc.. que apareixen en aquests. Gairebé sempre es narra en tercera persona i poden aparèixer diàlegs entre els personatges. Normalment solen haver-hi fórmules per començar i acabar el conte.

Trobem dos grans tipus de contes, el popular i el conte literari. El conte popular és el que es caracteritza per ser molt antic, tant com en l’humanitat, per ser d’autor anònim i sobretot perquè forma part del món fantàstic. En canvi el conte literari està escrit per un autor conegut, que es centra directament en els fets i en l’acabament.

En resum, el conte es caracteritza per ser una narració breu i amb ambients fantàstics, on destaquen el conte popular i el literari.

És veritat que tots tenim un preu? Moltes persones afirmen que si, que ells tenen el seu propi preu, encara que d’altres pensen el contrari.

Aquesta hipòtesi pot variar segons el pensament i la manera de ser de cadascú, encara que molts tenen raó, ja que els bens materials han arribat a ser un valor essencial en la nostra societat. Un gran exemple, són els futbolistes, que són comprats per un altre equip del qual no hi formen part, per un valor molt elevat. Aquest tipus de situació es repeteix constantment.

De totes maneres no tot funciona així, també hi ha persones que no són manipulades com si no fossin persones, i prefereixen fer les coses d’altres maneres més raonables sense que apareguin els bens materials per mig.

En definitiva, penso que cada persona és d’una manera diferent, unes es vendrien per un preu i d’altres no ho farien amb tanta facilitat.

Els textos científics i els textos de divulgació científica, es diferencien que van dirigits a públics diferents, per altra banda, s’assemblen que tots dos tracten del mateix tema.

Els textos científics són els que tenen com a objectiu principal ser precisos, ja que van dirigits a un públic que té uns amplis coneixements sobre el tema. D’aquesta manera, en aquests textos es poden utilitzar paraules molt específiques per poder donar-li una gran presició. Per altra banda, els textos de divulgació científica van dirigits a tot tipus de públic, per aquest motiu han de ser clars, perquè tothom pugui entendre’ls.

Per aquest motiu utilitzen un vocabulari senzill i molt comú. El seu principal objectiu és explicar un tema científic d’una manera que pugui ser entès per qualsevol persona, sense necessitat de ser un especialista. En resum, els textos científics i els textos de divulgació científica van dirigits a públics diferents, encara que expliquen el mateix, però amb un llenguatge diferent.