La cultura estrangera que més em crida l’atenció és la cultura dels Maies, ja que tenen un model de vida molt diferent al nostre. Els Maies son el grup ètnic originari de la regió que actualment abasta el sud de Mèxic, Guatemala, Belize, El Salvador i Hondures i en total sumen més de cinc milions de persones.

El que més m’agrada d’aquesta cultura és com amb pocs béns econòmics havien arribat a aconseguir assolir un gran desenvolupament social, polític i econòmic, avenços que eren notables en les arts i en les ciències, cultivaven l’escriptura, les matemàtiques i la mesura del temps a través del Tzolkin, el calendari maia, però tot això molt abans de l’arribada dels espanyols. Un altre fet característic que em crida l’atenció és que la seva cultura es basa en l’interès i el benestar col•lectiu, ja que les seves normes son regides per la busqueda de l’harmonia i del benestar. Per altre banda, la cosmovisió maia és força diferent de la nostra, l’occidental, perquè es basa en la interrelació de l’ésser humà amb la natura i el cosmos, guiats per tres calendaris diferents: el Tzolkin, que regeix la vida de l’ésser humà; el Calendari de la Lluna, i el Calendari Solar.

Però el mes interessant és que actualment els maies es troben en una conjuntura sociopolítica que pot determinar bona part del seu futur en els pròxims anys, que pot portar el reconeixement legal dels drets i les especificitats de les comunitats indígenes de Mèxic.

El pròleg és la part d’una obra la qual és que essitua al començament. Té diversos objectius, com per exemple, dona la informació de qui és l’autor de l’obra, també fa una crítica sobre ell i finalment orienta al lector sobre aquesta obra. Aquesta part de l’obra sempre és escrita d’una forma diferent a les altres parts, en molts dels casos s’escriu en cursiva.

La introducció és una part d’un text, escrit per l’autor de l’obra, situat al començament del text. La seva principal característica, és informar sobre el que el lector del text trobarà al llarg d’ell. Amb aquest tipus de resum, el lector a de fer-se una petita idea sobre el text que llegirà a continuació.

La presentació és una exposició sobre un tema concret, el qual és representat mitjançant el diàleg i té com a objectiu informar al públic donant una idea general sobre el tema. Moltes vegades les presentacions es poden representar amb programes especialitzats, que faciliten visualment l’enteniment del tema de qual es parlarà.

En conclusió, el pròleg, la introducció i la presentació tenen en comú que tots tres són al principi i que faciliten a comprendre el tema sobre el que parlaran.

El gènere teatral presenta un conjunt de fets reals o imaginaris, que són posats a disposició d’altres persones, anomenades actors perquè les representin en un escenari o espai físic concret davant d’un públic.

La principal funció de l’obra teatral, és ser representada a un públic. Aquest públic veu directament els fets de l’obra, o sigui que els personatges són actors i que tota la trama és un diàleg.

Els textos teatrals s’organitzen en actes, que corresponen al plantejament, al nus i al desenllaç, i són marcats per la baixada del teló. Cadascun d’aquests actes està integrat màxim per deu escenes per acte. El diàleg és la forma més utilitzada del discurs teatral, cal tenir present la situació dels interlocutors, la forma d’actuar i la relació amb l’entorn.

Trobem una sèrie de gèneres dramàtics, que són els següents: la tragèdia, a on els personatges han de lluitar contra el seu destí, sempre amb un final tràgic; la comèdia, a on apareixen personatges quotidians, amb l’objectiu de fer riure, sempre amb un final feliç; i el drama, que presenta conflictes realistes, utilitzant una variant de les característiques de la tragèdia i de la comèdia.

Terra baixa és una de les obres teatrals més populars del dramaturg i poeta Àngel Guimerà i la seva tematica és drama. El tema de l’obra és la por als canvis, en el cas de l’obra, a la societat urbana. La terra baixa simbolitza la nova societat que està naixent, i és una crítica a aquesta societat perquè és on els homes es tornen malvats i hipòcrites. Es reivindica un retorn cap a la tradició, per això els dos protagonistes principals, al final de l’obra, se’n tornen a la terra alta, el lloc on res no ha canviat i els homes són bons i innocents.

Durant l’obra apareixen un total de dotze personatges dels quals els protagonistes més importants són el Manelic (com a personatge principal) el Sebastià (com a personatge antagònic del Manelic) i la Marta (la dona per la qual els dos lluitaran).Entre aquests tres personatges hi ha una sèrie de conflictes al llarg de la novel•la.
En Sebastià i la Marta són de la terra baixa i entre ells dos hi ha una relació amorosa, que ningú conèix. Al cap d’un cert temps, en Sebastià vol casar la Marta amb en Manelic, encara que ell seguirà tenint relacions amb la Marta. En Sebastià enganyarà a la Marta, fent creure-li que en Manelic sap tot el que passa i ella li agafarà molt d’odi, encara que tot això no és veritat.

Finalment, en Manelic s’assabenta de tot el que ha estat passant i llavors en un atac de rabia, mata a en Sebastià i marxa amb la Marta a la Terra Alta.

Els gènere periodístic és un gènere molt recent, aparegut al segle XIX, caracteritzat per la seva font de difusió: els mitjans de comunicació moderns i la premsa escrita.

Els gèneres periodístics és poden dividir en dos grans grups: els textos informatius i els textos d’opinió. Els textos informatius tenen com a objectiu principal la transmissió d’informacions sobre persones, llocs, accions o esdeveniments. Per altre banda, els textos d’opinió no responen a les característiques pròpies de la informació ja que pretenen donar idees i fan referència a una creació personal, són característics de cada persona perquè pretenen interpretar la realitat des del punt de vista de l’autor.

Els textos periodístics presenten una estructura que consta principalment de tres parts: els titulars, el cos o desenvolupament i el lead o entrada. Els titulars apareixen destacats per cridar l’atenció del lector. L’entrada té la funció d’oferir al lector un resum més ampli que l’obtingut pels titulars. I finalment el cos, desenvolupa els diferents components de continguts.

Un text periodístic, busca, principalment, temes d’actualitat i d’interès general per cridar l’atenció del públic. El lèxic no ofereix dificultats de comprensió lectora i la sintaxi també tendeix a evitar la complexitat.