- Comtats catalans inicien camí a la independència, procés d’expansió territorial.

- (1137) Neix la Corona d’Aragó.

- Occitània passa a pertany a la casa de Barcelona.

- Jaume I, dirigeix la política expansionista dels regnes musulmans. Conquereix Mallorca, Eivissa i Menorca. (1231) Accepta la sobirania.

- Catalunya Vella repobla Mallorca, Eivissa i Menorca, el català els arriba.

- (1238 ) Jaume I, entra en València.

- Sicília, Sardenya, ducats d’Atenes i de Neopàtria a Grècia, s’incorporen a la corona.

- (s. XV) Mort del rei Martí d’Humà. Canvi de dinastia. Ferran d’Antequera elegit successor.

- Alfons Magnànim, estableix la cort a la ciutat italiana.

- Ferran el Catòlic, últim monarca de la dinastia dels Trastàmara. Uneix els dos regnes peninsulars.

- (s. XII) Primers documents en llengua catalana. “Liber iudiciorum”, text més antic.

- (s. XII) Primer document en prosa de la llengua catalana: “Les Homilies d’Organyà”.

- (1271) “Ordenances dels Corredors de Llotja”, permet suposar que el català era la llengua habitual.

- Prosa literària iniciada per Ramon Llull. Introdueix llatinismes i les anomenades .

- Les Cròniques, prosa historiogràfica. Obres de gran valor polític i nacional.

- Primeres manifestacions del català, camp poètic. Ex: poesia popular i poesia trobadoresca (escrita en occità: llengua propera al català).

- L’expansió territorial esdevé la Corona d’Aragó.

- (Mitjà. S. XIII) Cancelleria Reial, creada per Jaume I. S’ocupava de elaborar els documents propis de l’administració. Parlaven el català, l’aragonès i el llatí, predomina el català. S’estableix l’any 1344 per Pere III el Cerimoniós.

- (s. XIV) Grup d’ escrivans (Cancelleria), crean prosa d’estil equilibrant.

- Prosa religiosa i moralitzant (Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer). Aporten reflex de la llengua parlada a l’època. S’oposa a la prosa Cancelleresca.

- (s. XV) El català, utilitzat per tota la població a Catalunya.

- (s. XV) València amb cultura viva i rica, consumida per els burgesos. Deixa el llatí i s’aboca a la literatura en la llengua pròpia.

- (s. XV) Apareixen tractats que posen en qüestió la puresa i la correcció de la llengua a Catalunya.