Un home sol
Enviat per alexandragual el dia Maig 14th, 2008
PROVA SELECTIVITAT Nº 3
UN HOME SOL
1.
1.1. És un solitari. Quan era adolescent, en el seu poble, les lectures i la dedicació a l’escriptura
l’havien conduït a isolar-se, a sentir-se superior als altres, a crear-se un univers propi que, a diferència
de l’entorn real, podia controlar a voluntat. Ara, a la ciutat, on treballa en un diari, sovint es dedica a
vagarejar pels carrers, a perdre’s enmig de la gent. La fuga que li havien proporcionat, i que encara li
proporcionen, els llibres, només és comparable amb la fugida que li suposa diluir-se o dissoldre’s,
com a transeünt indiferenciat, en les multituds.
1.2. troballa: cosa trobada per atzar, sense voler-ho, en el decurs d’una determinada activitat;
descobriment; descoberta; …
tafaneries: xafarderies; indiscrecions; murmuracions; safareigs; trapasseries; …
impunitat: condició de qui escapa al càstig; exempció de càstig; immunitat; …
dilució: acció o efecte de diluir o de diluir-se; dissolució; …
1.3. Seríem injustos …si diguéssim
Són formes de primera persona plural, el subjecte implícit de les quals és un “nosaltres” que
tanmateix no correspon a cap plural real sinó a una manera que té el narrador individual de
presentar-se com a inclòs en un col•lectiu i, doncs, a impersonalitzar-se relativament.
El narrador, que no apareix com a personatge en el text, es pot caracteritzar com a omniscient,
en la mesura que sembla saber-ho tot del personatge protagonista.
1.4. “El plaer sorgeix quan pot trobar un tret que el diferenciï de qualsevol altra persona que hi hagi al
poble, i així, saber de l’Ariosto o de Dante –sobretot d’italians, no sap per què- té més de llibre
que es posa sota els peus per mirar els altres des d’una mica més amunt, que de llibre que es
posa dins del cap per mirar-se el món d’una altra manera, llibres que el fan diferent.”
3.
3.1. a) Les oracions són les següents:
1. “La fuga que li proporcionaven els llibres arribava fins avui”
oració principal [o bé: primera oració principal]
2. “que li proporcionaven els llibres”
oració subordinada adjectiva de relatiu, especificativa
3. “(i) només es podia comparar amb la fugida que els viatges i les multituds li donaven de tant
en tant”
oració coordinada a la principal [o bé: segona oració principal, coordinada a la primera]
4. “que els viatges i les multituds li donaven de tant en tant”
oració subordinada adjectiva de relatiu, especificativa
b) Subjecte de 1: “La fuga que li proporcionaven els llibres”
Subjecte de 2: “els llibres”
Subjecte de 3: implícit (= “La fuga que li proporcionaven els llibres”)
Subjecte de 4: “els viatges i les multituds”
3.2. a) li (proporcionaven) complement indirecte
es (podia comparar) signe o funció d’impersonal (o d’impersonalització)
li (donaven) complement indirecte
b) fins avui complement circumstancial de temps (CCT)
amb la fugida complement preposicional de règim verbal (CR, o CRV)
de tant en tant locució adverbial temporal, que fa de CCT
3.3. L’opció correcta és la b.
3.4. escasses ¨ nombroses, abundoses, abundants,…
valuosa ¨ menyspreable, poca cosa, inútil,…
entotsolat ¨ acompanyat
diferent ¨ igual, idèntic, semblant, similar,…
adolescent ¨ madura
.
3.4. paradoxalment: “x”: [ks], o bé: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
botigues: “gu”: [γ], o bé: aproximant velar sonor
transeünt: “s”: [z], o bé: fricatiu alveolar sonor
més escasses: “s”: [z], o bé: fricatiu alveolar sonor
personatges: “tg”: [d.]ƒzƒn, o bé: africat palatal sonor