Alexandra Gual

PROVA SELECTIVITAT Nº1

TERRA BAIXA

1. Comprensió

1.1. Redacteu un retrat, de no més de sis línies, del personatge d’en Tomàs basant-vos
en els indicis que ofereix l’escena X de l’acte primer.
Cobard i sota l’obediència d’en Sebastià, és un mentider i li vol fer la pilota a l’amo i per això segueix l’amo encara que es conscient de que l’amo no té raó.

1.2. Tots tres personatges es dirigeixen individualment, en alguna ocasió, a cadascun
dels altres dos fent ús d’una determinada forma de tractament.
Identifiqueu quina forma de tractament correspon a cadascun dels sis casos
d’interlocució possibles, i reproduïu en el quadern de respostes, per a cada
cas, un fragment que exemplifiqui clarament la forma de tractament emprada.
D’en Sebastià al Xeixa de tú, Sebastià al Tomás de vosté

1.3. Al personatge d’en Sebastià li escau de donar ordres o permisos als interlocutors fent ús del mode verbal imperatiu (per exemple: Doncs agafa els trastets; rumieu’s-ho; etc.). Però el personatge d’en Xeixa també sap emprar formes verbals imperatives.
a) Repreneu en el quadern de respostes totes les intervencions d’en Xeixa en
què apareixen formes verbals amb valor d’imperatiu. No morireu… Pegeu-me
b) Expliqueu clarament quina actitud encarna en Xeixa en cadascuna de les
intervencions que hàgiu identificat en la resposta a la pregunta anterior.

1.4. En el text, un personatge s’adreça a un altre, en diverses ocasions, anomenant-
lo pel nom propi. Un cop trobats tots els fragments del text en què això s’esdevé, reproduïu-los en el quadern de respostes tot indicant, per a cada fragment, quin acte hi realitza l’emissor o quina actitud hi mostra aquest en relació amb el receptor. (Seleccioneu, per a cada fragment identificat, l’acte o actitud que el caracteritza més aproximadament entre les possibilitats següents:
a) súplica;Tomás en que no hi ha res… b) ordre;Xeixa a casament c) queixa; d) temor a la reacció de l’interlocutor; e) invitació; f ) titubeig.) Jo volia dir-vos…

2. Expressió i comentari crític
Desenvolupeu, en unes 200 paraules, UN dels dos temes següents:

a) Els personatges principals de Terra baixa, quins conflictes personals i socials protagonitzen?
b) Característiques principals del gènere teatral.

3. Reflexió lingüística sobre el text

3.1. Pareu atenció a la seqüència d’oracions següent, que trobareu subratllada en
el text: I jo(s) us juro que això és cert, i si no, que Déu(s) me condemni. I que ho juri ell(s) si jo(s) dic mentida.
Anoteu en el quadern de respostes tots els constituents (mots, sintagmes
o oracions subordinades) que fan de: a) subjecte; b) complement directe;
c) complement indirecte; d) atribut.

3.2. Considereu els fragments següents, subratllats en el text:
(1) I jo voldria dir-vos-ho
(2) i no sé comfer-ho
(3) Ja no m’ho és, l’amo -
(4) sense dir-ho tot al Tomàs
Seleccioneu l’opció en què s’indiquen correctament les funcions sintàctiques que exerceix, en cadascun dels quatre fragments, el pronom feble marcat en negreta:
a) (1): atribut; (2): complement circumstancial modal; (3): atribut;
(4): complement circumstancial modal.
b) (1): atribut; (2): complement circumstancial modal; (3): complement
directe; (4): complement directe.
c ) (1): complement directe; (2): complement directe; (3): atribut; (4): complement directe.
d) (1) complement directe; (2): complement directe; (3): complement directe;
(4): complement circumstancial modal.

3.3. El mot que forma part de locucions conjuntives, que trobareu subratllades en
el text, en els tres fragments següents:
a) I com que jo d’aquest casament he vingut a ser com lo pare i lo padrí
b) Després que et tenen tants anys aquí!…
c) ni mai que m’ho hagués sigut
Indiqueu quin tipus d’oració subordinada adverbial introdueix cadascuna d’aquestes locucions conjuntives tenint en compte el context en què apareix cada fragment.

3.4. En el text hi apareixen subratllats els mots farcell, bumbum, malagraït, amistançat.
Trobeu un sinònim que pugui substituir adequadament cadascun d’aquests mots en el context en què apareixen.
Farcell-embolcall/ bumbum, soroll/ malagrait-desagrait/ amistançat-amant.

3.5. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Xeixa-Palatal fricativa sorda Alça!-alveolar fricativa sorda veus-ho aquí-(z) fill-palatal lateral podia-dental fricativa sonora