Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
Demà m’aixecaré potser,
i heus aquí el que m’espera:

Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.

I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.

I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m’angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.

I també l’aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d’un terrat.

I les dones del barri
matineres
qui travesseen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d’un altre cireres vermelles.

I després l’adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l’esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirà a l’escola.

I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
quje dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa,
posat a taula.
I l’escudella rossa,
fumejant.

I vosaltres amics,
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera
si m’aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m’espera:

Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

(Joan Salvat-Papasseit)

El 6 de març del 2008, es va realitzar una sortida al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Aquest Museu reuneix un conjunt significatiu de la creació artística dels últims
Cinquanta anys. A més d’exposar una selecció de la seva col·lecció, el Museu ofereix un ampli programa d’exposicions i d’activitats referents a l’art i a la cultura contemporània. L’edifici és obra de l’arquitecte nord-americà Richard Meier, és un edifici blanc i molt lluminós, i és un perfecte exemple de remodelació arquitectònica que sorprèn respecte al seu entorn.

No vaig poder assistir a aquesta sortida encara que tenia ganes de anar-hi, ja que em resulta interessant acudir a un museu, perquè pots aprendre i veure moltes coses que son bones culturalment. De totes maneres després de buscar informació sobre aquest museu i veure fotografies, m’he fet una petita idea.

Finalment, dir que no tinc cap dubte de que quan pugui aniré a veure’l, per poder gaudir de la visita com els meus companys de classe.