Alexandra Gual

1. COMPRENSIÓ

1.1. Com caracteritza, el poeta, l’Espanya a la qual es dirigeix? Doneu resposta a aquesta pregunta en no més de sis línies.
Espanya és trista i decadent, que viu de glòries passades. Envia a morir inútilment els seus fills enlloc de mirar de fer que visquin bé. Només celebra funerals, i cantan en comptes de plorar. Ho ha perdut tot, està tancada en si mateixa i no és capaç d’escoltar la veu del poeta.

1.2. En la darrera estrofa el poeta fa seva una actitud diferent de la que expressa en l’estrofa anterior. Caracteritzeu les dues actituds i expliqueu per quin motiu el poeta passa de l’una a l’altra.
A la penúltima estrofa l’actitud del poeta és més positiva, i sembla que tingui esperances que Espanya li faci cas. A l’última estrofa, però, la seva actitud és molt negativa, ja que Espanya li sembla incapaç d’escoltar. El canvi d’actitud potser, es deu, a que el poeta no vol fer-se il•lusions.

1.3. Entre els retrets, greuges o queixes que el poeta adreça a Espanya n’hi ha de motivats per escassetats o mancances, o per excessos. Identifiqueu quatre expressions del text que també denotin escassetat, mancança o excés, i anoteu-les en el quadern.
• T’han parlat massa dels saguntins
• Massa pensaves en ton honor
• tot ho perderes
• no tens ningú

1.4. En les estrofes que van de la segona a la cinquena, hi apareix repetidament una arrel o lexema que es presenta, amb dos al•lomorfs o variants, formant part de diversos mots sustantius, adjectivals i verbals.

a) Digueu de quina arrel es tracta.
L’arrel és mort.

b) Anoteu en el quadern tots els mots en què l’arrel és present.
moren / morts / morta / mort / mortals / morissin

c) Expliqueu per què l’arrel sovinteja tant.
Perquè el poeta associa la mort amb Espanya.

3. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

3.1. Considereu la primera estrofa del poema. Doneu resposta a les qüestions següents:

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.
Hi ha sis oracions:
I. “Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana”: oració principal.
II. “que et parla en llengua no castellana”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.
III. “parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra”: oració juxtaposada
IV. “que m’ha donat la terra aspra”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.
V. “en ‘questa llengua pocs t’han parlat”: oració juxtaposada.
VI. “en l’altra, massa”: oració juxtaposada

b) Indiqueu quins són els subjectes de les diverses oracions. Quan es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu reconeguts.
I. “tu”, implícit. Es reconeix per la terminació de “escolta”.
II. “que”
III. “jo”, implícit. Es reconeix per la terminació de “parlo”.
IV. “la terra aspra”.
V. “pocs”
VI. “massa”

c) Identifiqueu tots els pronoms personals febles que hi ha en l’estrofa i digueu quina funció sintàctica exerceixen.
• et parla: CI
• m‘ha donat: CI
• t‘han parlat: CI

d) Digueu quins dels verbs presents són transitius. Justifiqueu les respostes.
• “escoltar”: es construeix amb CD.
• “donar”: es construeix amb CD.

3.2. Considereu la quarta estrofa del poema. De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
c. poc és un adverbi, i tràgica fa de predicatiu.

3.3. Proposeu, per a cadascun dels mots següents, un sinònim que sigui coherent amb l’ús que tenen en el text, on els trobareu subratllats:
aspra: adusta
tràgica: dramàtica
folla: boja
feconda: rica
atronadora: clamorosa

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Espanya:nasal palatal sonor
records: vibrant múltiple
tràgica: fricatiu palatal sonor
marxar: fricatiu palatal sord
tens entorn: fricatiu alveolar sonor