1. COMPRENSIÓ

1.1. Com caracteritza, el poeta, l’Espanya a la qual es dirigeix? Doneu resposta a aquesta pregunta en no més de sis línies.
Espanya és trista i decadent, que viu de glòries passades. Envia a morir inútilment els seus fills enlloc de mirar de fer que visquin bé. Només celebra funerals, i cantan en comptes de plorar. Ho ha perdut tot, està tancada en si mateixa i no és capaç d’escoltar la veu del poeta.

1.2. En la darrera estrofa el poeta fa seva una actitud diferent de la que expressa en l’estrofa anterior. Caracteritzeu les dues actituds i expliqueu per quin motiu el poeta passa de l’una a l’altra.
A la penúltima estrofa l’actitud del poeta és més positiva, i sembla que tingui esperances que Espanya li faci cas. A l’última estrofa, però, la seva actitud és molt negativa, ja que Espanya li sembla incapaç d’escoltar. El canvi d’actitud potser, es deu, a que el poeta no vol fer-se il•lusions.

1.3. Entre els retrets, greuges o queixes que el poeta adreça a Espanya n’hi ha de motivats per escassetats o mancances, o per excessos. Identifiqueu quatre expressions del text que també denotin escassetat, mancança o excés, i anoteu-les en el quadern.
• T’han parlat massa dels saguntins
• Massa pensaves en ton honor
• tot ho perderes
• no tens ningú

1.4. En les estrofes que van de la segona a la cinquena, hi apareix repetidament una arrel o lexema que es presenta, amb dos al•lomorfs o variants, formant part de diversos mots sustantius, adjectivals i verbals.

a) Digueu de quina arrel es tracta.
L’arrel és mort.

b) Anoteu en el quadern tots els mots en què l’arrel és present.
moren / morts / morta / mort / mortals / morissin

c) Expliqueu per què l’arrel sovinteja tant.
Perquè el poeta associa la mort amb Espanya.

3. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

3.1. Considereu la primera estrofa del poema. Doneu resposta a les qüestions següents:

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.
Hi ha sis oracions:
I. “Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana”: oració principal.
II. “que et parla en llengua no castellana”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.
III. “parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra”: oració juxtaposada
IV. “que m’ha donat la terra aspra”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.
V. “en ‘questa llengua pocs t’han parlat”: oració juxtaposada.
VI. “en l’altra, massa”: oració juxtaposada

b) Indiqueu quins són els subjectes de les diverses oracions. Quan es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu reconeguts.
I. “tu”, implícit. Es reconeix per la terminació de “escolta”.
II. “que”
III. “jo”, implícit. Es reconeix per la terminació de “parlo”.
IV. “la terra aspra”.
V. “pocs”
VI. “massa”

c) Identifiqueu tots els pronoms personals febles que hi ha en l’estrofa i digueu quina funció sintàctica exerceixen.
• et parla: CI
• m‘ha donat: CI
• t‘han parlat: CI

d) Digueu quins dels verbs presents són transitius. Justifiqueu les respostes.
• “escoltar”: es construeix amb CD.
• “donar”: es construeix amb CD.

3.2. Considereu la quarta estrofa del poema. De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
c. poc és un adverbi, i tràgica fa de predicatiu.

3.3. Proposeu, per a cadascun dels mots següents, un sinònim que sigui coherent amb l’ús que tenen en el text, on els trobareu subratllats:
aspra: adusta
tràgica: dramàtica
folla: boja
feconda: rica
atronadora: clamorosa

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Espanya:nasal palatal sonor
records: vibrant múltiple
tràgica: fricatiu palatal sonor
marxar: fricatiu palatal sord
tens entorn: fricatiu alveolar sonor

1.COMPRENSIÓ

1.1. Feu un resum del text que no ocupi més de sis línies.
El protagonista va a visitar el seu pare a la residència on viu. El seu pare té per costum pronunciar sentències, que abans el seu fill li hauria discutit, però ja no ho fa per no trasbalsar-lo. La frase d’avui és que tots tenim un preu. Més tard, durant el trajecte de tornada en tren cap a València, el protagonista comença a donar-hi voltes i a preguntar-se quin deu ser el seu preu.

1.2. Comenteu el significat de les màximes següents:

a) El peix gros es menja el peix petit: Els més poderosos sempre tenen les de guanyar

b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol: Quan un depèn d’un altre no té llibertat per fer el que vulgui.

1.3. Escriviu un sinònim o una expressió sinonímica per a cadascun dels mots o expressions següents, d’acord amb el que signifiquen en el text:
• traspuen: suposen
• rutlla: funciona
• em ballava pel cap: no se’m oblidava
• em sàpiga greu: em pesi

1.4. En el text hi apareixen subratllats els connectors discursius en canvi i doncs. Per a cadascun dels dos connectors, a) expliqueu-ne el significat;
b) proposeu un mot o una expressió equivalent
• en canvi: indica oposició; equival a “a diferència d’abans”.
• doncs: indica conseqüència; equival a “llavors”.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
Fa anys, m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera.
Doneu resposta a les qüestions següents:

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són:
Hi ha quatre oracions:
I. “Fa anys”: oració subordinada adverbial temporal
II. “m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”: oració principal
III. “discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”: oració subordinada substantiva infinitiva
IV. “que el treien de polleguera”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa

b) Identifiqueu els constituents (mots o seqüències) que fan de subjecte de cadascuna de les oracions. Quan es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificat.
I. No en té, és impersonal.
II. El subjecte és “discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”.
III. El subjecte és “jo”, i és implícit.
IV. El subjecte és “que”.

c) Identifiqueu quins verbs del fragment són intransitius, i raoneu la resposta.
• agradar: no admet la construcció en passiva.
• discutir: no es pot passar a passiva.
d) En el fragment hi ha tres pronoms personals febles. Indentifiqueu-los i indiqueu quina funció sintàctica exerceix cadascun.
• m‘agradava: CI
• discutir-hi: complement de règim preposicional
• el treien: CD.

3.2. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
Un cop dins del tren que m’ha de dur a València, m’he preguntat quin deu ser, si és que en tinc, el meu preu.
De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
c. si és una conjunció subordinant, i el meu preu fa de subjecte.

3.3. Identifiqueu en el text quatre perífrasis verbals i anoteu-les íntegres en el quadern.
“solen ser”, “comença a moure”, “està a punt de regalar-me”, “sol sentenciar”, “ha de dur”, “deu ser”.

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
rellotge:africat palatal sonor
mateix to: fricatiu palatal sord
peix gros: fricatiu palatal sonor
cotxe: africat palatal sord
vaig obrir: africat palatal sonor

1. COMPRENSIÓ

1.1. Tot indica que no es pot donar cap resposta científica a la pregunta que dóna títol al text. Però això no treu que es puguin fer alguns raonaments sobre la qüestió. Resumiu, en no més de sis línies, aquests raonaments.
Potser el big bang es troba a l’origen de l’univers actual, però abans hi podia haver un univers amb una estructura diferent, o una esfera densa i petita que s’hagués expandit. També es pot pensar que l’univers es va originar a partir d’un buit que consistiria en energia no convertida en matèria. Hi ha qui creu que el big bang no és un moment inicial, sinó tan sols un punt peculiar en la història de l’univers.

1.2. Els raonaments sobre què hi podria haver hagut abans del big bang, ¿es poden considerar, en sentit estricte, hipòtesis científiques? Doneu una resposta raonada, tenint present l’argumentació del text.
No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament.

1.3. En el text hi trobareu subratllats els infinitius comprovar, plantejar, intentar, esbrinar, imaginar, caminar. Per a cadascun d’aquests infinitius trobeu-ne un altre que pugui substituir-lo en el text, d’entre els que figuren en la llista següent: verificar, tractar de, suscitar, indagar, detectar, concebre, anar.
comprovar −> verificar
plantejar −> suscitar
intentar −> tractar de
esbrinar −> indagar
imaginar −> concebre
caminar −> anar

1.4. En les oracions següents hi ha subratllats una seqüència de mots i un mot:
També pot ser que el big bang fos, realment, l’inici de l’univers.
[…] potser el big bang és un simple pas […]

a) Expliqueu en què difereixen l’una de l’altra.
“Pot ser” és una perífrasi verbal, mentre “potser” és un adverbi que no té gaire relació sintàctica amb l’anterior forma.

b) Justifiqueu per què, tanmateix, s’assemblen semànticament.
Totes dues indiquen possibilitat.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:
Amb els nostres mitjans actuals se’ns escapa completament intentar saber què hi havia abans del big bang.
Doneu resposta a les qüestions següents:

a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són.
I. «intentar saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.
II «saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.
III «què hi havia abans del big bang» oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial.

b) Anoteu en el quadern tots els constituents (mots o seqüències) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte. En el cas que es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificats.
Subjecte de l’oració principal: l’oració I
Subjecte de l’oració I: «nosaltres» (implícit). És un subjecte morfològicament buit que s’identifica pel fet d’estar controlat pel pronom feble que fa de complement indirecte (se’ns) del verb escapa, el qual pronom és de primera persona plural.
Subjecte de l’oració II: «nosaltres» (implícit). S’interpreta així perquè és controlat pel subjecte del verb saber, el qual s’interpreta, com s’acaba de dir, com un «nosaltres».
L’oració III no té subjecte, perquè el verb haver-hi és impersonal.

c) Identifiqueu quins mots o sintagmes exerceixen la funció sintàctica de complement circumstancial tot indicant de quin tipus de circumstancial es tracta.
• Amb els nostres mitjans actuals: complement circumstancial d’instrument
• completament: complement circumstancial de quantitat
• abans del big bang: complement circumstancial de temps

d) En el fragment hi figuren tres pronoms febles. Identifiqueu-los i indiqueu, de cadascun, si exerceix funció sintàctica (i en tal cas digueu quina és) o no n’exerceix.
• se’ns escapa: no té funció sintàctica
• se’ns escapa: complement indirecte
• hi havia: no té funció sintàctica

3.2. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:
Seria com descobrir amb la brúixola que, efectivament, el pol Nord és un punt singular, perquè allà la brúixola sembla haver-se tornat boja.
De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:

d) és és un verb copulatiu, i boja fa de predicatiu

3.3. Deixant de banda la locució si més no, en el primer paràgraf del text hi trobareu algunes oracions subordinades introduïdes per la conjunció si. Un cop les hàgiu reproduïdes íntegrament en el quadern, expliqueu de quin tipus és cadascuna.
“si la hipòtesi és certa o (,si més no,) podria ser-ho”: subordinada substantiva interrogativa total, complement directe de veure.
“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”: subordinada adverbial condicional negativa.
“Si és que aquest big bang es va produir”: subordinada adverbial condicional.

3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Plantejar: fricatiu palatal sonor
mitjans: africat palatal sonor
expandeix; : oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
estigués: oclusiu velar sonor

El text “Lírica dels quatre elements” és un text argumentatiu, ja que presenta la gran majoria de característiques principals d’aquest tipus de text i també és un text argumentatiu científic ja que parla d’un tema molt especialitzat.

En aquest text trobem una sèrie d’arguments, tant a favor o en contra sobre el tema en concret, aquesta és la característica principal que diferencia els textos argumentatius dels altres tipus de textos. En el primer paràgraf introdueix el tema, en cambi en el següent paràgraf dóna una opinió diferent a la primera.

Podem afirmar que és una text científic nomes veient d’on s’ha extret aquest text, de la “Revista de les arts”, i per tant està molt clar que és un article científic dirigit a un públic molt específic, ja que utilitza un vocabulari molt tècnic i formal, el qual només pot ser entès per una sèrie de persones en concret. Aquest text encara que no parli de la ciència, podem dir que es un text científic, per les característiques que presenta.

En resum, aquest text té les característiques principals dels textos argumentatius i dels textos científics i es classifica dins de la categoria de textos argumentatius científics, ja que es un text que parla d’un tema molt especialitzat.

Cant de l’enyor
Lluís Llach

Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.

Paraules d’amor
Joan Manuel Serrat

Ella em va estimar tant…
Jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d’amor…

Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’històries d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys…

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor