El modernisme literari va ser un moviment a Catalunya durant els segles XIX i XX, i les seves principals característiques són la natura, els sentits, la bellesa perfecta i la musicalitat. Aquest moviment tenia l’objectiu de situar la cultura de Catalunya al nivell europeu. L’artista d’aquest corrent es considerat un bohemi, ja que s’allunya de les obligacions de la vida, podem destacar a Joan Maragall com a poeta. Dins d’aquest moviment, trobem el Regeneracionisme, que vol transformar la realitat, i els Esteticistes, que defensen l’art com a refugi de l’artista.

El poeta Joan Maragall fa passar la seva poesia per diverses etapes. La primera etapa vitalista va ser de l’any 1888 al 1893 on va escriure poemes enèrgics i vitals, i seguidament en la primera etapa decadentista, que va ocupar del 1894 fins al 1895. Tot seguit, durant la segona etapa vitalista, que va durar de l’any 1896 fins al 1905, va ser quan va descobrir un catalanisme molt diferent al de la Renaixença. A continuació, en la tercera etapa vitalista, situada entre el 1906 fins al 1909, va sofrir un estat de depressió a causa de l’avanç del Noucentisme. I finalment, en la tercera etapa vitalista, entre el 1909 fins al 1911, va recuperar d’individualisme i el vitalisme del passat.

Podem dir, que les obres de Joan Maragall són obres on trobem reflexats l’amor, la naturalesa, l’espiritualisme, etc..