Les arts plàstiques són les que es plasmen en objectes físics: els edificis (arquitectura), els volums materials (escultura), els colorants sobre una superfíce (pintura i altres Belles Arts).

Des del punt de vista dels elements compositius, en l’arquitectura són els espais, en l’escultura són els volums, en la pintura són els colors i en el dibuix és la línia o el clarobscur. L’arquitectura i l’escultura necessiten les tres dimensions. La pintura i el dibuix necessiten una superfície, plana o no.

De tots els tipus d’arts plàstiques, la que més m’agrada, és l’escultura, en la qual l’artista s’expressa mitjançant volums i espais. L’escultura és l’art de modelar o tallar en fang, pedra, fusta o un altre material i és divideix en diferents tipues de tècniques, com per exemple, la tècnica d’esculpir, moldear, buidar, cisellar, repujar, gravar, estampar o embotir. Entre elles la que més m’impressiona és la d’esculpir, ja que consisteix en treure partícules al bloc ja escalabornat fins a obtenir la figura que es pretén.

Actualment en les arts plàstiques, s’anomenen trobem les arts plàstiques modernes, com per exemple la fotografia.

En resum, les arts plàstiques són les que com a resultat final obtenen un objecte material, entre les quals la que més m’agrada és la de tipus escultòric.

07. El gènere poètic
La poesia és una manera d’expressar els sentiments o les opinions de l’autor, a través de paraules que segueixen una mètrica amb recursos literaris característics d’aquest gènere literari.
És un gènere que segueix una sèrie de característiques, la principal és que està escrita en vers, encara que a vegades també la podem trobar escrita en prosa, per altra banda, la poesia també és caracteritza per la seva gran subjectivitat,  ja que l’autor no explica cap historia ni cap acció, sinó que expressa una emoció determinada. Això fa que el lector tingui que fer un esforç per poder entendre el que vol dir l’autor.
Les figures literàries que s’utilitzen, donen al text una certa bellesa i ala vegada ressalten alguna expressió o significat que fos important destacar, també proporcionen musicalitat i en faciliten l’enteniment del text, ja que fa que ens imaginem imatges relacionades amb el poema. En són exemples la metàfora, la paronomàsia, la comparació, l’el•lipsi, l’onomatopeia,etc…
En conclusió, el gènere poètic és un dels gèneres en el qual s’expressen una sèrie de sentiments i emocions seguint unes característiques formals.

El modernisme literari va ser un moviment a Catalunya durant els segles XIX i XX, i les seves principals característiques són la natura, els sentits, la bellesa perfecta i la musicalitat. Aquest moviment tenia l’objectiu de situar la cultura de Catalunya al nivell europeu. L’artista d’aquest corrent es considerat un bohemi, ja que s’allunya de les obligacions de la vida, podem destacar a Joan Maragall com a poeta. Dins d’aquest moviment, trobem el Regeneracionisme, que vol transformar la realitat, i els Esteticistes, que defensen l’art com a refugi de l’artista.

El poeta Joan Maragall fa passar la seva poesia per diverses etapes. La primera etapa vitalista va ser de l’any 1888 al 1893 on va escriure poemes enèrgics i vitals, i seguidament en la primera etapa decadentista, que va ocupar del 1894 fins al 1895. Tot seguit, durant la segona etapa vitalista, que va durar de l’any 1896 fins al 1905, va ser quan va descobrir un catalanisme molt diferent al de la Renaixença. A continuació, en la tercera etapa vitalista, situada entre el 1906 fins al 1909, va sofrir un estat de depressió a causa de l’avanç del Noucentisme. I finalment, en la tercera etapa vitalista, entre el 1909 fins al 1911, va recuperar d’individualisme i el vitalisme del passat.

Podem dir, que les obres de Joan Maragall són obres on trobem reflexats l’amor, la naturalesa, l’espiritualisme, etc..