La renaixença va ser el moment de la recuperació del català com a llengua culta.

Va sorgir el catalanisme, que volia recuperar les institucions i que el català és fes oficial.

Durant el segle XIX, la revolució burgesa, crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. La burgesia de Catalunya i els terratinents d’Andalusia van tenir un conflicte d’interessos, a causa de que els burgesos catalans defensaven el proteccionisme, i els altres el lliurecanvisme. La burgesia va perdre en la revolució burgesa, ja que era molt feble. Més tard, amb el destronament d’Isabel II, al 1874, sorgeix la Restauració borbònica d’Alfons XII. A continuació es perden Cuba i Filipines com a colònies, llavors el règim polític fracassa i com alternativa es crea una regeneració d’Espanya des de Castella i una altre d’Espanya des de les Bases de Manresa.

Finalment el catalanisme es fa característic de la burgesia catalana.

A Catalunya el romanticisme, va representar el record d’una època a on el català era una llengua prestigiosa i Catalunya era considerada tenir una gran potència al Mediterrani.

El català, durant els segles XVIII i XIX, es continua escrivint a la literatura popular.

A Madrid, el govern defensava el català, juntament amb l’església, que també va participar en tots els moviments polítics per recuperar la llengua i les institucions catalanes. Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller, van ser considerats autors d’una nova generació, els quals van donar importància al català i van introduir la novel·la naturista catalana.

En resum, el catalanisme va ser creat gràcies als canvis socials i culturals que van aparèixer durant el segle XIX.