La crisi lingüística és divideix en dos períodes: durant els segles XVI i XVII, el català és la llengua habitual de la societat, de l’administració, de l’església i d’alguns escriptors; i durant el segle XVIII el Decret de Nova Planta elimina les institucions i prohibeix l’ús del català.

A finals del segle XV, la cort es trasllada a Castella, això va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana, la qual va començar a utilitzar el castellà. A continuació es fa una lluita entre la monarquia, que vol imposar una centralització i Catalunya, que vol mantenir les seves institucions pròpies, finalment Catalunya conserva les seves institucions, però al desaparèixer la cort, el país es veu perjudicat amb la disminució de la decisió política. Seguidament la política absolutista de Castella, desencadena La Guerra dels Segadors (1640-1652), a on Catalunya perd el Rosselló que s’incorpora a la corona francesa.
Es crea una crisi econòmica, a on el Mediterrani es considera un mar insegur a causa de la pirateria, llavors l’Atlàntic nomenat com el centre del comerç, llavors Catalunya es veu obligada a no poder comercialitzar amb Amèrica, a causa de que Castella va portar a terme la conquista americana.

Als segles XVI i XVII, els català continua dominant lingüísticament, en tots els sentits, encara que alguns escriptors comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Els escriptors esculleixen escriure en català o en castellà, això depèn d’ells, però gairebé sempre ens expliquen el perquè de la seva elecció. A continuació l’església a causa de la gran arribada de religiosos castellans, fan introduir el castellà a la predicció. Finalment, després d’aquests fets, s’introdueix el francès al Roselló, ja que s’incorpora a França.

Al cap d’un cert temps es fa La guerra de successió, on Carles II mor, sense tenir successor, llavors es disputa la corona entre l’arxiduc Carles d’Àustria i entre Felip d’Anjou, guanya la corona Felip d’Anjou. Però les tropes borbòniques van ocupar el país, llavors, Felip V va ser nomenat nou rei. Felip V va promulgar els decrets de Nova Planta, on desapareixen les institucions i els territoris de la corona d’Aragó, que passen a ser governats per les lleis de Castella i per últim es conformen amb un regne únic el Regne d’Espanya.

A continuació, el Decret, imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament, llavors es crea un conflicte lingüístic, ja que el castellà domina al català. El castellà tarda en imposar-se, perquè la gent no el coneix, primer el castellà s’exten per les grans cuitats.

Finalment els il•lustrats accepten parlar el castellà, mentre que la literatura popular segueix utilitzant el català.