A l’any 1914 es crea la Mancomunitat de Catalunya i Enric Prat de la Riba va ser l’encarregat de la presidencia. La Mancomunitat va crear una infrastructura econòmica, política i cultural, graàcies això es van poder organitzarels seveis tècnics, administratius i científics. Al 1917 va morir Enric Prat de la Riba i Joseph Puig i Cadafalch, va ser el nou encarregat de la presidencia. Després al 1931, les eleccions municipals van suposar la implantació de la República Espanyola i a Catalunya, el partit Esquerra Republicana va guanyar, mes tard Francesc Macià, lider d’aquest partit va proclamar la República Catalana. Seguidament es forma el Govern de la Generalitat Catalana i es crea l’estatut de Núria, que va durar fins l’any 1934.

Durant l’any 1907, Enric Prat de la Riba, va fundar l’Institut d’Estudis Catalans, a on al cap de quatre crean la Secció Filològica, aquesta publica les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. Al 1917, es publica el diccionari ortogràfic, a on es presentaven les definitives normatives. També, Pompeu Fabra, al 1932, va realitzar el Diccionari general de la llengua catalana.

L’Estatut d’Autonomia va ser deteriorat a causa de la dictadura franquista, i les institucions d’autogovern van perdre el seu efecte anterior. Finalment amb la participació d’Espanya a l’ONU, al 1956, la dictadura franquista va perdent la seva força.

El català sota la dictadura, va ser prohibit totalment i les escoles de la Generalitat van ser tancades, i molts professors van tenir que exiliar-se.

Una vegada Franco va morir al 1975, es va iniciar a l’Estat espanyol, un procés de recuperació de les llibertats democràtiques, i al 1977, el govern d’Estat va obrir temporalment la Generalitat de Catalunya, a on va presidir Josep Tarradelles. A continuació, queda aprovat l’Estatut d’Autonomia.

Per últim, una vegada queda aprovada la Constitució Espanyola, s’estableix el català com a llengua pròpia de Catalunya, València i de les Illes Balears.

La renaixença va ser el moment de la recuperació del català com a llengua culta.

Va sorgir el catalanisme, que volia recuperar les institucions i que el català és fes oficial.

Durant el segle XIX, la revolució burgesa, crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. La burgesia de Catalunya i els terratinents d’Andalusia van tenir un conflicte d’interessos, a causa de que els burgesos catalans defensaven el proteccionisme, i els altres el lliurecanvisme. La burgesia va perdre en la revolució burgesa, ja que era molt feble. Més tard, amb el destronament d’Isabel II, al 1874, sorgeix la Restauració borbònica d’Alfons XII. A continuació es perden Cuba i Filipines com a colònies, llavors el règim polític fracassa i com alternativa es crea una regeneració d’Espanya des de Castella i una altre d’Espanya des de les Bases de Manresa.

Finalment el catalanisme es fa característic de la burgesia catalana.

A Catalunya el romanticisme, va representar el record d’una època a on el català era una llengua prestigiosa i Catalunya era considerada tenir una gran potència al Mediterrani.

El català, durant els segles XVIII i XIX, es continua escrivint a la literatura popular.

A Madrid, el govern defensava el català, juntament amb l’església, que també va participar en tots els moviments polítics per recuperar la llengua i les institucions catalanes. Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller, van ser considerats autors d’una nova generació, els quals van donar importància al català i van introduir la novel·la naturista catalana.

En resum, el catalanisme va ser creat gràcies als canvis socials i culturals que van aparèixer durant el segle XIX.

La crisi lingüística és divideix en dos períodes: durant els segles XVI i XVII, el català és la llengua habitual de la societat, de l’administració, de l’església i d’alguns escriptors; i durant el segle XVIII el Decret de Nova Planta elimina les institucions i prohibeix l’ús del català.

A finals del segle XV, la cort es trasllada a Castella, això va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana, la qual va començar a utilitzar el castellà. A continuació es fa una lluita entre la monarquia, que vol imposar una centralització i Catalunya, que vol mantenir les seves institucions pròpies, finalment Catalunya conserva les seves institucions, però al desaparèixer la cort, el país es veu perjudicat amb la disminució de la decisió política. Seguidament la política absolutista de Castella, desencadena La Guerra dels Segadors (1640-1652), a on Catalunya perd el Rosselló que s’incorpora a la corona francesa.
Es crea una crisi econòmica, a on el Mediterrani es considera un mar insegur a causa de la pirateria, llavors l’Atlàntic nomenat com el centre del comerç, llavors Catalunya es veu obligada a no poder comercialitzar amb Amèrica, a causa de que Castella va portar a terme la conquista americana.

Als segles XVI i XVII, els català continua dominant lingüísticament, en tots els sentits, encara que alguns escriptors comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Els escriptors esculleixen escriure en català o en castellà, això depèn d’ells, però gairebé sempre ens expliquen el perquè de la seva elecció. A continuació l’església a causa de la gran arribada de religiosos castellans, fan introduir el castellà a la predicció. Finalment, després d’aquests fets, s’introdueix el francès al Roselló, ja que s’incorpora a França.

Al cap d’un cert temps es fa La guerra de successió, on Carles II mor, sense tenir successor, llavors es disputa la corona entre l’arxiduc Carles d’Àustria i entre Felip d’Anjou, guanya la corona Felip d’Anjou. Però les tropes borbòniques van ocupar el país, llavors, Felip V va ser nomenat nou rei. Felip V va promulgar els decrets de Nova Planta, on desapareixen les institucions i els territoris de la corona d’Aragó, que passen a ser governats per les lleis de Castella i per últim es conformen amb un regne únic el Regne d’Espanya.

A continuació, el Decret, imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament, llavors es crea un conflicte lingüístic, ja que el castellà domina al català. El castellà tarda en imposar-se, perquè la gent no el coneix, primer el castellà s’exten per les grans cuitats.

Finalment els il•lustrats accepten parlar el castellà, mentre que la literatura popular segueix utilitzant el català.