Alexandra Gual

En aquest període de temps van succeir una sèrie de fets històrics i socials.

En primer lloc els comtats catalans van iniciar el camí cap a la independència i un procés d’expansió territorial, seguidament al 1137 la unió de Ramon Berenguer IX amb Peronella fa néixer la Corona d’Aragó.A continuació, Jaume I, que dirigia la política expansionista dels regnes musulmans del sud de la península i cap a la Mediterrània, va conquerir Mallorca, Eivissa i Menorca, finalment al 1231 va acceptar la sobirania. La població de la Catalunya Vella va repoblar aquests territoris conquerits per Jaume I, d’aquesta manera el català els va arribar. Desprès al 1238, Jaume I va entrar a València, això va fer que bona part de la població autòctona de València sigues substituïda per la població cristiana, en canvi d’altres es va mantenir la població musulmana, aquest fet va influir molt en el lèxic català.Més tard s’incorporen a la Corona, Sicília, Sardenya, els ducats d’Atenes i de Neopàtria a Grècia.Al segle XV mor el rei Martí l’Humà, seguidament Ferran d’Antequera és elegit successor de la Corona Catalanoaragonesa. Finalment, Alfons el Magnànim va establir a la ciutat d’Itàlia la cort i Ferran el Catòlic va unir els dos regnes peninsulars. 

Després d’aquests canvis socials, van aparèixer a meitats del segle XII, els primers textos en llengua catalana. El primer document en prosa de la llengua catalana que explica passatges de l’Evangeli, és “Les Homilies d’Organyà”. En aquest període de temps també trobem els textos de les lleis, ja que les noves estructures polítiques necessitaven un suport legal.

A continuació el català va mostrar les seves primeres manifestacions en el camp poètic, és un exemple la poesia popular, de tradició oral i cantada pel poble, de la qual no ens queda cap mostra sencera. La poesia trobadoresca va ser un dels models més importants d’aquesta època, els trobadors escrivien les seves obres en occità, que va ser la llengua més propera al català.

Gràcies a Ramon Llull, s’inicia la prosa literària. Llull va introduir llatinismes i va crear les anomenades <paraules estranyes>, va ser el primer escriptor que va fer servir una llengua romànica per escriure sobre la filosofia o la ciència.

A mitjans del segle XIII, Jaume I va crear la Cancelleria Reial que s’ocupava de elaborar els documents propis d’administració, utilitzaven el català, l’aragonès i el llatí, finalment va acabar predominant el català. Cap a la segona meitat del segle XIV, un grup d’escrivans d’aquesta Cancelleria es van inspirar en els clàssics, d’aquesta manera es va crear una prosa d’estil equilibrat.

Més tard, cap al segle XV, la llengua catalana era parlada per tota la població a Catalunya, finalment va assoli la normalització. Seguidament el català va començar a compartir funcions amb el castellà, sobretot amb l’aristocràcia. Després València va desenvolupar una cultura viva i rica, consumida principalment per la burgesia. Finalment van aparèixer tractats que van posar en qüestió la puresa i la correcció de la llengua catalana.

En conclusió, el català fins que a arribat als nostres dies ha passat per molts canvis socials i històrics.