Alexandra Gual

La sociolingüística és la que estudia la llengua des del punt de vista social, és a dir, l’ús de la llengua que fa la societat, també podem dir que és la ciència moderna, que neix als anys 50 als EEUU, com a conseqüència de la seva diversitat lingüística i cultural.

A Espanya, aquesta ciència, primer va arriba als països catalans.

Un dels sociolingüistes més importants és Valencià.

El primer sociolingüista, Fergusson, va classifica a la societat a on hi han llengües en contacte, en bilingüisme i diglòssia. El bilingüisme el va aplicar a les persones, deia bilingüe a qui parlava amb facilitat semblant dues llengües diferents. I la diglòssia la va aplicar a la societat, que era quan hi havien dos llengües, però només s’utilitzava una.

Els sociolingüistes d’avui dia utilitzen el terme de conflicte lingüístic per plantejar el tema de les llengües en contacte, aquest conflicte lingüístic és dona en aquella societat a on una llengua es dominada políticament i l’altre socialment. En aquests casos, es pot donar un procés de substitució lingüística o un procés de normalització lingüística.

El procés de substitució lingüística, s’inicia quan la llengua oprimida perd àmbits d’ús social i d’àmbits parlats, llavors aquesta llengua acaba desapareixent. I el procés de normalització lingüística, és el que recupera la llengua oprimida, és a dir, aquella que a acabat desapareixent. Aquest procés té dos aspectes, el de codificació, que crea una gramàtica i el de extensió de l’ús social.

Finalment, la sociolingüística també estudia els registres, que utilitzen la llengua en funció del context social.