anar a nevagció

07 Preferències en Arts Plàstiques 21 Febrer 2008

Publicat per albertoperez a: Redaccions 2 , 1 comentari fins ara

Les arts plàstiques són les que es plasmen en objectes físics: els edificis (arquitectura), els volums materials (escultura), els colors sobre una superfície o matèria (pintura i altres Belles Arts).

Des del punt de vista dels elements amb que es composen, en l’arquitectura són els espais, en l’escultura són els volums, en la pintura són els colors i en el dibuix és la línia o els efectes òptics. L’arquitectura i l’escultura necessiten les tres dimensions. La pintura i el dibuix necessiten una superfície, plana o no.

De tots els tipus d’arts plàstiques, la que més m’agrada, és la pintura, en la qual l’artista s’expressa mitjançant representacions de la realitat o de la seva imaginació. Una pintura és el suport pintat : mur, quadre, làmina, etc., i es divideix en diferents tipus de tècniques, com per exemple, la tècnica de Pintura a l’oli, Pintura al fresc, Pintura sobre taula i Aquarel·la.

La litografia és un procediment d’impressió, avui gairebé en desús, llevat per a l’obtenció i duplicació d’obres artístiques. Es el tipus de tècnica que més m’agrada ja que requereix un gran treball i una bona dedicació. Per a aquest tipus d’impressió s’utilitza una pedra calcària lluentada sobre la qual es dibuixa la imatge a imprimir amb una matèria grassa, bé sigui mitjançant llapis o pinzell.

En resum, les arts plàstiques són les que com a resultat final obtenen un objecte material, encara que són molt millors les fotografies o els disseny ben fets perquè, per a mi, reflecteixen molt millor una realitat que qualsevol pot comprendre.

06 Gènere Poètic 5 Febrer 2008

Publicat per albertoperez a: Redaccions 2 , 1 comentari fins ara

El gènere poètic. Algunes característiques

La poesia és l’expressió dels sentiments disposats amb una mètrica característica i diferents tipus de recursos poètics per tal de donar importància a allò que considera l’autor.

La lírica és un gènere musical i literari en el qual l’autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a una persona o objecte d’inspiració amb un poema musicat, originalment amb una lira. Les composicions líriques es presenten en versos, encara que es pot escriure en prosa i dotar-lo de la musicalitat i el ritme dels poemes escrits en vers. En aquets casos es parla de prosa poètica.

La seva mètrica, per regla general, es una mètrica elaborada, amb la mateixa quantitat de síl·labes i amb una estructura definida. De no ser així, es pot dir que aquell poema es lliure, ja que no s’ajusta a cap mètrica ni esta regit per cap norma.

Els poemes també estan dotats de figures literàries, per tal de emfatitzar en algun fragment del poema, dotar-lo de la importància que vol expressar l’autor o nomes per fer-lo estèticament mes bonic.

En conclusió, el gènere poètic es un tipus d’escrit molt elaborat, pensant tan en la forma com en el fons, on la bellesa radica a la musicalitat i la forma, a mes del que diu. La poesia és molt difícil de crear, i nomès és apta per a un tipus de persones amb uns estudis mínims per tal de poder captar la musicalitat i poder entendre el que vol dir i com ho vol dir.

05 Joan Maragall i el Modernisme 5 Febrer 2008

Publicat per albertoperez a: Redaccions 2 , 1 comentari fins ara

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860-20 de desembre de 1911) va ser un poeta català. La seva poesia presenta diverses etapes en les quals, al llarg de la seva vida, va alternant entre una o altre: el vitalisme i el decadentisme.

La literatura modernista o modernisme literari és un moviment literari que es dóna a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX i a la primera del XX. Les seves característiques son l’afany per la musicalitat, la presència de la natura i d’al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta per fugir d’una societat hostil. Amb aquesta corrent volien introduir la cultura catalana a nivell europeu.

Joan Margall és un autor que s’emmarca dins del moviment del Modernisme. El Modernisme és un moviment sociocultural que manifesta actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyola de
la Restauració. Critiquen la falta de modernitat, la Renaixença destacava per la seva tendència conservadora. I es planteja l’objectiu comú de modernitzar el país a través de la cultura.

Joan Maragall a tocar molts i diferents temes com ara l’amor, la natura, la seva terra i els elements espirituals. Entre les seves obres destaquen l’oda Infinita i La vaca cega.

              *       *    *

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860-20 de desembre de 1911) va ser un poeta català. La seva poesia presenta diverses etapes en les que quals, al llarg de la seva vida, va alternant entre una o altre: el vitalisme i el decadentisme.

La literatura modernista o modernisme literari és un moviment literari que es dóna a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX i a la primera del XX.

Les seves característiques son l’afany per la musicalitat, la presència de la natura i d’al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta per fugir d’una societat hostil. Amb aquesta corrent volien introduir la cultura catalana a nivell europeu.

Joan Margall és un autor que s’emmarca dins del moviment del Modernisme. El Modernisme és un moviment sociocultural que manifesta actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyola de
la Restauració. Critiquen la falta de modernitat,
la Renaixença destacava per la seva tendència conservadora. I és planteja l’objectiu comú de modernitzar el país a través de la cultura.

Joan Maragall a tocar molts i diferents temes com ara l’amor, la natura, la seva terra i els elements espirituals. Entre les seves obres destaquen l’oda Infinita i La vaca cega

 

04 Textos Cientifics 29 Gener 2008

Publicat per albertoperez a: Redaccions 2 , 1 comentari fins ara

Característiques lingüístiques bàsiques dels textos científics

El text científic intenta informar o aportar coneixements sobre algun tema en concret. Hi ha diferents tipus de textos científics com el divulgatiu, preocupat en utilitzar un llenguatge adient per arribar al màxim públic possible. Les cròniques o reportatges són un altre tipus de test científic que intenta endinsar-se en algun tema per tal de veure’l des de dins. Es poden fer de manera inductiva o de manera deductiva.

La seva estructura és similar a la novel·la, però aquí es defineixen molt millor les parts del text. Amb una introducció es presenta el tema per tal de saber de què es parlarà. Al desenvolupament es despleguen les idees expliquen cada idea pas per pas. Finalment es tanca amb un resum i unes conclusions extretes de les idees bàsiques del text.

Han de seguir un mateix tema, no pot parlar de dos coses diferents ja que es perdria informació en associar dues idees. Ha de tenir una precisió lèxica d’acord amb el que s’està parlant; si és d’algun tema científic, amb paraules tècniques i pròpies del tema.

S’estableixen uns connectors d’ordre, progressió i cohesió, a més de conjuncions per tal d’agilitzar i facilitar la seva lectura.

En conclusió, aquest tipus de text s’utilitza només en casos específics d’un tema, per a fer xerrades informatives o divulgatives, o en un informe, per tal d’expressar be les idees que es volen donar i així poder facilitar arguments per tal de convèncer els receptors del tema que es vol exposar.

03 El paper de la ciència en la societat actual 29 Gener 2008

Publicat per albertoperez a: Redaccions 2 , 1 comentari fins ara

La ciència avui en dia és una eina molt útil i molt desenvolupada. Està present en quasi tots els objectes que utilitzem o present a dins dels humans. Intentaré expressar diferents llocs on la ciència a incidit d’una o una altra manera.

La ciència és un motor que, des del descobriment del foc o la roda, mai ha deixat de funcionar. Sempre ha sorgit algun geni amb alguna teoria revolucionària, com la gravitacional o E=mc2 d’einstein. El món sempre ha tingut novetats científiques, més actualment podem parlar de la clonació, manipulació de cèl·lules mare o del genoma humà. Gràcies a aquets avenços, es podran detectar malalties com l’Alzheimer o el pàrkinson, i així poder curar-les abans de que empitjorin els pacients. També podríem parlar dels transplants, o dels cors artificials. Molta gent gaudeix també d’un marcapassos per tal de no tenir arrítmies cardíaques i poder evitar els infarts.

Tal i com jo o veig, la ciència mai ha estat quieta, sempre en moviment, latent. Descobrint nous avenços i ajudant a la gent a viure més i d’una manera més còmoda i confortable. Sense aquets científics mai haguéssim pogut arribar tan lluny de com ho hem fet. Deixem fer als científics ja que haurien de disposar d’un crèdit molt ampli per tal d’investigar i recercar els millors avenços tecnològics ja sigui en qüestió de aparells i de la vida, ja que gràcies a ells, cada dia millorem la nostra qualitat de vida.

02 El conte 29 Gener 2008

Publicat per albertoperez a: Redaccions 2 , 1 comentari fins ara

El conte com a gènere literari. Característiques principals

El conte es un tipus de gènere literari que té unes característiques diferents a la resta de gèneres, però semblants a la novel·la. En aquest text exposaré les característiques del conte i les diferències respecte a la novel·la.

S’ha de tenir clar on es classificat el conte, dins dels textos narratius. Els textos narratius poden ser literaris (on son el conte, la narració i la novel·la) i els textos periodístics. Els textos narratius tracten de relatar esdeveniments reals o imaginaris amb l’objecte d’entretenir o informar. Normalment, la seva estructura està ben definida amb un plantejament, un nus i un desenllaç. Hi ha un ús predominant del passat i utilitza elements adverbials per situar-se al espai i el temps.

Les diferencies entre els contes i les novel·les es veuen a simple vista. El conte, normalment, una longitud mol mes petita que les novel·les, ja que els contes estan pensats per a un públic més infantil, mentre que la novel·la està pensada per a un públic més adult i madur. També es poden diferenciar per el vocabulari utilitzat. Els contes són mes esquemàtics i amb un vocabulari fàcil, mentres que les novel·les poden tenir un vocabulari i una composició molt més complexa. En conclusió, el conte està més indicat per als més petits, però la novel·la és mes idònia per a gent mes gran o amb una riquesa lingüística superior per poder entendre el que s’està llegint.

01 El preu 21 Gener 2008

Publicat per santijoanot a: Redaccions 2 , 1 comentari fins ara

REDACCIÓ 1 

a) És veritat que tots tenim un preu? (Redacteu un text argumentador com a resposta a aquesta qüestió.)


El pensament de que tots tenim un preu és molt verdader. Sempre hi ha algú que necessita alguna cosa i està disposat a oferir el que calgui per aconseguir-ho. Davant d’aquest fet s’exposen les dos opinions diferents; la que diu que s i, que tots tenim un preu, ja sigui en forma de diners o en forma material; i la que diu que no, que mai es deixarien comprar ja sigui per dignitat, orgull o estupidesa.

 La primera idea és la més forta. Considero que tothom pot arribar a tenir un preu, sigui alt o baix. Si algú et demanés alguna cosa teva a canvi de diners o alguna cosa material, seria molt difícil negar-te, tot depenen del que et demanen i del que et donen. No es el mateix que et demanin el teu cotxe o una nit de passió amb la teva dona. Cada cosa tindre un preu mes alt o mes baix, però el tindria.

 La segona idea es la més fluixa, o la que tots els que no volen quedar malament farien passar com a seva fins que algú els oferís una quantitat important. La enteresa humana, la dignitat i l’orgull son valors humans que es poden venir abaix amb nomes amb uns quanta milers d’euros més. Potser hi hauria algú que no ho faria mai (no en coneix-ho a cap) però crec que tothom te un preu, mes alt o mes baix.

En conclusió, els diners ho mouen tot avui en dia. Jo soc dels que penso que si algú ve amb una oferta bona, s’hauria de veure. Seria difícil arribar a un preu per sentiments, com la meva dona o la meva noia, però en qüestió material, mes alt o mes baix, no tinc cap problema en admetre que jo s i què tinc un preu.