anar a nevagció

04 Comprensió 12 Febrer 2008

Publicat per albertoperez a: Exercicis 2 , afegeix un comentari

1.1.1. La primera crisis es provocada per la manca d’objectes que hi havia a l’edat de pedra. Contra això, els homes creen objectes amb diferents formes que, al llarg dels anys, evolucionen.La segona crisis fa referència a l’esgotament de formes amb sentit dels objectes creats a l’edat de pedra. 

1.2. Joan Miró volia retornar, com artista contemporani que era, la bellesa i la capacitat creativa dels homes de les coves. És lògic que des del seu punt de vista tot l’art tradicional amb què volia trencar es veies com un procés de decadència de les cavernes fins els nostres dies. 

1.3. «Lírica dels quatre elements» es refereix al caràcter poètic de l’art renovat de la ceràmica, i com ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com a materials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.  1.4. a) La  raó per la qual l’home primitiu va crear les formes que va crear va ser la necessitat vital que tenia d’utilitzar els objectes corresponents. 

b) Mobiliar vol dir ‘dels mobles’, és a dir, ‘dels objectes (instruments, estris, etc.) Quan diu “La nostra vella cultura mobiliar” es refereix a la cultura artesana tradicional. 

c) Les arts plàstiques són les que creen volums i formes 

d) Es refereix a la combinació dels quatre elements que a l’antiguitat es consideraven com a bàsics per a la creació dels objectes i les formes. 

3.3.1. a) Hi ha tres oracions. 

b) en; en alguna mesura: complement circumstancial de mode (o de mesura)de; de Joan Miró: complement del nom fraseen; en decadència: atribut (perquè està és verb copulatiu)des de: des de les cavernes: complement circumstancial de temps 

c) alguna (mesura): indefinit femení singularaquella (frase): demostratiu femení singularl’(art): article determinatiu masculí (o femení) singularles (cavernes): article determinatiu femení plural 

d) No hi ha cap verb auxiliar. Perquè els verbs justificar i afirmar són verbs transitius 

3.2. La resposta correcta és la d.  3.3. Verbs transitius:- voltar- crear- tenir- descobrir 

3.4. fixada: “x”: [ks], o bé: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

crisi. “s”: [z], o bé: fricatiu alveolar sonorsuccessius: “cc”: [ks], o bé: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord

les exigències: “s”: [z], o bé: fricatiu alveolar sonor“g”: [Z], o bé: fricatiu palatal sonor.

01 Comprensió 5 Febrer 2008

Publicat per albertoperez a: Exercicis 2 , afegeix un comentari

1.1. Feu un resum del text que no ocupi més de sis línies. El meu pare acostuma a pronunciar alguna sentència. Solen ser frases contundents. Aquell dia va dir “Tots tenim un preu”. Aquella idea que hem va rutllar pel cap durant tot el viatge, hem feia plantejar-me fins a quin cert punt m’he venut durant tota la meva vida. Sempre he intentat mantenir-me independent, però, si tots tenim un preu, quin es el meu preu? 

1.2. Comenteu el significat de les màximes següents: [1 punt] a) El peix gros es menja el peix petit.

Dona a entendre que si hi ha alguna persona més gran o amb més poder que un altre, el poderós acaba dominen al que no ho es  b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol.           

Dona a entendre que no pots fer el que vols perquè depens d’algu 

1.3. Escriviu un sinònim o una expressió sinonímica per a cadascun dels mots o expressions següents, d’acord amb el que signifiquen en el text: [1 punt]  traspuen - manifesten

rutlla - funciona

em ballava pel cap – no se m’oblidava

em sàpiga greu – hem faci pena  1.4. En el text hi apareixen subratllats els connectors discursius en canvi i doncs. Per a cadascun dels dos connectors,  

a) expliqueu-ne el significat;  en canvi – Exposa dos idees enfrontades o diferents entre si

doncs – Exposa una conclusió d’una idea ja donada 

b) proposeu un mot o una expressió equivalent en canvi – però

doncs – per tant

03 Comprensió 5 Febrer 2008

Publicat per santijoanot a: Exercicis 2 , afegeix un comentari

1. COMPRENSIÓ

1.1. Com caracteritza, el poeta, l’Espanya a la qual es dirigeix? Doneu resposta a aquesta pregunta en no més de sis línies.

 

Al text, Espanya esta caracteritzada com a un país ferit, amb moltes penúries i amb divisions internes degut a la rancúnia que hi havia cap a les llengües autonòmiques. També parla del que hauria de fer, en lloc d’enviar a morir els seus fills inútilment hauria de preocupar-se de que visquin be

 

 

1.2. En la darrera estrofa el poeta fa seva una actitud diferent de la que expressa en l’estrofa anterior. Caracteritzeu les dues actituds i expliqueu per quin motiu el poeta passa de l’una a l’altra.

 

La primera actitud es relativament positiva i creu que canviarà el rumb d’Espanya. Però la segona actitud canvia radicalment perquè sap que Espanya sempre ha estat igual, i es bastant escèptic. El canvi d’actitud es degut a que creu que la seva reivindicació arribarà mes lluny

 

 

1.3. Entre els retrets, greuges o queixes que el poeta adreça a Espanya n’hi ha de motivats per escassetats o mancances (ex.: «en ‘questa llengua –pocs t’han parlat») o per excessos (ex.: «en l’altra, massa»). Identifiqueu quatre altres expressions del text que també denotin escassetat, mancança o excés, i anoteu-les en el quadern

 

T’han parlat massa –dels saguntins

records i glòries –només de morts

Massa pensaves –en ton honor i massa poc en el teu viure

 

1.4. En les estrofes que van de la segona a la cinquena, hi apareix repetidament una arrel o lexema que es presenta, amb dos al·lomorfs o variants, formant part de diversos mots substantius, adjectivals i verbals.

a) Digueu de quina arrel es tracta;      

Mort

 

b) anoteu en el quadern tots els mots en què l’arrel és present;

moren / morts / morta / mortals

 

c) expliqueu per què l’arrel sovinteja tant.

El tema de la mort s’associa a la decadència d’Espanya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

02 Comprensió 5 Febrer 2008

Publicat per santijoanot a: Exercicis 2 , afegeix un comentari

1.1. Tot indica que no es pot donar cap resposta científica a la pregunta que dóna títol al text. Però això no treu que es puguin fer alguns raonaments sobre la qüestió. Resumiu, en no més de sis línies, aquests raonaments. Hi han alguns raonaments al text., com ara que l’univers podria haver tingut altres estructures en un temps passat. També es diu al text que l’univers podia haver sorgit d’una fluctuació de la matèria. Hi ha una altra teoria que diu que l’univers podria haver sorgit a partir del buit (ple de energia) i, gràcies a E=mc2, entendre com la matèria i la energia es poden haver assimilat. 

1.2. Els raonaments sobre què hi podria haver hagut abans del big bang, ¿es poden considerar, en sentit estricte, hipòtesis científiques? Doneu una desposta raonada, tenint present l’argumentació del text. 

No es poden considerar hipòtesis científiques, ja que una hipòtesis ha de tenir uns indicis, uns materials per a experimentar, uns resultats i una bona transcripció d’aquets resultats. Així, podem dir que no es una hipòtesis ja que en aquest text s’exposen diferents teories per donar a entendre aquest fenòmens, però al no poder comprovar-se, no pot arribar al criteri de hipòtesis. 

1.3. En el text hi trobareu subratllats els infinitius comprovar, plantejar, intentar,esbrinar, imaginar, caminar. Per a cadascun d’aquests infinitius trobeu-ne un altre que pugui substituir-lo en el text, d’entre els que figuren en la llista següent: verificar, tractar de, suscitar, indagar, detectar, concebre, anar. Comprovar - Verificar                                    

plantejar - suscitar

Intentar – tractar de                                        

esbrinar - indagar

Imaginar - concebre                                       

caminar - anar