anar a nevagció

04 Els Pròlegs 18 Abril 2008

Publicat per albertoperez a: Redaccions 3 , afegeix un comentari

Redacció a) Els pròlegs, les introduccions i les presentacions: expliqueu quina funció tenen, quines són les característiques principals i quins tipus de textos encapçalen

Els pròlegs, les introduccions i les presentacions són textos escrits, normalment en novel·les o exposicions, amb els quals s’introduex un tema, informan i aportan coneixements. Tots ells, per tant, són textos explicatius.

Les característiques que ha de tenir un text explicatiu son que tots el paràgrafs tinguin el mateix tema, ja que un text que intenta aportar idees s’ha de centrar en una cosa en conret per poder expresarla bè. També a de tenir uns connectors que establexin ordre i cohesió a tot el text, i una precisió lexica, depenen de si es un text divulgatiu o científic.

03 Característiques principals del gènere teatral 14 Abril 2008

Publicat per albertoperez a: 1 , 1 comentari fins ara

És el gènere al qual pertanyen totes les obres l’objecte de les quals consisteix a representar una acció sobre l’escena. Presenta unes característiques que el distingeixen dels altres gèneres, com ara que l’obra no és escrita per ser llegida, sinó per ser representada; el receptor no és una sola persona, sinó un grup, el públic; el canal no és el llibre, sinó l’espai escènic; sovint no compta amb la caracterització directa dels personatges, sinó que es presenten a mesura que avança l’obra (caracterització indirecta), hi apareixen signes lingüístics i no lingüístics (propis del llenguatge no verbal) i no hi ha narrador; el punt de vista queda diluït en els personatges.

El text teatral acostuma a organitzar-se en actes: cadascuna de les parts en què es divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval. Tot i que el nombre d’actes pot variar, tradicionalment les obres estan formades per tres actes, corresponents al plantejament, el nus i el desenllaç. Les escenes són les seqüències de la trama que integren un acte, estan marcades per l’acció, pel temps, per l’entrada i sortida dels personatges.

Ara parlaré dels Gèneres i subgèneres dramàtics.

La tragèdia és un gènere clàssic nascut a Grècia. Els seus personatges , pertanyents a les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un destí inevitable. El final és sempre tràgic i el llenguatge és culte.

És el gènere més estretament vinculat al món grec. A l’edat Mitjana la tragèdia pràcticament va desaparèixer, però s’activà novament a partir del s. XVI. En els temps contemporanis la tragèdia ha sofert una transformació molt profundes i, de vegades, es confon amb el drama, es fa tragèdia col·lectiva o s’enfronta l’heroi amb l’absurd.

La Comèdia presenta personatges de la realitat, que viuen conflictes quotidians i prosaics, situacions imprevistes, obstacles que dificulten la realització d’una acció en la qual els personatges es mostren ridículs, ignorants, però que té un final feliç, on es recupera l’ordre de totes les coses i de totes els valors criticats. La comèdia pretén provocar el riure de l’espectador. Els personatges solen ser simplificacions arquetípiques, que encarnen un defecte o un valor que no quadra amb l’esquema vigent.

La Tragicomèdia es el Gènere dramàtic que comparteix elements de la tragèdia i de la comèdia. Va ser conreada sobretot a Roma. Shakespeare i Lope de Vega l’adopten com a eina per renovar els gèneres dramàtics. Té una sèrie de característiques constants:

El Drama es un gènere teatral modern, per oposició als clàssics de la comèdia i la tragèdia. Planteja, com la tragèdia, un conflicte, situat, en aquest cas, en el pla de la realitat i dels homes, de les forces mesurables. L’heroi dramàtic és un heroi inconscient que ha de lluitar contra quelcom que no preveu. L’enfrontament es dóna entre l’home individual i la societat. Es presenta com una síntesi entre elements de la comèdia i de la tragèdia. El patetisme tràgic és barrejat amb elements realistes, còmics, irònics i absurds. El drama planteja sempre un final tràgic, on no és possible la reconciliació: suïcidi, mort…

 

01 Exercicis Terra Baixa 14 Abril 2008

Publicat per albertoperez a: exercicis 3 , afegeix un comentari

1.1.1. En Tomàs és un personatge mesquí, incapaç de deslliurar-se de l’obediència a en Sebastià i de prendre partit per una veritat que entreveu però que, per covardia, es resisteix a reconèixer. Quan l’amo respon falsament a la qüestió que ell ha gosat plantejar-li amb una deferència exagerada, no sols es dóna fàcilment per satisfet sinó que, per adular-lo, es posa a malparlar de la gent senzilla carregada de raó i a insultar en Xeixa. La seva mala consciència s’evidencia en l’exclamació amb què acaba l’escena.  

1.2.

Sebastià a Xeixa: tractament de TU; “Doncs agafa els trastets…”

Xeixa a Sebastià: tractament de VÓS; “Això sí, veieu?”

Tomàs a Sebastià: tractament de VÓS; “I jo voldria dir-vos-ho…”

Sebastià a Tomàs: tractament de VÓS; “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”

Tomàs a Xeixa: tractament de TU; “Ho sents, tu, mala llengua?”

Xeixa a Tomàs: tractament de VÓS; “No m’ho digueu malagraït,…”  

1.3.

a)

1. “No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…” (a Tomàs)

2. “Pegueu-me! Au!” (a Sebastià)

3. “Teniu, doncs!” (a Sebastià)

 b)

1. Dolgut perquè Tomàs li ha dit malagraït, l’instiga que retiri el mot injust.

2. “Quadrant-se” davant Sebastià, el repta que dugui a terme l’amenaça que acaba de fer-li,donant-li a entendre que està disposat a tornar-s’hi.

3. Per aconseguir que Sebastià no pugui haver tingut ni un xic de raó en acusar-lo de lladre, liretorna, amb menyspreu, el farcell i la manta.  

1.4.

Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” → b) ORDRE

Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” → f) TITUBEIG

Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” → d) TEMOR A LA REACCIÓ DE L’INTERLOCUTOR

Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? → a) SÚPLICA

Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” → c) QUEIXA

Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” → e) INVITACIÓ  

3.

3.1.

a) subjectes: jo; això; Déu; ell; jo

b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida

c) CI: us

d) atribut: cert 

3.2. L’opció correcta és la c). 

3.3. com que → subordinada adverbial causal

després que → subordinada adverbial concessiva

mai que→ subordinada adverbial concessiva 

3.4. farcell → fardell, lligall, embolcall,…

bunbum → rumor, brama, rebombori, soroll,…

malagraït → desagraït, ingrat

amistançat → amant  

3.5. Xeixa: “x”: [∫], o bé: fricatiu palatal sord

Alça: “ç”: [s], o bé: fricatiu alveolar sord

veus-ho aquí: “s”: [z], o bé: fricatiu alveolar sonor

fill: “ll”: [¥], o bé: líquid lateral palatal

podia: “d”: [D], o bé: aproximant dental sonor

02 Personatges principals Terra Baixa 14 Abril 2008

Publicat per albertoperez a: Redaccions 3 , 1 comentari fins ara

a) Els personatges principals de Terra baixa, quins conflictes personals i socials protagonitzen?

El llibre està marcat per una simbologia constant entre la Terra alta i la Terra baixa. Aquests dos mons són presentats com dos espai antagònics consideran la Terra com el món de tot el que és bo per naturalesa i la Terra Baixa el món malvat de l’home. La Terra Alta és un lloc bo per naturalesa i representa que en ser la terra alta està més a prop del regne de Déu. La Terra Baixa representa com un lloc on està concentrat el mal del món on la corrupció, el pecat i la malícia de l’home. Els  personatges principals de l’obra són en Manelic, la Marta i el Sebastià que desenvolupen un interessant triangle amorós.
L’amo Sebastià per poder solucionar els seus problemes econòmics es casa amb una noia noble, però li agrada altra noia que es diu Marta i ve de la Terra alta, ells es fan amants i per eliminar les sospites de la gent en Sebastià vol a un noi innocent que no sospiti res de la seva relació amb la Marta i casar-los per a que així ell pugui casar-se amb la noble i continuar amb la relació que manté amb la Marta sense cap sospita. I assegurar-se la seva situació econòmica. Aquest noi que es casa amb la Marta és un jove pastor que es diu Manelic de la Terra alta. La Marta agafa molt d’odi al seu promès creient que el ho sap tot però en veritat no sap res. Finalment en Manelic s’assabenta de tot i mata el Sebastià d’un atac de ràbia quan els enxampa mantenint relacions, després tot dos marxen cap a la terra alta.