anar a nevagció

01 Comprensió 5 Febrer 2008

Publicat per albertoperez a: Exercicis 2 , afegeix un comentari

1.1. Feu un resum del text que no ocupi més de sis línies. El meu pare acostuma a pronunciar alguna sentència. Solen ser frases contundents. Aquell dia va dir “Tots tenim un preu”. Aquella idea que hem va rutllar pel cap durant tot el viatge, hem feia plantejar-me fins a quin cert punt m’he venut durant tota la meva vida. Sempre he intentat mantenir-me independent, però, si tots tenim un preu, quin es el meu preu? 

1.2. Comenteu el significat de les màximes següents: [1 punt] a) El peix gros es menja el peix petit.

Dona a entendre que si hi ha alguna persona més gran o amb més poder que un altre, el poderós acaba dominen al que no ho es  b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol.           

Dona a entendre que no pots fer el que vols perquè depens d’algu 

1.3. Escriviu un sinònim o una expressió sinonímica per a cadascun dels mots o expressions següents, d’acord amb el que signifiquen en el text: [1 punt]  traspuen - manifesten

rutlla - funciona

em ballava pel cap – no se m’oblidava

em sàpiga greu – hem faci pena  1.4. En el text hi apareixen subratllats els connectors discursius en canvi i doncs. Per a cadascun dels dos connectors,  

a) expliqueu-ne el significat;  en canvi – Exposa dos idees enfrontades o diferents entre si

doncs – Exposa una conclusió d’una idea ja donada 

b) proposeu un mot o una expressió equivalent en canvi – però

doncs – per tant

03 Comprensió 5 Febrer 2008

Publicat per santijoanot a: Exercicis 2 , afegeix un comentari

1. COMPRENSIÓ

1.1. Com caracteritza, el poeta, l’Espanya a la qual es dirigeix? Doneu resposta a aquesta pregunta en no més de sis línies.

 

Al text, Espanya esta caracteritzada com a un país ferit, amb moltes penúries i amb divisions internes degut a la rancúnia que hi havia cap a les llengües autonòmiques. També parla del que hauria de fer, en lloc d’enviar a morir els seus fills inútilment hauria de preocupar-se de que visquin be

 

 

1.2. En la darrera estrofa el poeta fa seva una actitud diferent de la que expressa en l’estrofa anterior. Caracteritzeu les dues actituds i expliqueu per quin motiu el poeta passa de l’una a l’altra.

 

La primera actitud es relativament positiva i creu que canviarà el rumb d’Espanya. Però la segona actitud canvia radicalment perquè sap que Espanya sempre ha estat igual, i es bastant escèptic. El canvi d’actitud es degut a que creu que la seva reivindicació arribarà mes lluny

 

 

1.3. Entre els retrets, greuges o queixes que el poeta adreça a Espanya n’hi ha de motivats per escassetats o mancances (ex.: «en ‘questa llengua –pocs t’han parlat») o per excessos (ex.: «en l’altra, massa»). Identifiqueu quatre altres expressions del text que també denotin escassetat, mancança o excés, i anoteu-les en el quadern

 

T’han parlat massa –dels saguntins

records i glòries –només de morts

Massa pensaves –en ton honor i massa poc en el teu viure

 

1.4. En les estrofes que van de la segona a la cinquena, hi apareix repetidament una arrel o lexema que es presenta, amb dos al·lomorfs o variants, formant part de diversos mots substantius, adjectivals i verbals.

a) Digueu de quina arrel es tracta;      

Mort

 

b) anoteu en el quadern tots els mots en què l’arrel és present;

moren / morts / morta / mortals

 

c) expliqueu per què l’arrel sovinteja tant.

El tema de la mort s’associa a la decadència d’Espanya

 

 

 

 

 

 

 

 

 

02 Comprensió 5 Febrer 2008

Publicat per santijoanot a: Exercicis 2 , afegeix un comentari

1.1. Tot indica que no es pot donar cap resposta científica a la pregunta que dóna títol al text. Però això no treu que es puguin fer alguns raonaments sobre la qüestió. Resumiu, en no més de sis línies, aquests raonaments. Hi han alguns raonaments al text., com ara que l’univers podria haver tingut altres estructures en un temps passat. També es diu al text que l’univers podia haver sorgit d’una fluctuació de la matèria. Hi ha una altra teoria que diu que l’univers podria haver sorgit a partir del buit (ple de energia) i, gràcies a E=mc2, entendre com la matèria i la energia es poden haver assimilat. 

1.2. Els raonaments sobre què hi podria haver hagut abans del big bang, ¿es poden considerar, en sentit estricte, hipòtesis científiques? Doneu una desposta raonada, tenint present l’argumentació del text. 

No es poden considerar hipòtesis científiques, ja que una hipòtesis ha de tenir uns indicis, uns materials per a experimentar, uns resultats i una bona transcripció d’aquets resultats. Així, podem dir que no es una hipòtesis ja que en aquest text s’exposen diferents teories per donar a entendre aquest fenòmens, però al no poder comprovar-se, no pot arribar al criteri de hipòtesis. 

1.3. En el text hi trobareu subratllats els infinitius comprovar, plantejar, intentar,esbrinar, imaginar, caminar. Per a cadascun d’aquests infinitius trobeu-ne un altre que pugui substituir-lo en el text, d’entre els que figuren en la llista següent: verificar, tractar de, suscitar, indagar, detectar, concebre, anar. Comprovar - Verificar                                    

plantejar - suscitar

Intentar – tractar de                                        

esbrinar - indagar

Imaginar - concebre                                       

caminar - anar

06 Gènere Poètic 5 Febrer 2008

Publicat per albertoperez a: Redaccions 2 , 1 comentari fins ara

El gènere poètic. Algunes característiques

La poesia és l’expressió dels sentiments disposats amb una mètrica característica i diferents tipus de recursos poètics per tal de donar importància a allò que considera l’autor.

La lírica és un gènere musical i literari en el qual l’autor vol expressar els seus sentiments i emocions respecte a una persona o objecte d’inspiració amb un poema musicat, originalment amb una lira. Les composicions líriques es presenten en versos, encara que es pot escriure en prosa i dotar-lo de la musicalitat i el ritme dels poemes escrits en vers. En aquets casos es parla de prosa poètica.

La seva mètrica, per regla general, es una mètrica elaborada, amb la mateixa quantitat de síl·labes i amb una estructura definida. De no ser així, es pot dir que aquell poema es lliure, ja que no s’ajusta a cap mètrica ni esta regit per cap norma.

Els poemes també estan dotats de figures literàries, per tal de emfatitzar en algun fragment del poema, dotar-lo de la importància que vol expressar l’autor o nomes per fer-lo estèticament mes bonic.

En conclusió, el gènere poètic es un tipus d’escrit molt elaborat, pensant tan en la forma com en el fons, on la bellesa radica a la musicalitat i la forma, a mes del que diu. La poesia és molt difícil de crear, i nomès és apta per a un tipus de persones amb uns estudis mínims per tal de poder captar la musicalitat i poder entendre el que vol dir i com ho vol dir.

05 Joan Maragall i el Modernisme 5 Febrer 2008

Publicat per albertoperez a: Redaccions 2 , 1 comentari fins ara

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860-20 de desembre de 1911) va ser un poeta català. La seva poesia presenta diverses etapes en les quals, al llarg de la seva vida, va alternant entre una o altre: el vitalisme i el decadentisme.

La literatura modernista o modernisme literari és un moviment literari que es dóna a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX i a la primera del XX. Les seves característiques son l’afany per la musicalitat, la presència de la natura i d’al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta per fugir d’una societat hostil. Amb aquesta corrent volien introduir la cultura catalana a nivell europeu.

Joan Margall és un autor que s’emmarca dins del moviment del Modernisme. El Modernisme és un moviment sociocultural que manifesta actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyola de
la Restauració. Critiquen la falta de modernitat, la Renaixença destacava per la seva tendència conservadora. I es planteja l’objectiu comú de modernitzar el país a través de la cultura.

Joan Maragall a tocar molts i diferents temes com ara l’amor, la natura, la seva terra i els elements espirituals. Entre les seves obres destaquen l’oda Infinita i La vaca cega.

              *       *    *

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860-20 de desembre de 1911) va ser un poeta català. La seva poesia presenta diverses etapes en les que quals, al llarg de la seva vida, va alternant entre una o altre: el vitalisme i el decadentisme.

La literatura modernista o modernisme literari és un moviment literari que es dóna a Catalunya a la darrera dècada del segle XIX i a la primera del XX.

Les seves característiques son l’afany per la musicalitat, la presència de la natura i d’al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta per fugir d’una societat hostil. Amb aquesta corrent volien introduir la cultura catalana a nivell europeu.

Joan Margall és un autor que s’emmarca dins del moviment del Modernisme. El Modernisme és un moviment sociocultural que manifesta actituds de rebuig a la situació social, política i literària que fins el moment caracteritza la societat espanyola de
la Restauració. Critiquen la falta de modernitat,
la Renaixença destacava per la seva tendència conservadora. I és planteja l’objectiu comú de modernitzar el país a través de la cultura.

Joan Maragall a tocar molts i diferents temes com ara l’amor, la natura, la seva terra i els elements espirituals. Entre les seves obres destaquen l’oda Infinita i La vaca cega