Moltes persones en aquest món pensen que tenen un preu, un preu pel qual farien qualsevol cosa. Però, és veritat que tots tenim un preu ? I si fos veritat, quin és aquest preu ?

Aquesta pregunta sorgeix com una conseqüència del món en el qual vivim, ja que en aquests últims anys els diners han adquirit un protagonisme que els fan els veritables amos d’aquest món. Per tant, és normal que molta gent es vulgui vendre per diners i no els importa mentir, fer malifetes o fins i tot matar per aconseguir diners.

Encara que també hi ha gent que no fa les coses per diners, les fa perquè creuen que fan el correcte i actuen honradament. Un clar exemple és el protagonista del text, que tot el que té ho a guanyat amb la seva suor i ningú li ha regalat res i mai ha acceptat cap proposta que no li convencés encara que guanyés més diners, ja que ell el que fa és perquè li agrada i no es vendria per diners.

Per tant, sobre aquest tema hi ha diverses opinions ja que hi ha gent que pot pensar que té el seu preu i que es podrien vendre, però hi ha d’altres més honrades que no es vendrien ni per tot els diners del món.

El fragment de L´Escanyapobres de Narcís Oller, pots veure com s´alteren el text narratiu i el text explicatiu.

Al començament del text es pot observar que és narratiu , que el seu objectiu és entretenir o informar explicant històries reals o inventades. El temps més utilitzat és el passat, en pretèrit perfet, simple o perifràstic. Les oracions més utilitzades són les predicatives. Es fan servir les locucions adverbials de temps i els adverbis que situen els fets en la narració.

La segona  part del text és pot observar que s’utilitza el descriptiu, en el paràgraf  4 i 5. Les característiques del text és l’adjectivació en forma de qualificatius. L’oració més utilitzada és l’atributiva a amb els verbs: ser, estar, semblar, tenir, posseir o portar. El temps més utilitzat és el present juntament amb l’imperfet. Les locucions adverbials i els adverbis serveixen per situar l’objecte en l’espai. Domina la funció estètica i el llenguatge connotatiu.

En conclusió, al text podem observar dos tipus de textos i que és van alternant en el transcurs d’aquest fragment. Aquesta forma d’introduir els dos tipus és bastant habitual en   les novel·les i els contes.

195 paraules

Jo crec que els tres tipus d’amor de què parla Estefania encara hi són a la societat actual, però han canviat una mica o s’han transformat en d’altres. El primer, l’amor virtuós, és una mena d’amor que al nostre país no es dóna sovint però que a altres cultures és el més freqüent. És quan una família dóna en núpcies a la seva filla perquè es casi amb un home més ric i a vegades més vell perquè aquest l’estima El segon, l’amor profitós, crec que encara perdura, perquè hi ha molta gent que es casa amb d’altres per tal d’aconseguir una fortuna major o per tal de que et mantinguin sense fer un gran esforç. I l’altre, l’amor viciós, ha existit tota la vida. Aquest amor es mou només per l’atracció i la relació sexual entre la parella. Estan junts només pel sexe i pel plaer i no es comparteix res més.
 Per conclusió, jo crec que el veritable amor és una barreja d’aquests tres amb unes quantes coses més, com el respecte mutu, la sinceritat i d’altres petites coses que fan que una parella funcioni

Definir un mot consisteix a explicar el seu significat d’una manera objectiva i evitant les ambigüitats. S’ha d’enumerar les característiques per que quedi ben clar el concepte definit i que no es pugui confondre amb cap altre mot.  Hem de tenir en compte unes normes bàsiques: 

 -El mot que definim no pot aparèixer en la seva definició.

-La definició només ha de incloure els mots que són necessaris per comunicar el significat amb claredat, per tant s’han d’utilitzar mots coneguts. A vegades la definició es limita a un o diversos sinònims de la paraula. 

-Per començar la definició de termes concrets s’ha de buscar l’hiperònim o sinònim que més s’escaigui.

-  Per definir mots abstractes normalment es basa en l’adjectiu derivat o en el verb derivat.

- El temps verbal que s’ha d’utilitzar és el present, a no ser que es tracti d’una definició d’un mot antic.

-  Al acabament de la definició hem d’incloure un exemple per aclarir millor el significat del mot, però l’exemple no pot substituir a la definició. 

Stewie Griffin

És un personatge de una seria animada americana que critica a la societat. És el petit de la família, Stewie posseeix una gran capacitat mental i intel·lectual , es sent atret per tot el que tingui a veure amb la guerra i la destrucció. Te la habilitat de crear armes realment complexes i els seus objectius són matar a la seva mare i conquistar el món. La seva família mai li fa cas la majoria de vegades, i pensa que tot el que diu són comentaris absurds.

Amb el únic que es pot entendre bé és amb el gos de la família “Brian”,  és com una relació de amor i odia a la vegada.Un dels seus millors amics és el seu os de peluix Rupert, que amb ell parla com si fos un esser humà, i li explica les idees per matar la seva mare i per conquistar el món.

El tema del llibre no m’entusiasmava gaire, deu ser perquè també ja l’havia llegit l’any passat i la meva opinió sobre el llibre no a canviat gaire, tots el llibre que llegim són sempre els mateixos temes, la postguerra, la vida d’una dona o sinó d’un triangle amorós. El que més m’agrada’t ha sigut el personatge Manelic, que al començament és un persona que tothom es riu d´ell, però que al final el seu personatge canvia completament i fins i tot arriba a matar.

Una de les coses que més ma cridat l’atenció ha sigut el personatge d´en Sebastià, que és una persona que tothom respecta i li fan cas en tot el que digui, cap persona gosa portar-li la contraria, es creia el Deu de Terra baixa. El paper del poble és un paper en el que reflexa perfectament la por que li tenen a Sebastià.

Les característiques més importants dels textos científics són el tema, la terminologia, l’estil i la gramàtica. També s’utilitza un llenguatge molt concret perquè va adreçat a un tipus de persones científiques. Perquè el text sigui comprensible s’utilitzen una gramàtica i una estructura molt clares. Els textos científics es poden dividir segons el llenguatge que tinguin, que depèn de l’especialitat de la ciència de la que siguin.

Un característica molt important és l’objectivitat que tenen, sempre justificant les hipòtesis formulades amb proves i exemples. Per aquest motiu l’estructura ha de ser similar a la dels textos argumentatius, que normalment formulen una hipòtesis i la complementen.

En conclusió, els textos científics intenten demostrar un hipòtesi a partir d’una teoria, i van dirigits a un tipus de persones en concret, per això s’utilitza un llenguatge amb expressions pròpies de la ciència, però sense oblidar la claredat i la brevetat per facilitar la comprensió.

El primer que vam fer va ser anar a buscar alguna cosa per menjar vam trobar poca cosa, nomes una mica de llaunes de conserva i res més, nomes podríem viure una 5 dies amb aquest menjar.

Al quart dia vam veure senyals de vides , era una petita ciutat que havia resistit als meteorits, vam anar tots per sestar sans i a salvi, quan vam arribar tots en van tractar de meravella, ens vam quedar a viure, i vam començar a construir cases noves.

La novel·la sol tenir una gran extensió i també una gran complexitat en comparació amb el conte. Es caracteritza per la llibertat que comporta: aquest subgènere no té límits i pot contenir diàlegs entre el personatges i aquests poden ser tràgics o teatral segons la intenció del narrador. Es un subgènere on hi ha molts tipus per exemple: hi ha novel·les històriques, novel·les d’ acció, novel·les d’aventures, novel·les d’amor, novel·les psicològiques, novel·les negres,… entre d’altres més tipus.
Normalment la gent sol llegir novel·les perquè tenen un bon mercat editorial.

Les característiques de la novel·les: la novel·la crea el seu propi món narratiu on es presenta una realitat imaginària i per això no té el perquè de coincidir amb la realitat. La novel·la és tot ficció perquè presenta un món com l’autor vol que sigui. Combina la descripció amb el diàleg i per això relata una sèrie de problemes i es van enllaçant fins crear la història per poder fer-la de manera lògica i cronològica. I una de les característiques més importants és la utilització de més d’un protagonista i un sol d’antagonista.