PS 2av. Redacció de l’examen 3 Març 2008
Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentaria) Expressió i comentari crític
Mercè Rodoreda és una escriptora, la qual té diversos llibres publicats en primera persona, per tan estan basats en la seva vida.
No m’agraden gens els seus llibres, perquè estan basats en els problemes de les dones, pràcticament sempre protagonistes i els homes, sempre el paper dolent dels llibres. Ja que les maltracten i les dominen a plaer.
Altre fet per ami, criticable és que de vegades la protagonista està en una determinada situació i de sobte comença a pensar i somiar desperta. Aquests somnis que té no són necessaris per a l’argument del llibre i sobretot, que són difícils de comprendre per a persones immadures culturalment i que probablement no estan preparades per analitzar aquestes reflexions.
No dic que aquestes novel·les no siguin bon llibres, dins de la novel·la catalana, però no els trobo gaire adequats per a la nostra edat, ja no pel fet de que soguin difícils, sinó perquè tracten de temes molt mastegats, i que ja tenim totalment dominats.
Personalment i per acabar: no m’agrada el seu estil. M’agradaria més llegir i treballar altres novel·les , que tractin de altres qüestions mes per a joves.
Valoro la teva sinceritat encara que la teva opinió és discutible.
2- 0,3 1,7
la nota final és un 8
07 Ensenyament d Les llengües en el batxillerat: la meva experiència personal 27 Febrer 2008
Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentariLes llengües són un element imprescindible per a tothom. Ens serveixen per conèixer les notícies que passen al món, per transmetre els coneixements de les persones i per altres coses més bàsiques. Aquestes ens permeten relacionar-nos amb altra gent, intercanviar opinions i informació. El llenguatge ha permès a l’ésser humà evolucionar fins el que és avui dia, gràcies al fet que mitjançant la llengua van anar transmetent els seus coneixements individuals, que van ser complementats amb els d’altres. Per tant, es pot dir que les llengües són molt importants per a la societat.
Per una altra part penso que hi han coses que no estan ben organitzades. No trobo bé que al batxillerat, sigui el que sigui, les assignatures comunes siguin de lletres (català, castellà, anglès, història i filosofia). Això suposa un obstacle més als alumnes de ciències ja que hem de cursar matèries de ciències i de lletres mentre que als batxillerats de lletres, tant les comunes i les de modalitat són de la seva especialitat.
Per finalitzar, jo penso que les llengües són importants per a nosaltres, però que l’ensenyament que es fa al batxillerat no és del tot correcte, i que s’hauria de millorar.
M bé 10
resum de l´argument de La pell freda 11 Febrer 2008
Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentariKollage és un home irlandès, que es trasllada a viure a una petita illa. El seu treball en l’illa serà de substitut l’antic faroner. Nomes arribar es troba un home d’aspecte estrany, però ell decideix quedar-se a viure en la casa del tècnic meteorològic.
Aquella mateixa nit uns monstres van atacar la cabana on dormia, però no li fan res de dolent i surt il·lès. Kollage va pensar que si volia sobreviure hauria de fer-ho amb Battís Caffo, que era l’home que vivia en el far, però no sabia com fer-ho, fins que va trobar la manera, va raptar a l´Aneris, que era un monstre que vivia amb Battís i li servia com a forma de desfogar-se sexualment. Quan la va raptar Battís li va dir que podia viure amb ell si deixava lliure a l´Aneris. Però els atacs continuaven, Kollage proposa arribar a un acord amb els monstres a traves del diàleg, Kollage clava uns fulls de paper a la platja en senyal de pau, però els dies de pau no durant molt de temps.
Una nit de discussió entre Battís i Kollage va acabar molt malament , Battís va caure per un penya-segat i el van rematar els citauscas. Al cap d’uns dies va arribar un vaixell en busca de Battís i van portar un nou substitut i l´històriaes torna a repetir.
06 Elements descriptius i narratius del text 4 Febrer 2008
Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentariCompleix les característiques dels textos descriptius detalladament els aspectes i característiques de les persones, dels objectes, dels paisatges. Fa servir adjectius en forma de qualificatius i la oració habitual és l’atributava. També utilitza molt el present i el perfet.
És compleixen en parts dels text, però no en totes. Des del començament fins a la línea cinc n’és un exemple. Torna a aparèixer al final del text de la línia 18 fins a la 23, on es tornen a veure les característiques dels textos descriptius.
Al nus de la història hi predominen les característiques dels textos narratius. Un text narratiu, successió de fets que es produeixen al llarg d’un temps determinat, que normalment, dóna com a resultat la variació o transformació, en el sentit que sigui de la situació inicial. Ens relata uns esdeveniments per tal d’entretenir-nos o informar-nos. S’utilitza el passat i el pretèrit perfet i els adverbis situen la narració.
De la línia 6 a la línia 17 es torben les característiques de la narració. Però tot i que a alguns fragments hi predomini un tipus de text o un altre sempre hi ha una mica de tot. A tot el text hi ha característiques i elements diferents. Mercè Rodoreda en el text barreja els elements descriptius i els elements narratius.
05 Expedició al K2 28 Gener 2008
Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentariEl dia 24 de Març, la meva vida va canviar. Vaig viure una experiència espectacular.
Jo era amb un amic d’expedició al K2 en el Karakòrum una secció de la serralada del Himalaia en la frontera entre Pakistan, India i Xina , és la segona muntanya més alta del mom darrere de l’ Everest
Tot anava molt bé fins que una esllavissada ens va passar per damunt de nosaltres, no ens podíem moure, vam quedar-nos atrapats a la neu, els mòbils que portàvem no funcionaven, el meu amic es va quedar inconcient i jo no sabia què podia fer. Al la motxilla portava menjar però no podia aguantar més d’ un dia.
Quan es va fer de nit ja no em quedava gens de menjar, només podia veure l’aigua que es fonia de la neu, i el meu amic encara continuava inconcient, però ja no sabia si era inconcient o era mort.
Quan va començar a sortir el sol em vaig desmaiar i em vaig despertar a l’helicòpter dels bombers que ens van venir a rescatar-nos. Ens van portar a l’hospital més proper i quan vaig arribar, vaig preguntar pel meu amic i em van comunicar que el meu acompanyant era mort a causa de hipotèrmia.
04 Característiques del text argumentatiu 28 Gener 2008
Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentari
Té com a o objectiu fer canviar el punt de vista d´algú, mitjançant l’argumentació raonada i lògica de la seva opinió. L’argumentació és un exercici discursiu i dialèctic. En quests textos predominen els judicis de fets per doble dels judicis del valor.
La estructura es divideix en tres parts. A l’exposició s’explica la idea que es vol argumentar. A la demostració es presenten els arguments que indiquen que la idea exsposada és certa i que han de convèncer l´interlocutor. I, finalment, a la conclusió s’expressa de forma breu la idea defensada i es presenten nous temes per tractar en un futur. El desenvolupament por ser deductiu o indicatiu. L’argumentació pot ser simple o múltiple.
Pel que fa a les característiques lingüístiques , cal atreure l’atenció del receptor mitjançant preguntes retòriques, al·lusions, o personatges coneguts…En l’estructura sintàctica cal remarcar l’ús de l’oració negativa. S’usen sovint els verbs que indiquen causa i conseqüències. També s’introdueixen connectors i nexes conjuctius per relacionar paràgrafs i recursos retòrics.
03 reflexió sobre: la llibertatresideix amb allò que som capaços de fer amb allò que ens fa 14 Gener 2008
Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentariDesde que naixem ens han ensenyat unes idees o pensaments bàsiques que mai hem discutit pensant que eren autèntics. Sempre els utilitzem amb altres persones del nostre entorn, com per exemple amics, familiars, professors…
A la família, les idees que ens han inculcat, han estat que hemde respectar als pares, germans i la resta de la família. També ens han donat uns valors com l’amor, l’amistat el no fer mal a altres persones… A l’escola t’ensenyen que has de conviure amb els de més i a respectar les opinions de tothom encara que no siguin del mateix pensament que el que tens tu.
Però moltes coses canvien quan et fas gran i no comparteixes les mateixes ideologies i pensaments que tan inculcat els teus pares o a l’escola, però no perquè siguin altres pensaments els teus no han de ser erronis també poden ser bons. És el moment que pots defensar les teves idees contra les idees que tenen altres persones.
Per això totes les persones del món poden opinar i dir el seu pensament sobre el que pensa i ser crítics amb allò que els han inculcat.
02 prova de selectivitat A 7 Gener 2008
Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentariJoanot Martorell és l’autor de l’obra Tirant Lo Blanc. És una novel·la principalment de cavalleria, però també apareixen trets de novel·la cortesana, militar, eròtica i psicològica. És un relat apassionat i veraç del món de la cavalleria del s.XV. La cavalleria en l’època del Quatre-cents entra en declivi, els cavallers es refugien en la nostàlgia de quan els cavallers tenien un dels papers més importants en la societat, i per això Martorell descriu amb tanta importància als cavallers. Però malgrat que sigui una evocació per nostàlgia Martorell en cap moment dona un aire passiu ni trist a l’obra, relata el món cavalleresc com algú que ha de tornar i no una cosa perduda. Tirant lo Blanc és un text narratiu perquè presenta una estructura de plantejament, nus i desenllaç. Hi ha un narrador, que a vegades és l’autor, altres cops Tirant o rarament un altre personatge. Tirant lo Blanc està escrit en prosa i predominen dos nivells de llenguatge: per una banda utilitza un estil elegant. amb paraules cultes i molt ben utilitzades i per altra hi ha diàlegs breus i familiars amb to col·loquial. Els personatges parlen d’una manera vulgar i alhora utilitzen un to culte, elevat amb agudesa i enginy. A vegades utilitzen el doble sentit de les paraules. Aquest relat és molt complet i va ser qualificat per Vargas Llosa com a una Novel·la total.
01 Tres tipus d’amor 7 Gener 2008
Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentariPervivència en la societat actual dels tres tipus d’amor de què parla Estefania.
Jo crec que els tres tipus d’amor de què parla Estefania encara hi són a la societat actual, però han canviat una mica o s’han transformat en d’altres. El primer, l’amor virtuós, és una mena d’amor que al nostre país no es dóna sovint però que a altres cultures és el més freqüent. És quan una família dóna en núpcies a la seva filla perquè es casi amb un home més ric i a vegades més vell perquè aquest l’estima. El segon, l’amor profitós, crec que encara perdura, perquè hi ha molta gent que es casa amb d’altres per tal d’aconseguir una fortuna major o per tal de que et mantinguin sense fer un gran esforç. I l’altre, l’amor viciós, ha existit tota la vida. Aquest amor es mou només per l’atracció i la relació sexual entre la parella. Estan junts només pel sexe i pel plaer i no es comparteix res més.
Per conclusió, jo crec que el veritable amor és una barreja d’aquests tres amb altres coses més, com el respecte entre els dos, la sinceritat i més coses.
14 Prova de selectivitat redacció A 16 Desembre 2007
Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentariEn el text narratiu s’alterna la narració i diàleg. Comença amb narració, ens descriu on succeeix el relat i explica l’inici de la trama, i després quan comença a parlar el noi amb el japonès fa servir el diàleg gairebé fins al final, alternant-lo amb la narració.
Alterna les dues formes d’escriptura perquè el diàleg a la llengua escrita intenta reproduir la sensació d’espontaneïtat de la parla. Quan els personatges del text parlen entre ells s’utilitza l’estil directe, es a dir el diàleg. Quan també utilitza en el moment en el qual està parlant amb la seva dona.
Per tant que s’alterni la narració i el diàleg no és que una forma de canvia el ritme del text per donar una nova dinàmica a la història i augmenta l’interès per ella.
Podem afirmar que aquest text no s’ha fet sense pensar en l’organització sinó que l’estructura està pensada i organitzada d’aquesta manera perquè el text s’entengui millor i sigui més comprensible.