12 Prova de selectivitat 25 Novembre 2007
Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentari1. COMPRENSIÓ
1.1
a) bon natural —— tarannà bondadós
b) astorat ——— esgavellat
c) a batzegades — sobtades
d) xarones ——— de mal gust
e) ingrats ———– desagraïts
f) tostemps ——— sempre
1.2
xerrades difuses, a batzegades, tumultuoses, enraonies temeràries, decisions ignorants, bromes xarones i grolleres, brogit va de paraules
1.3
c) xerrada : conversa
1.4.
Això vol dir que cada persona te el seu amor propi, i que si alguna persona es fica amb tu, faràs el possible per defensar-te i deixar el teu orgull ven a dalt i no deixaràs que l’altre persona t’enfonsi moralment.
2. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC
Descriure consisteix a representar detalladament els aspectes i característiques de les persones, dels objectes, dels paisatges. Són textos dins d’altres més amplis i serveixen per observar com una imatge que explica una narració. Una descripció s’estructura segons la importància dels elements que hi participen. Té dues parts: tema i expansió. Primer s’indica el tema de la descripció i després es defineix. Tot seguit es desenvolupa el tema. L’expansió pot ser: una enumeració selectiva o exhaustiva. L’adjectivació en forma de qualificatius, s’utilitza per perfeccionar, o caracteritza l’objecte, la persona o el paisatge que es descriu. L’oració més utilitzada és l’atributava amb els verbs: ser, estar, semblar, tenir, posseir o portar. El temps més utilitzat és el present juntament amb l´imperfet. Les locucions adverbials i els adverbis serveixen per situar l’objecte en l’espai. La comparació la metonímia i la metàfora serveixen per caracteritzar el nom i perfeccionar el text. Trobem dos tipus: la objectiva i la subjectiva. La descripció objectiva descriu el que veu sense aportar cap tipus de matisació personal. Domina la funció referencial i el llenguatge denotatiu. La descripció subjectiva no detallada el que veu a la realitat ja que, descriu el que veu però del seu punt de vista. Per tant la descripció pren un valor significant. Domina la funció estètica i el llenguatge connotatiu.