anar a nevagció

04 text descriptiu 30 Setembre 2007

Publicat per albertmc a: curs 2007 , 1 comentari fins ara

Definició

Descriure consisteix en representar detalladament els aspectes i característiques de les persones, dels objectes, dels paisatges. Son petis textos dins d’altres més amplis i serveixen per observar com una imatge que explica una narració.

Estructura

Una descripció s’estructura segons la importància dels elements que hi participen. Té dues parts: tema i expansió. Primer s’indica el tema de la descripció i després es defineix. Tot seguit es desenvolupa el tema. L’expansió pot ser: una enumeració selectiva o exhaustiva.

La informacions que s’introdueixen s’han d’agrupar per sectors o zones i no comença un sector fins que no s’ha acabat l’altra.

Característiques lingüístiques

L’adjectivació en forma de qualificatius, s’utilitza per perfeccionar, o caracteritza l’objecte , la persona o el paisatge que es descriu.

L’oració més utilitzada és l’atributava amb els verbs: ser, estar, semblar, tenir, posseir o portar. El temps més utilitzat és el present juntament amb l´imperfet. Les locucions adverbials i els adverbis serveixen per situar l’objecte en l’espai. La comparació la metonímia i la metàfora serveixen per caracteritzar el nom i perfeccionar el text.

Tipus de descripcions

Trobem dos tipus: la objectiva i la subjectiva. La descripció objectiva descriu el que veu sense aportar cap tipus de matisació personal. Domina la funció referencial i el llenguatge denotatiu. La descripció subjectiva no detallada el que veu a la realitat ja que, descriu el que veu però desde el seu punt de vista. Per tant la descripció pren un valor significant. Domina la funció estètica i el llenguatge connotatiu.

03 Notícia i narració 20 Setembre 2007

Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentari

Dos joves atrapats al ascensor

A Miami un noi de 17 anys es va quedar atrapat al ascensor de casa seva quan pujava amb la seva novia, les portes es van tancar a causa de que va averi un tall de llum en tot l’edifici a causa que unes rates s’havia menjat els cables de la llum. La parella de joves no van poder sortir fins que van arribar el bombers al cap de 2 hores.

Narració:

Ahir a la nit quan anava a casa amb la meva novia per anar a sopar, van agafar l’ascensor i quan anàvem per el 3º pis de cop i volta l’ascensor es va parar i no es podien obrir les portes, la meva novia es va posar molt nerviosa, però jo estava molt tranquil, no era la primera vegada que em quedava tancat a l’ascensor de casa , perquè era molt vell i sempre tenia problemes. Al cap de unes dos hores van arribar els bombers i vam poder sortir de allà.

02 text periodístic 20 Setembre 2007

Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentari

Els textos periodístics

Tipus de textos periodístics:

Notícia: és un text que narra esdeveniments i fets actuals propers a la vida quotidiana. La informació ha de respondre a: qui?, què?, quan?, on?, com? I per què?. Ha de tenir un títol, un subtítol, una entrada i el cos de la notícia; on s’ha d’anar explicant els fets de major a menor interès.

Entrevista: és un text que consisteix en fer una sèrie de qüestions a un personatge del qual volem conèixer la seva opinió o punt de vista, o saber-hi informació del nostre interès.

Reportatge: són un conjunt de articles i entrevistes que expliquen uns esdeveniments actuals investigats, aprofundits i treballats. Pretén tractar més àmpliament els aspectes que no es poden desenvolupar a un notícia.

Crònica: és l’estudi sobre uns fets que tenen lloc a un moment concret en lloc determinat. Les cròniques poden ser: geogràfiques o temàtiques.

Editorial: consisteix a un text que la seva finalitat és informar i convèncer per tal d’influir en l’opinió pública

Article d’opinió: és un text que els lectors envien a un diari o revista per donar la seva opinió sobre un tema determinat.

01 text narratiu 18 Setembre 2007

Publicat per albertmc a: curs 2007 , afegeix un comentari

Text narratiu

Definició

És una successió de fets que es produeixen al llarg d’un temps determinat, que normalment, dóna com a resultat la variació o transformació, en el sentit que sigui de la situació inicial.

Estructura :

-Inici o plantejament: consisteix en la contextualització espai temporal de tots els elements que componguin el relat.
-El nus: és el moment en què algun dels elements de narració es transformi o entri en conflicte d’alguna manera.
-Desenllaç o resolució: consisteix en una orientació definitiva. Instaura un nou equilibri que mai és igual a la situació inicial.
Característiques lingüístics:

És freqüent l’ús d’oracions predicatives.
Adverbis de temps, verbs d’acció.
El tempos verbal més predominant és el pretèrit perfecte simple i el perifràstic.