arxius
El jovent combatem el sexisme
Arriba un nou 8 de març, Dia Internacional de la dona Treballadora, i així arriben també les campanyes per la igualtat que engeguen tots els partits polítics, des de la dreta més rància fins a la socialdemocràcia i el reformisme més oportunistes.
Arriba el bombardeig de discursos i la hipocresia publicitària. Un pur muntatge de paraules i propaganda que després mai no es projecten en el nostre dia a dia. Cap de les institucions que ens governen estan duent a terme actuacions reals i contundents per acabar amb la discriminació sexual al nostre país.
La desigualtat en les condicions laborals, la sobreexplotació que pateixen les joves immigrades, l’assumpció de les tasques reproductives i de la llar o l’obligació de facto a sotmetre’s a determinats cànons de bellesa, són només algunes de les xacres que patim actualment i que segueixen promovent, dia rere dia, la publicitat sexista, les actituds masclistes i autoritàries de la patronal i la passivitat política a la que ens han acostumat.
A les joves se’ns neguen els nostres drets com a catalanes, se’ns precaritza la vida d’una forma cada dia més accentuada i, a més, se’ns pretén fer assumir actituds sexistes i masclistes del segle passat en tots els àmbits de les nostres vides.
Tanmateix, des de l’organització i la lluita, des de la CAJEI, ens prenem la nostra condició sexual, ser dones, com un potencial desobedient més, com ser catalanes, com ser treballadores o com ser immigrants. Les agressions que patim seguiran potenciant la nostra actitud revolucionària fins que aixafem el masclisme, el sexisme i totes les expressions del patriarcat. Només la construcció del Socialisme podrà conduir-nos cap a una societat sense classes socials ni de cap tipus, radicalment democràtica i plenament igualitària.
Des de la CAJEI apostem:
Al treball: per la igualtat en les relacions laborals, acabant amb diferències salarials i amb l’assetjament, amb els acomiadaments per embaràs, les diferències en el tracte o el no-reconeixement de moltes tasques tradicionalment desenvolupades per dones.
A l’escola: per la ruptura amb una educació sexista, no igualitària i que aprofundeix en la diferenciació home-dona, a través d’una pedagogia masclista heretada de les anacròniques imposicions pel poder adult. Les nostres escoles i universitats han d’esdevenir eines per formar persones lliures i per combatre els rols imposats a cada sexe.
A casa : per l’eradicació de la visió de la dona com a responsable de les tasques reproductives i de cura de la llar i com a víctimes passives d’una violència que va molt més enllà de les desenes de dones assassinades enguany als Països Catalans.
Al carrer: cal eradicar tota la publicitat sexista que ens envolta, fer front a la diferenciació per gèneres en molts espais d’oci i respondre a totes les agressions patriarcals.
Som nosaltres, els i les joves dels Països Catalans, qui tenim la força necessària per transformar la nostra societat. De nosaltres depèn la construcció d’un futur lliure. I per fer-ho, caldrà acabar amb tots els obstacles que ens ho impedeixen.
Responem a les seves agressions!
Rebel·lem-nos a les seves imposicions!
El 8 de març, unim-nos contra el Patriarcat
treballem per un futur lliure
A casa, a l’escola, al treball i al carrer
EL JOVENT CONTRA EL SEXISME!
CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista)
ESPECIAL 25 D’ABRIL
Manifest:
Ara més que mai, un únic objectiu:
Independència i Socialisme
Tres-cents anys després de la desfeta a Almansa, el jovent català som plenament conscients que el País Valencià necessita alliberar-se de les cadenes de l’espanyolisme i del capitalisme més salvatge i cruent. Enguany, tenim l’oportunitat de fer memòria històrica commemorant els tres segles d’ocupació militar espanyola, un fet històric que el jovent català seguim tenint molt present en ple segle XXI.
Tres segles d’opressions
Des de la pèrdua dels nostres privilegis forals l’any 1707, el País Valencià ha hagut de sofrir opressions i imposicions de tota mena sota administració espanyola. La castellanització cultural i lingüística del nostre país s’evidencia en el fet que el català és, ara mateix, una llengua minoritària i minoritzada, desprestigiada socialment i arraconada a consciència per la classe política espanyola. No només això; durant aquests tres segles d’opressió borbònica, la classe treballadora catalana ha estat despullada de la llibertat a triar un model econòmic satisfactori per als nostres interessos com a poble. L’Estat capitalista espanyol ha fet del lliure mercat i del màxim benefici l’expressió màxima d’un liberalisme excloent, sectari i egoista.
A hores d’ara, en un context de globalització de l’economia neoliberal, el nostre país s’enfronta a qüestions tan importants com la precarització en l’àmbit laboral, la discriminació sexista que patim les dones com a conseqüència d’un sistema patriarcalista, la destrucció incessant del nostre territori i dels nostres paratges naturals amb la connivència d’institucions polítiques aliades amb empresaris corruptes, la revifalla imminent dels discursos neofeixistes que, en el cas del País Valencià, s’amaguen sota el paraigües del regionalisme blaver, i la prosperació de noves formes de violència, càrrega i repressió parapolicial.
L’any 1978, la classe política espanyola erigia una nova constitució malanomenada democràtica i hereva directa del franquisme. Les poltrones de les institucions valencianes, a partir d’aquell moment, van ser ocupades pels representants d’uns partits d’ordre espanyol i burgès, que han perpetuat en el temps una sèrie de textos legals, els estatuts, subordinats a la Carta Magna. La burgesia espanyola, amb la inestimable ajuda de la burgesia local i regional, ha imposat a les classes populars una consciència d’autonomia encaixada dins de l’Estat espanyol per legitimar el seu mercat estatal i la unitat indivisible d’Espanya. Aquest discurs troba l’acomodament a diari en els mitjans de comunicació públics, capbussats en silenciar les expressions rupturistes amb el marc constitucional actual i amb el mode de producció vigent. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) juga un paper més que important en aquest control ideològic de les masses, tot censurant els moviments socials i els discursos polítics dissidents.
Paral·lelament a les imposicions patides pel nostre país, des de l’any 1707, la resistència popular a l’ocupació política espanyola (prenga la forma que prenga) no ha claudicat mai i continua enfortint-se a dia d’avui.
La CAJEI: esperit de lluita
La CAJEI és un dels molts projectes nacionals que opera en el marc dels Països Catalans amb una política d’acció directa i contundent contra les institucions polítiques espanyoles i franceses, que han fet de la nostra terra una sucursal del seus projectes imperialistes. Malgrat els escassos mitjans per fer-nos sentir, des de la CAJEI pensem que la clau d’una vertadera transformació política i social rau en la lluita organitzada del jovent per la independència dels Països Catalans i per la construcció d’un sistema econòmic socialista capaç de satisfer les necessitats del poble català. Apostem, així mateix, per eixir al carrer cada 25 d’abril i per recuperar la memòria històrica del nostre poble amb una concepció combativa i rebel de la lluita, sempre avançant cap a la unitat popular i cap a l’enfortiment de les estructures de contrapoder popular.
Des del 25 d’abril del 1707 fins el 25 d’abril d’enguany, han estat moltes les persones i col·lectius que no han dubtat a defensar els nostres drets com a poble per tots els mitjans possibles. L’any en què complim tres segles d’història imposada, ens és necessari lloar l’actitud compromesa de molts companys i companyes que han defensat els nostres valors com a poble. Les properes generacions de l’independentisme català haurem de continuar treballant de valent si volem accedir definitivament a l’autodeterminació dels Països Catalans. Ens caldrà constància i molta força. La victòria només serà possible si ens mantenim fermes al voltant del nostre únic objectiu: Independència i Socialisme!
Visca el País Valencià!
Visquen els Països Catalans!
Ara i sempre, el jovent pel socialisme!
Avui, 1 de Maig de 2007, milers de persones als Països Catalans seguim sortint al carrer, exigint i defensant els drets que ens pertoquen com a treballadors i treballadores de tots els sectors productius del nostre país: lluitem per uns salaris dignes, per un treball segur, per l’abolició de les morts laborals, contra l’atur i, també, per eradicar les míseres condicions i el tracte esclavista que encara reben milions de persones a tot el planeta.
Aquí, a casa nostra, dones, joves i immigrants som els qui més patim la pressió dels propietaris i de les multinacionals guiades per l’avarícia i per l’ànim de lucre. Cobrem menys, treballem més hores i ho fem en feines més insegures.
Còmplices i culpables d’aquesta situació són els grans sindicats espanyols sorgits dels pactes amb la patronal: CCOO i UGT. Ells són els qui s’han doblegat als seus interessos, venent els nostres drets sense pietat i provocant conseqüències tan tràgiques com la legalització del treball temporal, insegur i precari, acceptant acomiadaments massius com el que afectà als treballadors de SEAT, col·laborant en la deslocalització de factories com la de Mimiwat, callant davant la situació de milers de joves becaris i en pràctiques o redactant la nova i nefasta Reforma Laboral espanyola, que abasta de més facilitats a l’empresariat català i multinacional per augmentar els seus beneficis. Sempre en detriment dels nostres drets i accelerant el debilitament i la divisió dels treballadors i treballadores dels Països Catalans .
I és precisament aquí on entra en joc el nostre paper: el paper del jovent. Nosaltres som el futur país. I només nosaltres podem defensar els nostres drets. Nosaltres tenim el temps i la capacitat per crear una alternativa sindical forta, unitària, i combativa. Som nosaltres, i només nosaltres, els i les que podem començar a trencar amb el pensament únic promogut per les estructures econòmiques i socials liberals i capitalistes.
El futur està a les nostres mans, però caldrà treballar fort i de valent. Haurem d’abocar tots els nostres esforços en contraposar les nostres idees, les idees i les exigències del jovent, a la propaganda de masses, als interessos del capital i de les classes benestants.
Des de la CAJEI i des d’avui mateix, volem posar les bases d’aquest futur. Posem sobre la taula les nostres exigències i comencem a treballar per bastir una alternativa juvenil capaç d’incidir sobre les consciències de la societat catalana.
Contra el treball temporal. Contra els contractes escombraria. Contra les discriminacions de sexe i de gènere. Contra la generalització de la precarietat. Contra la sobrexplotació dels països subdesenvolupats. Contra les morts al treball. Contra els acomiadaments injustificats. Contra la inseguretat en el nostre lloc de treball.
Només tenim una solució, només tenim una alternativa
Ara i sempre el jovent pel Socialisme!
11 de Setembre de 2007: la lluita del jovent, el futur del nostre poble!
Manifest en motiu de l’Onze de Setembre
Un any més, l’11 de Setembre els i les joves del Principat de Catalunya omplim els carrers de les nostres viles i ciutats. Mentre bona part de la classe política utilitza la Diada com un espai tradicional i de mer folklorisme, nosaltres els recordem que restem dempeus i que seguirem lluitant per la llibertat dels Països Catalans i pel reconeixement dels drets democràtics del nostre poble.
Som els i les joves qui any rere any ens manifestem per plasmar que no estem celebrant una derrota. Ans al contrari, celebrem que la lluita segueix viva, que tots aquests anys de negació no han pogut acabar amb els anhels de llibertat del nostre poble, i que el combat fins a la darrera de les conseqüències d’aquells homes i dones l’11 de setembre de 1714 no va ser envà. Perquè 300 anys després, encara hi ha qui, d’una o altra manera, està disposat a agafar-ne el relleu.
Aquest és el paper que ens toca a nosaltres. De la mateixa manera que ells i elles no van acceptar tractes, renúncies ni retallades a les seves llibertats, nosaltres tampoc acceptarem l’herència del franquisme: ni Constitucions imposades, ni Estatuts subjugats, ni cap dels marcs legals vigents que neguen el nostre dret a l’autodeterminació. Som un poble i tenim dret a decidir. La llibertat no accepta mitges tintes: o es té o no es té. I a falta d’aquesta, al jovent només ens queda la lluita al carrer. Una eina basada en la desobediència, la presència al carrer, la participació, la formació, l’agitació, el debat i la recuperació de la combativitat que ha caracteritzat tantes generacions de joves compromesos al llarg de la nostra història. Aquesta és la lluita del jovent, la lluita que ens pertoca, la nostra més important aportació en el camí cap a la unificació, la independència i el socialisme als Països Catalans. Una lluita que s’uneix a tantes altres lluites que estenen els homes i les dones d’aquest país. Només treballant amb la resta de persones i col·lectius, des de tots els fronts i amb tots els mitjans possibles, podrem fer realitat la llibertat del nostre poble.
Aquest any, el futur és sens dubte esperançador. L’Esquerra Independentista s’està consolidant i el jovent hi estem desenvolupat un paper clau: el constant creixement quantitatiu i qualitatiu del moviment juvenil català és la millor aportació que podem fer. Com a CAJEI hem fet un gran avenç en la reestructuració i organització política de la coordinadora per respondre amb més eficàcia a les injustícies dels sistemes capitalistes espanyol i francès. Aquest any, sumem més assemblees de joves que l’any passat, i això és una bona notícia perquè significa que cada vegada hi ha més joves disposats a lluitar pels drets i per les causes del nostre poble. També aquest any, hem de congratular-nos pels avenços en la coordinació de les diferents organitzacions i sectorials del front independentista d’esquerres, sobretot, pel què fa al debat i a la unitat d’acció. Això es reflecteix en la campanya unitària “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, en el creixement de les Candidatures d’Unitat Popular, en el naixement de marcs de debat comuns o en les dinàmiques de treball conjunt entre les dues entitats juvenils que treballem des de l’Esquerra Independentista.
Amb la il·lusió i la certesa que estem avançant decididament cap als nostres objectius fem una crida al jovent català perquè s’organitzi i perquè lluiti. Només així podrem plantar cara i construir alternatives sòlides i factibles. Som nosaltres els qui hem de seguir denunciant la negació dels nostres drets lingüístics i de la nostra identitat, la persecució dels moviments socials catalans, l’especulació i la destrucció del territori, el treball temporal, la precarietat i l’explotació o la imposició d’un model social elitista i hetero-patriarcal. Si no lluitem, ningú no ho farà per nosaltres. I si el jovent som el futur, la nostra lluita serà la que determinarà el futur dels Països Catalans.
La lluita del jovent, el futur del nostre poble!
Països Catalans, Independència i Socialisme!
Manifest: Foc a l’ocupació espanyola!
Com cada 12 d’octubre arriba un dia gloriós per a l’espanyolisme. Desfilades militars, actes oficials de l’autodenominat progressisme espanyol, campanyes en defensa de la “nación española” i concentracions feixistes conviuran harmoniosament amb un únic objectiu: evidenciar la negació dret a decidir el nostre futur.
Aquest és el sentit del tradicional dia de la hispanitat, altrament conegut com a “Día de la Raza ”. Perquè mentre nosaltres recordem amb tristesa una data que va significar l’inici de l’ocupació d’Amèrica, la massacre de les poblacions indígenes americanes i la destrucció de cultures mil·lenàries, bona part de la classe política s’omple d’orgull amb una diada d’exaltació a la barbàrie i al genocidi.
Però malgrat la conquesta d’Amèrica i la imposició cultural i econòmica, la resistència indígena va restar ferma davant d’un Estat que es volia forjar damunt les cendres de multitud de pobles i nacions. Aquesta lluita va ser compartida quan poc més de dos segles després. L’any 1707, els Països Catalans començaven a ser ocupats per les tropes borbòniques. Assassinats en massa, vil·les cremades, revoltes esclafades a sang i foc i intents d’extermini cultural deixaven constància del futur que ens esperava dins de l’Espanya que volien començar a construir. La història es repetia i, curiosament, va ser la nit de l’11 al 12 d’octubre d’aquell 1707 quan es va produir un dels fets més sagnants de la guerra. Uns 700 lleidatans i lleidatanes eren assassinats arran de la caiguda de Lleida, entre elles molts nens i nenes refugiades dins del convent del Roser, que l’exèrcit invasor va decidir executar com a càstig i advertència a la resistència catalana.
300 anys després la lluita continua. Contra les opressions d’ahir i les d’avui, la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) i el conjunt de l’Esquerra Indepedentista hem decidit homenatjar a tots els i les lluitadores lleidatanes mortes en combat i, alhora, aturar l’intent de convertir el Roser, tot un símbol de resistència, en un “Parador Nacional” . Per tot això i per evidenciar que caminem decididament cap a la independència i el socialisme, animem a tothom a participar en la manifestació del proper 12 d’octubre a Lleida. Hem de mostrar el nostre rebuig a l’ocupació espanyola, aquella que ha subjugat a tants pobles durant la seva història. Ara som nosaltres els i les que restem per alliberar-nos!
Però no acabarà el nostre rebuig a l’ocupació espanyola el proper 12 d’octubre, des de la CAJEI volem fer una crida al jovent dels Països Catalans perquè atiï el foc de la subversió contra la simbologia espanyola. Fem desaparèixer el que ens recorden aquests tres segles de negacions i repressió, lluitem contra el feixisme i l’espanyolisme allà on sigui present. Ni reis, ni constitucions, ni tribunals, ni botiflers, ni forces d’ocupació podran vèncer la nostra voluntat de ser lliures. Perquè amb la lluita del jovent aconseguirem que demà, 12 d’octubre, ja no els quedi res per celebrar.
Independència i Socialisme!
