“Amb aquests rètols informatius, la nit prèvia a la Festa Nacional de l’Estat espanyol, l’Assemblea de Joves de Granollers (AJG) reivindicava el seu rebuig a una diada marcada pels fantasmes del Dia de la Raza i el Dia de la Hispanidad, això és, pel feixisme, el colonialisme i l’imperialisme espanyol enfront l’altra cara de la moneda, el Dia de la Resistència Indígena. Així, tancant de forma simbòlica els establiments del centre de la ciutat, l’AJG mostrava el seu etern rebuig al reflex del que és la manera de veure el món de la classe política espanyola, encara molt lluny dels principis democràtics de llibertat i igualtat, una diada que celebra, any rere any, l’assassinat i el massacre de milers de pobles i persones, l’expoli econòmic, l’imposició cultural i el domini polític i social que avui en dia encara és latent amb d’altres vies i noves formes, com comprovem dia a dia des de fa 300 anys al llarg dels Països Catalans.”

Assemblea de Joves de Granollers

CAJEI

El jovent combatiu dels Països Catalans som plenament conscients que aquestes eleccions no poden solucionar cap dels nostres problemes. No en podem esperar res d’uns comicis que no només no són els nostres, sinó que van contra nosaltres: sustenten un marc jurídic que nega el nostre dret a decidir i es basen en un bipartidisme que comparteix totalment l’essència espanyolista i neoliberal, culpable de les polítiques més conservadores, de la destrucció del nostre territori, de la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne o del manteniment de les estructures patriarcals que ens oprimeixen. Davant d’aquesta situació, i davant d’una història de fracassos pels qui creien en el possibilisme i el pactisme per a reconèixer els nostres drets nacionals i socials, ara cal seguir apostant per la ruptura i la desobediència.

Així, el 9 de març hem de visualitzar de nou el rebuig del jovent a l’Estat capitalista espanyol, que no reconeix els nostres drets, ens impedeix avançar cap a una democràcia participativa més enllà del vot cada quatre anys, i ens prohibeix la possibilitat de construir uns Països Catalans lliures i socialistes.

Des de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) fem una crida al jovent dels Països Catalans a practicar la desobediència activa davant les eleccions a l’Estat espanyol aquest 9 de març. Hem de demostrar el nostre rebuig a aquests comicis des de tots els fronts, tant mitjançant actes, accions i boicots, com mostrant la nostra oposició a votar a cap dels partits concurrents. Així, des de la CAJEI fem una aposta per la abstenció activa en les eleccions del 9 de març, donant suport també a les iniciatives locals i comarcals que en complicitat amb els sectors rupturistes i en defensa del territori, apostin per alguna altra forma de rebel·lia.

El jovent en lluita per la independència i el socialisme!

CAJEI

Països Catalans, març de 2008

Manifest unitari:

El 9 de març: ABSTENCIÓ

Els Països Catalans no som Espanya!

El proper 9 de març us animem a participar en aquesta campanya i us cridem a abstenir-se en les eleccions al Congrés i Senat espanyols. Com a independentistes considerem que l’actitud correcta davant d’aquestes eleccions ha de ser de no participar-hi, i fer-ho denunciant les imposicions i el caràcter antidemocràtic d’aquesta contesa electoral:

- Des de la mort del dictador Franco, aquestes eleccions han permès que els Països Catalans apareguin com una part d’Espanya i que el marc jurídico-polític espanyol se’ns imposi als i les catalanes. Amb la particpació en aquestes eleccions, on no s’ha comptat fins al moment actual amb l’existència d’una opció clarament independentista i socialista, els i les treballadores hem afiançat, quan s’hi ha votat, un sistema que ha reforçat Espanya i el capitalisme, i ens ha debilitat com a classe i com a poble.

- Lluny de ser una conquesta democràtica, aquestes eleccions són per als i les qui creiem en la possibilitat d’un sistema econòmic al servei de les classes populars i en la llibertat dels Països Catalans, un obstacle en el camí de la nostra emancipació.

- L’abstenció activa serveix per a denunciar un sistema i un estat que ens condemen a patir unes condicions de vida cada dia més precàries, no podem oblidar que en el darrer any aquestes condicions s’han accentuat greument amb: la imposició de grans infraestructures (línies d’alta tensió i el TAV, entre d’altres), l’especulació i la destrucció del territori, la degradació dels transports i sanitat públiques, la pràctica impossibilitat d’accedir a un habitatge, els talls elèctrics, els acomiadaments massius, la privatització encoberta de la universitat pública, la terciarització i desindustrialització estructurals que ens imposen, la criminalització de les dones que avorten,… Per acabar-ho d’adobar, des de l’entrada en vigència de l’Euro els preus han pujat un 60%, i els sous només ho han fet un 20% de mitjana. En aquest context, alhora, la feixistització de l’espanyolisme és cada cop més evident, amb episodis com el tancament de repetidors de TV3, agressions ultradretanes als nostres carrers, els judicis i condemnes als antimonàrquics catalans,…

- L’articulació d’una forta campanya propagandística nacional per l’abstenció ens permet visualitzar arreu el territori el nostre rebuig a l’Estat capitalista espanyol i palesar, per damunt de fronteres autonòmiques, que som un únic poble i que mantenim com al 1640-1659, com al 1705-1715, com al 1936-1939,… viva la flama de la resistència.

En aquest context, optar per l’ABSTENCIÓ ACTIVA és una eina per a difondre els plantejaments de l’Esquerra Independentista i fer-nos avançar cap a la ruptura amb l’estat espanyol. Si ens abstenim podem assolir baixos nivells de participació que evidenciin el caràcter il·legítim d’aquestes eleccions. Com a independentistes optem per l’abstenció com a eina política no per passotisme, optem per l’abstenció per fer visible el nostre rebuig a continuar sotmesos/es al Regne d’Espanya.

És per això que demanem que el 9 de març no votis
Els Països Catalans no som Espanya: ABSTENCIÓ!

CAJEI. Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independenti

Aquest matí, una quarantena d’estudiants han ocupat la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per reclamar al rector que declari la universitat insubmisa a la LOU-LUC, en el marc de la lluita que organitza el Comitè de Vaga contra el Procés de Bolonya.

A la nit, el rectorat ha mostrat una gran manca de sentit de la responsabilitat, deixant entrar al campus el cos armat dels Mossos d’Esquadra, violant l’autonomia de la comunitat universitària i malgrat ser conscient de la brutalitat amb la qual actua aquest cos policial.

Els cos antiavalots dels Mossos d’Esquadra ha protagonitzat una indiscriminada i violenta càrrega que ha deixat més de tres desenes de ferits, alguns de gravetat, entre una massa d’estudiants que no havia provocat ni un sol aldarull. L’ofensiva ha estat duta a terme amb nocturnitat i alevosia, apagant els llums de la universitat per actuar contra tots els estudiants tancats i, també, contra les més de 150 persones que eren fora donant suport a la protesta.

Els i les joves concentrades han resistit de forma pacífica els cops i la brutalitat dels Mossos, però això no ha evitat la brutal pallissa que han descarregat al campus universitari amb la complicitat del rectorat.

Des de la CAJEI volem mostrar tot els nostres ànims i suport actiu al Comitè de Vaga i al conjunt d’estudiants que avui han sigut víctimes d’aquesta violació a la autonomia de la universitat, als drets de l’estudiant i a les més elementals llibertats individuals i col·lectives.

Aquest tancament consistia en una mesura de pressió com a conseqüència de la manca d’informació i de la inexistència d’un veritable procés participatiu, que han negat a la comunitat universitària expressar la seva àmplia oposició a la reforma.

El Comitè de Vaga havia informat que els estudiants que havien protagonitzat el tancament no sortirien de la facultat fins que no s’aconseguís el reconeixement de la quebra econòmica de la UAB que impedeix aplicar el procés de Bolonya, l’ampliació del finançament públic en l’àmbit universitari i el compromís de no represaliar els estudiants i obrir un procés informatiu i participatiu perquè la comunitat universitària pugui prendre la paraula.

Des de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) donem suport i ens solidaritzem amb els estudiants, que reclamant el seu legítim dret a participar de les decisions universitàries han topat amb les armes desplegades pel cos antiavalots dels Mossos d’Esquadra.

Per la paralització del Procés de Bolonya!

Prou brutalitat policial! Fora Mossos de la Universitat!

Solidaritat amb els estudiants i les treballadores de la universitat en lluita!

CAJEI
Països Catalans, 4 de març del 2008

CAJEI. Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independen

Un any més, les Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista han bolcat tota la seva força en el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de març és, per la CAJEI, un dels puntals en el calendari de la lluita juvenil. En total, les Assemblees de Joves han organitzat uns 30 actes en 15 poblacions diferents.

La CAJEI convoca al jovent a participar activament en tots els actes centrals que tindran lloc arreu dels Països Catalans i del món el proper 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. A Lleida, València i Barcelona ja estan convocades les respectives manifestacions pel mateix 8 de març.

Si precarietat és nom de dona
el jovent DONEM LA CARA!

Quan arriba el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, els i les joves dels Països Catalans quedem atònits en sentir de la boca de polítics i mitjans de comunicació tota mena de fórmules i solucions contra la desigualtat de gènere o, fins i tot, contra la violència masclista.

LA HIPOCRESIA

En aquesta Diada, com en totes, fa l’efecte que la qüestió sigui assumida per tothom, fins i tot pels polítics més conservadors, principals responsables d’aquesta situació. Però any rere any, les paraules se les emporta el vent, i l’endemà de la Diada, ja ningú no es recorda del compromís adquirit, com a mínim de paraula, amb la lluita per la igualtat de gènere.

ELS ROLS

Avui, ser home o ser dona significa assumir un rol que ens condiciona en tots els àmbits de la vida. Pertànyer a un gènere ens força a seguir uns paràmetres d’actuació. Una situació que també es reprodueix en el món laboral, on es visualitzen algunes de les pitjors conseqüències de la discriminació que pateix la dona.

LA FAMÍLIA, L’ESGLÉSIA I L’ESTAT

Els valors de la família tradicional -heterosexual, monogàmica i patriarcal- són conseqüència d’una cadena de responsabilitats històriques, on hi juguen un paper fonamental la pressió de l’Església, l’estructura de l’Estat o el paper dels mitjans de comunicació en el mercat capitalista, amb una arrelada cultura sexista i patriarcal com a rerafons justificador.

EL MERCAT

Actualment, no hi ha res tant determinant com el poder del mercat, que amb les transformacions socials de les últimes dècades ha traslladat el patriarcat a la lògica de les relacions humanes en tots els àmbits de la nostra vida.

LA REALITAT

Ser dona segueix suposant encara fer front a les discriminacions salarials del “lliure mercat” que impera als Països Catalans. El treball tradicionalment assignat a la dona és ara una part més del joc del mercat, on ens trobem algunes de les pitjors conseqüències de la dinàmica patriarcal que sustenten els poders fàctics, polítics i econòmics del nostre país:

1. El salari mig que reben les dones segueix sent significativament inferior al que reben els homes, fins i tot quan es desenvolupen idèntiques funcions.

2. El rol històricament assignat a la dona fa que sectors com el de l’infermeria o l’ensenyament, entre d’altres, hagin estat ocupats, sobretot, per dones, la força de treball de les quals és socialment infravalorada.

3. Una gran multitud de dones han sostingut els nuclis familiars desenvolupant les anomenades tasques de la llar, no remunerades i socialment desprestigiades pel conjunt de la societat.

4. Les tasques de la llar sí remunerades mantenen una classe treballadora particularment diferenciada, ja que està engreixada bàsicament per dones amb contractes negres i inestables, sous mísers, sense seguretat social ni drets laborals i sotmeses a una relació de dominació accentuada, exercida per moltes famílies de classe mitja i alta i homes resignats a la possibilitat de trencar amb el seu propi rol.

5. Moltes de les dones que en els darrers anys han pogut fer-se un lloc al mercat del treball tradicionalment assignat a l’home, en acabar la jornada laboral remunerada assumeixen totes les tasques reproductives, patint així una doble jornada laboral.

6. Encara avui, la maternitat suposa al conjunt del sexe femení una discriminació en el moment de la contractació i, posteriorment, per l’assumpció del rol maternal assignat a la dona, reiteradament obviat per la patronal i notablement menystingut per la legislació laboral.

7. La propaganda i la publicitat en el mercat capitalista juguen un paper protagonista en la construcció dels rols diferenciats entre l’home i la dona, com resulta de fàcil comprovació observant les tanques i espots publicitaris o els productes ofertats per la indústria cultural de masses: cinema, música, televisió, etc.

8. La mercantililització del cos a través de la publicitat sexista i conservadora afecta amb molta més virulència al sexe femení, al qual se li creen uns estereotips socials de perfecció física que donen lloc a malalties socials com l’anorèxia i a lamentables actituds de rebuig social cap a les persones que s’allunyen del model establert.

La llista és llarga. Però les legislacions de gènere que es treballen des del poder polític imperant no ataquen més que les conseqüències més desastroses de l’estructura socio-laboral de dominació entre els homes i les dones.

LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

La violència masclista és només la punta de l’iceberg de la qüestió, on l’impuls del masclisme i la dominació s’evidencien. De tal manera, que la classe política es veu “obligada” a actuar, sempre mantenint intactes les principals causes del problema: l’estructura patriarcal imperant.

EL JOVENT

Si els i les joves no prenem consciència de les diferències reals i palpables entre ambdós sexes i assumim una postura passiva en la nostra vida, posteriorment, qualsevol intent de transformació social es veurà frustrat per la incapacitat de desprendre’ns del nostre rol i de la tela que ens cobreix els ulls.

La precarietat afecta de forma molt intensa a la joventut, a la immigració o a la tercera edat. Però en tots aquests casos, hi ha un factor agreujant comú: ser dona. Perquè la precarietat té encara nom de dona. I és per la dona, pel nostre poble, que el jovent seguirà sortint al carrer cada 8 de març. Hem de seguir donant la cara i treballar de valent contra tota discriminació, enfrontant-nos i defensant la dignitat del conjunt de la joventut, combatent el patriarcat, la divisió al treball i el masclisme institucional.

Si precarietat és nom de dona

El jovent DONEM LA CARA!

Aquesta primera etapa ha transcorregut durant els mesos de desembre i gener, i ha girat a l’entorn de la crítica al model de societat consumista, aprofitant el protagonisme que pren el consumisme durant les dates nadalenques i les posteriors rebaixes.

El tret d’inici va ser l’1 de desembre passat, en un acte a l’Avinguda Gaudí que va constar d’una xerrada de presentació on es van exposar els eixos d’aquesta primera etapa i d’una xocolatada popular acompanyada d’activitats infantils. Seguint el programa, el 15 de desembre vam participar del mercat d’intercanvi del barri acompanyant la jornada amb un taller on voliem ensenyar als infants del barri a construir la seva pròpia joguina com a contrapartida al bombardeig publicitari que estaven patint aquells dies des de la televisió. A més, varem fer cagar el Tió, per tal de preservar i treure al carrer les nostres tradicions nadalenques, que gaire o res tenen a veure amb un home gras vestit de vermell.

Començat ja el nou any, el dia 4 de gener, el barri va poder gaudir d’un sopar a l’Espai 210 acompanyat per l’espectacle que ens van oferir els tradicionals Filibusters, les glossades dels Carxofes i l’inconfusible Josep Mª Cantimplora, d’aquesta manera feiem una proposta diferent de relació entre els veïns i veïnes del barri, a través d’un sopar amb espectacle a un preu popular. I per finalitzar, el 19 de gener varem organitzar un campionat de botifarra a l’Avinguda Gaudí, seguit d’un dinar popular amb botifarra i mongetes.

Així doncs, amb aquest darrer acte tancavem la primera etapa, però això no ha fet més que començar, i d’aquí bén poc reprendrem l’activitat amb la segona fase de la campanya “Oci o Negoci?”, que es centrarà en la recuperació de l’espai públic i la reivindicació del carrer com a espai d’oci. Estigueu atentes i atents a les noves convocatòries!

Amb aquesta campanya de reflexió i conscienciació pretenem, en primer lloc, fomentar el debat denunciant el model d’oci que els joves ens veiem obligats a practicar, i que actualment està en mans d’empreses privades (com discoteques, bars musicals o locals d’assaig per grups), que amb el vist i plau de l’Ajuntament ens inculquen la idea de que cal consumir per passar-ho bé. Un model d’oci que només transmet valors com l’individualisme, l’egoisme i la competència entre nosaltres. Això ens afecta especialment als joves ja que som un col·lectiu especialment vulnerable a les estratègies publicitàries destinades a l’oci. Tots aquests valors consumistes seran els que marcaran els hàbits i pautes que seguirem en un futur.

Per aquest motiu, volem proposar un nou model d’oci fet des dels joves i pels joves, unint esforços de tot el barri per construir un model de lleure basat en l’intercanvi d’experiències, de coneixements, en les relacions personals, amb espais on poder desenvolupar les nostres inquietuds, on es fomenti un esperit crític amb la realitat que ens envolta. En definitiva, un oci que complementi la nostra realització com a persones.

Perquè decidint sobre el nostre model d’oci, decidim també sobre el nostre futur!

Des de l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord, construïm alternatives!

L’assemblea de joves “ La República ”, davant el projecte de construir una planta de cogeneració de residus a través de l’aprofitament de la biomassa forestal, fem les següents consideracions:

1. Entenem la necessitat de cercar formes alternatives als combustibles fòssils, entre d’altres, per generar energia i així pal·liar el canvi climàtic, fets que ens hi condueix la societat capitalista de consum.

2. És complicat preveure quins efectes adversos o positius implicarà el funcionament de la planta de biomassa, però tant si es tracta de molts costos i pocs beneficis, com de molts beneficis i pocs costos, aquests els haurà d’assumir la població garriguenca.

3. Tenint constància que no és un projecte nou d’aquest any, creiem que hi ha molt poca voluntat per part de l’ajuntament de posar a disposició del poble informació contrastada i elaborada.

4. Veiem la necessitat d’impulsar un procés participatiu vinculant des de l’ajuntament, perquè siguin els habitants de la Garriga els que decideixin si els convenç el projecte i si estan disposats a assumir-ne els costos que pugui comportar.

5. Ens preocupa la possibilitat que la implantació d’aquest projecte consisteixi en una tàctica especulativa per construir als terrenys que esdevindran edificables.

Per aquestes raons exposades, l’Assemblea de joves “ La República ” ens sumem a la “Plataforma contra la incineradora del Congost” i anuncien l’inici d’una campanya contra l’especulació i per la defensa del territori el proper 8 de febrer a les 8 del vespre al punt d’informació juvenil.

Sense informació ni participació: biomassa no!

Contra l’especulació i la destrucció, el jovent defensem el territori!

AJ “ La República ”- membre de la CAJEI

El judici celebrat avui als Jutjats de Lleida, que ha estat seguit per nombrosos mitjans de comunicació i per un desmesurat desplegament dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana , ha finalitzat amb la petició de la Fiscalia a condemnar els joves a 6 dies de treballs per la comunitat.

Durant la vista, els dos joves han reconegut ser els autors del mural commemoratiu dels “300 anys d’ocupació i de resistència dels Països Catalans” realitzat el passat mes d’agost al peu del turó de Gardeny. Alhora, han denunciat l’escarni a que els van sotmetre els agents, i el caràcter polític del fets que avui es jutjaven.

La defensa dels joves n’ha demanant l’absolució entenent que no hi ha possibilitat de deslluïment d’un mur, brut i deixat des de fa anys, mitjançant un mural polític. També ha remarcat que aquesta mateixa setmana la Paeria els ha imposat una multa de 600 euros pels mateixos fets , tot valent-se de la l’ordenança del “civisme”.

En motiu d’aquest judici, l’Assemblea de Joves de la ciutat:

- Considerem que avui no es cercava jutjar els fets sinó el contingut polític d’aquests.

- Emplacem a la Paeria i a la Jutge que dictaminarà sentència a recordar que, sota el mateix lema que es persegueix en aquest judici, van manifestar-se més de 2.500 ciutadans el passat 12 d’octubre, en una de les mobilitzacions més multitudinàries a Lleida en els darrers anys.

- Entenem que només podem considerar com a repressor i sectari un govern municipal que permet que els seus cossos policials realitzin extensos i detallats atestats recollint l’activitat política de l’Assemblea de Joves , com l’informe que ha iniciat la denúncia contra els dos joves avui jutjats.

- Emplacem a la judicatura a no seguir emparant aquesta dinàmica sistemàtica de persecució política amb que actua la Paeria , i absoldre els dos joves .

Lleida, 22 de gener de 2007

Assemblea de Joves de Lleida - CAJEI

Encara avui, a les presons espanyoles hi ha tancades moltes persones l’únic delicte de les quals és haver afrontat fins a les últimes conseqüències la lluita per un món millor: més just, més humà i més igualitari.

No podem obviar tampoc els motius pels quals han estat tancats els i les catalanes que composen el col·lectiu de presos i preses polítiques. A dia d’avui, la integració, la col·laboració o el suport a l’organització armada basca ETA segueix sent causa de segrestos, tortures i dispersió. A més, la propaganda dels mitjans de comunicació de masses és realment efectiva, i ha emprès una potent campanya de criminalització contra l’independentisme basc, negant qualsevol sortida democràtica al conflicte.

Per això, des de la CAJEI , sense complexes i amb el cap ben alt, volem tornar a mostrar el nostre orgull de pertànyer a un poble, el català, que ha pogut estar per sobre de tot això, aportant forces humanes, materials i intel·lectuals al moviment solidari, internacionalista i de compromís amb el conjunt d’organitzacions polítiques i socials, legals o clandestines, de l’esquerra independentista del País Basc. Segurament, l’indret del continent on més dura és i amb més cruesa es viu la lluita i el compromís contra el capitalisme i les imposicions dels estats espanyol i francès.

Ara sou titllats de terroristes. I nosaltres, d’amics dels terroristes. Però sabem que si el present és lluita, el futur és nostre. Per això: Laura, Zigor, Diego, Marina i Lola, independentment de que la vostra condemna sigui fruit d’un muntatge policial o d’una realitat de lluita, tenim molt clar que la història també us absoldrà a vosaltres.

Per Nadal i durant tot l’any, us volem a casa!

Llibertat presos i preses polítiques catalanes!

Tanmateix aquest dia també és l’excusa utilitzada pel feixisme cada any arreu de l’Estat Espanyol per prendre els carrers i agredir impunement a qualsevol persona que no pense com ells. Recordem que només fa uns dies un jove antifeixista madrileny fou assassinat vilment a mans d’un nazi, una nova agressió que ens ha de fer pensar quanta gent serà agredida en els pròxims dies si res no ho impedeix.

En l’actualitat veiem com el feixisme segueix actuant amb total impunitat a través de partits legals i subvencionats pel mateix estat que criminalitza i reprimeix a les organitzacions revolucionaries i els seus militants, els únics veritablement disposats a fer front a aquesta lacra que hem de sofrir dia rere dia.

Des de la CAJEI volem transmetre al jovent un missatge de compromís per què es mobilitze el proper dia 20 de novembre. Vos encoratgem a participar en la manifestació del dimarts 20 a València convocada per Antifeixistes de l’Horta. Evitem que el feixisme prenga els nostres barris i viles, i condemnem les seues actuacions manifestant-nos contra qualsevol tipus d’expressió del feixisme.

El 20 de Novembre prenem els carrer!
Acabem amb el feixisme!

CAJEI (Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista)

CAJEI. Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independent

Els Mossos d’Esquadra i alguns manifestants que participaven en una protesta per l’assassinat d’un jove antifeixista la setmana passada a Madrid es van enfrontar ahir al vespre al centre de Barcelona. Després d’una sèrie de càrregues policíaques els joves es van dispersar i alguns van fer barricades i van llançar tota mena d’objectes a la policia. Els avalots es van escampar pel centre de la ciutat i van acabar amb una seixantena de ferits.

Segons van comunicar els Mossos d’Esquadra, a la manifestació es van detenir set activistes i una vintena de mossos van resultar ferits. Els manifestants, a més, asseguren que una quarantena de persones que participaven a la protesta van resultar ferides i que dues noies van haver d’anar a l’hospital.

A la manifestació hi participaven un miler de persones que protestaven per l’assassinat del jove antifeixista Carlos Javier la setmana passada a Madrid. El noi va morir quan anava a una protesta contra una manifestació xenòfoba a causa d’una punyalada feta per un militant ultra-dretà al metro de Madrid. El cap de setmana passat ja hi havia hagut una manifestació a Barcelona en record del jove mort que va començar a la plaça de Sant Jaume i es va acabar a la plaça de Catalunya sense cap incident. Totes dues protestes s’havien convocat a través del correu electrònic i de missatges de mòbil.