Assemblea de Joves de Granollers

El 8 de març és, per la CAJEI, un dels puntals en el calendari de la lluita juvenil

Un any més, les Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista han bolcat tota la seva força en el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de març és, per la CAJEI, un dels puntals en el calendari de la lluita juvenil. En total, les Assemblees de Joves han organitzat uns 30 actes en 15 poblacions diferents.

La CAJEI convoca al jovent a participar activament en tots els actes centrals que tindran lloc arreu dels Països Catalans i del món el proper 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. A Lleida, València i Barcelona ja estan convocades les respectives manifestacions pel mateix 8 de març.

Si precarietat és nom de dona
el jovent DONEM LA CARA!

Quan arriba el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, els i les joves dels Països Catalans quedem atònits en sentir de la boca de polítics i mitjans de comunicació tota mena de fórmules i solucions contra la desigualtat de gènere o, fins i tot, contra la violència masclista.

LA HIPOCRESIA

En aquesta Diada, com en totes, fa l’efecte que la qüestió sigui assumida per tothom, fins i tot pels polítics més conservadors, principals responsables d’aquesta situació. Però any rere any, les paraules se les emporta el vent, i l’endemà de la Diada, ja ningú no es recorda del compromís adquirit, com a mínim de paraula, amb la lluita per la igualtat de gènere.

ELS ROLS

Avui, ser home o ser dona significa assumir un rol que ens condiciona en tots els àmbits de la vida. Pertànyer a un gènere ens força a seguir uns paràmetres d’actuació. Una situació que també es reprodueix en el món laboral, on es visualitzen algunes de les pitjors conseqüències de la discriminació que pateix la dona.

LA FAMÍLIA, L’ESGLÉSIA I L’ESTAT

Els valors de la família tradicional -heterosexual, monogàmica i patriarcal- són conseqüència d’una cadena de responsabilitats històriques, on hi juguen un paper fonamental la pressió de l’Església, l’estructura de l’Estat o el paper dels mitjans de comunicació en el mercat capitalista, amb una arrelada cultura sexista i patriarcal com a rerafons justificador.

EL MERCAT

Actualment, no hi ha res tant determinant com el poder del mercat, que amb les transformacions socials de les últimes dècades ha traslladat el patriarcat a la lògica de les relacions humanes en tots els àmbits de la nostra vida.

LA REALITAT

Ser dona segueix suposant encara fer front a les discriminacions salarials del “lliure mercat” que impera als Països Catalans. El treball tradicionalment assignat a la dona és ara una part més del joc del mercat, on ens trobem algunes de les pitjors conseqüències de la dinàmica patriarcal que sustenten els poders fàctics, polítics i econòmics del nostre país:

1. El salari mig que reben les dones segueix sent significativament inferior al que reben els homes, fins i tot quan es desenvolupen idèntiques funcions.

2. El rol històricament assignat a la dona fa que sectors com el de l’infermeria o l’ensenyament, entre d’altres, hagin estat ocupats, sobretot, per dones, la força de treball de les quals és socialment infravalorada.

3. Una gran multitud de dones han sostingut els nuclis familiars desenvolupant les anomenades tasques de la llar, no remunerades i socialment desprestigiades pel conjunt de la societat.

4. Les tasques de la llar sí remunerades mantenen una classe treballadora particularment diferenciada, ja que està engreixada bàsicament per dones amb contractes negres i inestables, sous mísers, sense seguretat social ni drets laborals i sotmeses a una relació de dominació accentuada, exercida per moltes famílies de classe mitja i alta i homes resignats a la possibilitat de trencar amb el seu propi rol.

5. Moltes de les dones que en els darrers anys han pogut fer-se un lloc al mercat del treball tradicionalment assignat a l’home, en acabar la jornada laboral remunerada assumeixen totes les tasques reproductives, patint així una doble jornada laboral.

6. Encara avui, la maternitat suposa al conjunt del sexe femení una discriminació en el moment de la contractació i, posteriorment, per l’assumpció del rol maternal assignat a la dona, reiteradament obviat per la patronal i notablement menystingut per la legislació laboral.

7. La propaganda i la publicitat en el mercat capitalista juguen un paper protagonista en la construcció dels rols diferenciats entre l’home i la dona, com resulta de fàcil comprovació observant les tanques i espots publicitaris o els productes ofertats per la indústria cultural de masses: cinema, música, televisió, etc.

8. La mercantililització del cos a través de la publicitat sexista i conservadora afecta amb molta més virulència al sexe femení, al qual se li creen uns estereotips socials de perfecció física que donen lloc a malalties socials com l’anorèxia i a lamentables actituds de rebuig social cap a les persones que s’allunyen del model establert.

La llista és llarga. Però les legislacions de gènere que es treballen des del poder polític imperant no ataquen més que les conseqüències més desastroses de l’estructura socio-laboral de dominació entre els homes i les dones.

LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

La violència masclista és només la punta de l’iceberg de la qüestió, on l’impuls del masclisme i la dominació s’evidencien. De tal manera, que la classe política es veu “obligada” a actuar, sempre mantenint intactes les principals causes del problema: l’estructura patriarcal imperant.

EL JOVENT

Si els i les joves no prenem consciència de les diferències reals i palpables entre ambdós sexes i assumim una postura passiva en la nostra vida, posteriorment, qualsevol intent de transformació social es veurà frustrat per la incapacitat de desprendre’ns del nostre rol i de la tela que ens cobreix els ulls.

La precarietat afecta de forma molt intensa a la joventut, a la immigració o a la tercera edat. Però en tots aquests casos, hi ha un factor agreujant comú: ser dona. Perquè la precarietat té encara nom de dona. I és per la dona, pel nostre poble, que el jovent seguirà sortint al carrer cada 8 de març. Hem de seguir donant la cara i treballar de valent contra tota discriminació, enfrontant-nos i defensant la dignitat del conjunt de la joventut, combatent el patriarcat, la divisió al treball i el masclisme institucional.

Si precarietat és nom de dona

El jovent DONEM LA CARA!

El passat 21 de gener, l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord tancavem la primera etapa de la campanya local de conscienciació política “Oci o Negoci?”.

Aquesta primera etapa ha transcorregut durant els mesos de desembre i gener, i ha girat a l’entorn de la crítica al model de societat consumista, aprofitant el protagonisme que pren el consumisme durant les dates nadalenques i les posteriors rebaixes.

El tret d’inici va ser l’1 de desembre passat, en un acte a l’Avinguda Gaudí que va constar d’una xerrada de presentació on es van exposar els eixos d’aquesta primera etapa i d’una xocolatada popular acompanyada d’activitats infantils. Seguint el programa, el 15 de desembre vam participar del mercat d’intercanvi del barri acompanyant la jornada amb un taller on voliem ensenyar als infants del barri a construir la seva pròpia joguina com a contrapartida al bombardeig publicitari que estaven patint aquells dies des de la televisió. A més, varem fer cagar el Tió, per tal de preservar i treure al carrer les nostres tradicions nadalenques, que gaire o res tenen a veure amb un home gras vestit de vermell.

Començat ja el nou any, el dia 4 de gener, el barri va poder gaudir d’un sopar a l’Espai 210 acompanyat per l’espectacle que ens van oferir els tradicionals Filibusters, les glossades dels Carxofes i l’inconfusible Josep Mª Cantimplora, d’aquesta manera feiem una proposta diferent de relació entre els veïns i veïnes del barri, a través d’un sopar amb espectacle a un preu popular. I per finalitzar, el 19 de gener varem organitzar un campionat de botifarra a l’Avinguda Gaudí, seguit d’un dinar popular amb botifarra i mongetes.

Així doncs, amb aquest darrer acte tancavem la primera etapa, però això no ha fet més que començar, i d’aquí bén poc reprendrem l’activitat amb la segona fase de la campanya “Oci o Negoci?”, que es centrarà en la recuperació de l’espai públic i la reivindicació del carrer com a espai d’oci. Estigueu atentes i atents a les noves convocatòries!

Amb aquesta campanya de reflexió i conscienciació pretenem, en primer lloc, fomentar el debat denunciant el model d’oci que els joves ens veiem obligats a practicar, i que actualment està en mans d’empreses privades (com discoteques, bars musicals o locals d’assaig per grups), que amb el vist i plau de l’Ajuntament ens inculquen la idea de que cal consumir per passar-ho bé. Un model d’oci que només transmet valors com l’individualisme, l’egoisme i la competència entre nosaltres. Això ens afecta especialment als joves ja que som un col·lectiu especialment vulnerable a les estratègies publicitàries destinades a l’oci. Tots aquests valors consumistes seran els que marcaran els hàbits i pautes que seguirem en un futur.

Per aquest motiu, volem proposar un nou model d’oci fet des dels joves i pels joves, unint esforços de tot el barri per construir un model de lleure basat en l’intercanvi d’experiències, de coneixements, en les relacions personals, amb espais on poder desenvolupar les nostres inquietuds, on es fomenti un esperit crític amb la realitat que ens envolta. En definitiva, un oci que complementi la nostra realització com a persones.

Perquè decidint sobre el nostre model d’oci, decidim també sobre el nostre futur!

Des de l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord, construïm alternatives!

Salaris irrisoris, contractes temporals, llocs de treball inestables i condicions laborals cada dia més precàries i discriminatòries. Aquesta és la realitat diària que estem patint els i les joves dels Països Catalans, veient-nos totalment incapaces d’emancipar-nos i d’afrontar l’elevadíssim preu de l’habitatge, els avals que ens imposen i, en definitiva, el conjunt de condicions abusives i d’hipoteques vitalícies que ens exigeixen els bancs.

I és que multitud d’empreses promotores, constructores i immobiliàries s’estan dedicant a traficar (perquè no té un altre nom!) amb els nostres drets: amb el dret a un habitatge digne i amb el dret a disposar d’espais col·lectius, autogestionats i lliures de la tutela institucional.

Els empresaris protagonistes d’aquesta cadena especulativa són conscients de l’evident rendibilitat del seu negoci i saben molt bé que, malgrat les traves, algú o altre acabarà comprant: perquè disposar d’un sostre on viure no és un luxe, sinó una necessitat humana i essencial.

Però l’estafa i el saqueig que estem patint no acaben aquí. A més d’hipotecar el nostre futur, arrasen amb el nostre territori. Construeixen infrastructures innecessàries, destructives i perjudicials pel medi ambient, a esquenes de les demandes populars i obviant el rebuig ciutadà al carrer.

Especulació urbanística i destrucció del territori. Aquesta és, doncs, la crua realitat que estan recolzant les institucions i els polítics que ens haurien de representar, per comptes de respondre a la voluntat, a les necessitats i a les aspiracions del nostre poble. Menyspreen el nostre dret a viure dignament i responen, bàsicament, als interessos de les grans multinacionals i dels empresaris més corruptes del país.

En nom de tots els catalans i catalanes, els governs autonòmics i regionals dels Països Catalans continuen emparant l’especulació, requalificant metres quadrats i pagant amb fons públics infrastructures que beneficien una minoria. Les autopistes d’Eivissa i Mallorca, el Quart cinturó, la línia de Molt Alta Tensió i el Tren d’Alta Velocitat, projectes urbanístics com Marina d’Or, la sobresaturació de la costa mediterrània a base d’hotels i urbanitzacions, els camps de golf que satisfan els capritxos més absurds i elitistes,… són només alguns exemples il·lustratius de com l’interès privat i el màxim benefici passen per davant de la voluntat popular i de les necessitats de la nostra societat.

La classe político-econòmica espanyola i catalana fa més de tres dècades que ens està venent l’Estat del fals benestar com a solució a totes les injustícies del passat. Però les noves generacions del país ja hem pogut tastar què amaga realment aquesta retòrica política reformista. Mentre pregonen l’habitatge social com a sortida a la tardana emancipació del jovent, nosaltres estem assistint al trist espectacle de la subhasta dels nostres drets.

El jovent català ja no passa per l’embut de les mentides i de la passivitat: després de molts anys, l’Estat del benestar s’evidencia com la façana dissuassòria de les nostres aspiracions rupturistes i transformadores. La problemàtica de l’habitatge i la destrucció del nostre territori tenen un origen comú: l’especulació urbanística i territorial, fomentada per l’ordre del mercat, per la llei de l’oferta i la demanda, per la cerca del màxim benefici i, en definitiva, pel sistema capitalista espanyol i francès i per la propietat privada sobre els recursos naturals dels Països Catalans.

Cal enfrontar-se a tots aquells que s’estan aprofitant de les injustes regles del joc i d’una classe política servil i venuda als seus interessos.

Ni especulació, ni destrucció.

El jovent defensa el territori!