Assemblea de Joves de Granollers

S’acosta el 9 de març, una data clau per la classe política, per l’espanyolisme i per aquells que després de 300 anys d’ocupació, repressió i mentides, encara creuen en l’encaix dels Països Catalans en una Espanya reformada, o pels que pretenen pactar amb el Govern espanyol i endur-se alguna engruna de poder a desgrat de la dignitat de tot un poble.

El jovent combatiu dels Països Catalans som plenament conscients que aquestes eleccions no poden solucionar cap dels nostres problemes. No en podem esperar res d’uns comicis que no només no són els nostres, sinó que van contra nosaltres: sustenten un marc jurídic que nega el nostre dret a decidir i es basen en un bipartidisme que comparteix totalment l’essència espanyolista i neoliberal, culpable de les polítiques més conservadores, de la destrucció del nostre territori, de la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne o del manteniment de les estructures patriarcals que ens oprimeixen. Davant d’aquesta situació, i davant d’una història de fracassos pels qui creien en el possibilisme i el pactisme per a reconèixer els nostres drets nacionals i socials, ara cal seguir apostant per la ruptura i la desobediència.

Així, el 9 de març hem de visualitzar de nou el rebuig del jovent a l’Estat capitalista espanyol, que no reconeix els nostres drets, ens impedeix avançar cap a una democràcia participativa més enllà del vot cada quatre anys, i ens prohibeix la possibilitat de construir uns Països Catalans lliures i socialistes.

Des de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) fem una crida al jovent dels Països Catalans a practicar la desobediència activa davant les eleccions a l’Estat espanyol aquest 9 de març. Hem de demostrar el nostre rebuig a aquests comicis des de tots els fronts, tant mitjançant actes, accions i boicots, com mostrant la nostra oposició a votar a cap dels partits concurrents. Així, des de la CAJEI fem una aposta per la abstenció activa en les eleccions del 9 de març, donant suport també a les iniciatives locals i comarcals que en complicitat amb els sectors rupturistes i en defensa del territori, apostin per alguna altra forma de rebel·lia.

El jovent en lluita per la independència i el socialisme!

CAJEI

Països Catalans, març de 2008

Manifest unitari:

El 9 de març: ABSTENCIÓ

Els Països Catalans no som Espanya!

El proper 9 de març us animem a participar en aquesta campanya i us cridem a abstenir-se en les eleccions al Congrés i Senat espanyols. Com a independentistes considerem que l’actitud correcta davant d’aquestes eleccions ha de ser de no participar-hi, i fer-ho denunciant les imposicions i el caràcter antidemocràtic d’aquesta contesa electoral:

- Des de la mort del dictador Franco, aquestes eleccions han permès que els Països Catalans apareguin com una part d’Espanya i que el marc jurídico-polític espanyol se’ns imposi als i les catalanes. Amb la particpació en aquestes eleccions, on no s’ha comptat fins al moment actual amb l’existència d’una opció clarament independentista i socialista, els i les treballadores hem afiançat, quan s’hi ha votat, un sistema que ha reforçat Espanya i el capitalisme, i ens ha debilitat com a classe i com a poble.

- Lluny de ser una conquesta democràtica, aquestes eleccions són per als i les qui creiem en la possibilitat d’un sistema econòmic al servei de les classes populars i en la llibertat dels Països Catalans, un obstacle en el camí de la nostra emancipació.

- L’abstenció activa serveix per a denunciar un sistema i un estat que ens condemen a patir unes condicions de vida cada dia més precàries, no podem oblidar que en el darrer any aquestes condicions s’han accentuat greument amb: la imposició de grans infraestructures (línies d’alta tensió i el TAV, entre d’altres), l’especulació i la destrucció del territori, la degradació dels transports i sanitat públiques, la pràctica impossibilitat d’accedir a un habitatge, els talls elèctrics, els acomiadaments massius, la privatització encoberta de la universitat pública, la terciarització i desindustrialització estructurals que ens imposen, la criminalització de les dones que avorten,… Per acabar-ho d’adobar, des de l’entrada en vigència de l’Euro els preus han pujat un 60%, i els sous només ho han fet un 20% de mitjana. En aquest context, alhora, la feixistització de l’espanyolisme és cada cop més evident, amb episodis com el tancament de repetidors de TV3, agressions ultradretanes als nostres carrers, els judicis i condemnes als antimonàrquics catalans,…

- L’articulació d’una forta campanya propagandística nacional per l’abstenció ens permet visualitzar arreu el territori el nostre rebuig a l’Estat capitalista espanyol i palesar, per damunt de fronteres autonòmiques, que som un únic poble i que mantenim com al 1640-1659, com al 1705-1715, com al 1936-1939,… viva la flama de la resistència.

En aquest context, optar per l’ABSTENCIÓ ACTIVA és una eina per a difondre els plantejaments de l’Esquerra Independentista i fer-nos avançar cap a la ruptura amb l’estat espanyol. Si ens abstenim podem assolir baixos nivells de participació que evidenciin el caràcter il·legítim d’aquestes eleccions. Com a independentistes optem per l’abstenció com a eina política no per passotisme, optem per l’abstenció per fer visible el nostre rebuig a continuar sotmesos/es al Regne d’Espanya.

És per això que demanem que el 9 de març no votis
Els Països Catalans no som Espanya: ABSTENCIÓ!

CAJEI. Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independenti

Des de la CAJEI volem mostrar tot els nostres ànims i suport actiu al Comitè de Vaga i al conjunt d’estudiants que avui han sigut víctimes d’aquesta violació a la autonomia de la universitat, als drets de l’estudiant i a les més elementals llibertats individuals i col·lectives

Aquest matí, una quarantena d’estudiants han ocupat la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per reclamar al rector que declari la universitat insubmisa a la LOU-LUC, en el marc de la lluita que organitza el Comitè de Vaga contra el Procés de Bolonya.

A la nit, el rectorat ha mostrat una gran manca de sentit de la responsabilitat, deixant entrar al campus el cos armat dels Mossos d’Esquadra, violant l’autonomia de la comunitat universitària i malgrat ser conscient de la brutalitat amb la qual actua aquest cos policial.

Els cos antiavalots dels Mossos d’Esquadra ha protagonitzat una indiscriminada i violenta càrrega que ha deixat més de tres desenes de ferits, alguns de gravetat, entre una massa d’estudiants que no havia provocat ni un sol aldarull. L’ofensiva ha estat duta a terme amb nocturnitat i alevosia, apagant els llums de la universitat per actuar contra tots els estudiants tancats i, també, contra les més de 150 persones que eren fora donant suport a la protesta.

Els i les joves concentrades han resistit de forma pacífica els cops i la brutalitat dels Mossos, però això no ha evitat la brutal pallissa que han descarregat al campus universitari amb la complicitat del rectorat.

Des de la CAJEI volem mostrar tot els nostres ànims i suport actiu al Comitè de Vaga i al conjunt d’estudiants que avui han sigut víctimes d’aquesta violació a la autonomia de la universitat, als drets de l’estudiant i a les més elementals llibertats individuals i col·lectives.

Aquest tancament consistia en una mesura de pressió com a conseqüència de la manca d’informació i de la inexistència d’un veritable procés participatiu, que han negat a la comunitat universitària expressar la seva àmplia oposició a la reforma.

El Comitè de Vaga havia informat que els estudiants que havien protagonitzat el tancament no sortirien de la facultat fins que no s’aconseguís el reconeixement de la quebra econòmica de la UAB que impedeix aplicar el procés de Bolonya, l’ampliació del finançament públic en l’àmbit universitari i el compromís de no represaliar els estudiants i obrir un procés informatiu i participatiu perquè la comunitat universitària pugui prendre la paraula.

Des de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) donem suport i ens solidaritzem amb els estudiants, que reclamant el seu legítim dret a participar de les decisions universitàries han topat amb les armes desplegades pel cos antiavalots dels Mossos d’Esquadra.

Per la paralització del Procés de Bolonya!

Prou brutalitat policial! Fora Mossos de la Universitat!

Solidaritat amb els estudiants i les treballadores de la universitat en lluita!

CAJEI
Països Catalans, 4 de març del 2008

CAJEI. Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independen

El 8 de març és, per la CAJEI, un dels puntals en el calendari de la lluita juvenil

Un any més, les Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista han bolcat tota la seva força en el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de març és, per la CAJEI, un dels puntals en el calendari de la lluita juvenil. En total, les Assemblees de Joves han organitzat uns 30 actes en 15 poblacions diferents.

La CAJEI convoca al jovent a participar activament en tots els actes centrals que tindran lloc arreu dels Països Catalans i del món el proper 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora. A Lleida, València i Barcelona ja estan convocades les respectives manifestacions pel mateix 8 de març.

Si precarietat és nom de dona
el jovent DONEM LA CARA!

Quan arriba el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, els i les joves dels Països Catalans quedem atònits en sentir de la boca de polítics i mitjans de comunicació tota mena de fórmules i solucions contra la desigualtat de gènere o, fins i tot, contra la violència masclista.

LA HIPOCRESIA

En aquesta Diada, com en totes, fa l’efecte que la qüestió sigui assumida per tothom, fins i tot pels polítics més conservadors, principals responsables d’aquesta situació. Però any rere any, les paraules se les emporta el vent, i l’endemà de la Diada, ja ningú no es recorda del compromís adquirit, com a mínim de paraula, amb la lluita per la igualtat de gènere.

ELS ROLS

Avui, ser home o ser dona significa assumir un rol que ens condiciona en tots els àmbits de la vida. Pertànyer a un gènere ens força a seguir uns paràmetres d’actuació. Una situació que també es reprodueix en el món laboral, on es visualitzen algunes de les pitjors conseqüències de la discriminació que pateix la dona.

LA FAMÍLIA, L’ESGLÉSIA I L’ESTAT

Els valors de la família tradicional -heterosexual, monogàmica i patriarcal- són conseqüència d’una cadena de responsabilitats històriques, on hi juguen un paper fonamental la pressió de l’Església, l’estructura de l’Estat o el paper dels mitjans de comunicació en el mercat capitalista, amb una arrelada cultura sexista i patriarcal com a rerafons justificador.

EL MERCAT

Actualment, no hi ha res tant determinant com el poder del mercat, que amb les transformacions socials de les últimes dècades ha traslladat el patriarcat a la lògica de les relacions humanes en tots els àmbits de la nostra vida.

LA REALITAT

Ser dona segueix suposant encara fer front a les discriminacions salarials del “lliure mercat” que impera als Països Catalans. El treball tradicionalment assignat a la dona és ara una part més del joc del mercat, on ens trobem algunes de les pitjors conseqüències de la dinàmica patriarcal que sustenten els poders fàctics, polítics i econòmics del nostre país:

1. El salari mig que reben les dones segueix sent significativament inferior al que reben els homes, fins i tot quan es desenvolupen idèntiques funcions.

2. El rol històricament assignat a la dona fa que sectors com el de l’infermeria o l’ensenyament, entre d’altres, hagin estat ocupats, sobretot, per dones, la força de treball de les quals és socialment infravalorada.

3. Una gran multitud de dones han sostingut els nuclis familiars desenvolupant les anomenades tasques de la llar, no remunerades i socialment desprestigiades pel conjunt de la societat.

4. Les tasques de la llar sí remunerades mantenen una classe treballadora particularment diferenciada, ja que està engreixada bàsicament per dones amb contractes negres i inestables, sous mísers, sense seguretat social ni drets laborals i sotmeses a una relació de dominació accentuada, exercida per moltes famílies de classe mitja i alta i homes resignats a la possibilitat de trencar amb el seu propi rol.

5. Moltes de les dones que en els darrers anys han pogut fer-se un lloc al mercat del treball tradicionalment assignat a l’home, en acabar la jornada laboral remunerada assumeixen totes les tasques reproductives, patint així una doble jornada laboral.

6. Encara avui, la maternitat suposa al conjunt del sexe femení una discriminació en el moment de la contractació i, posteriorment, per l’assumpció del rol maternal assignat a la dona, reiteradament obviat per la patronal i notablement menystingut per la legislació laboral.

7. La propaganda i la publicitat en el mercat capitalista juguen un paper protagonista en la construcció dels rols diferenciats entre l’home i la dona, com resulta de fàcil comprovació observant les tanques i espots publicitaris o els productes ofertats per la indústria cultural de masses: cinema, música, televisió, etc.

8. La mercantililització del cos a través de la publicitat sexista i conservadora afecta amb molta més virulència al sexe femení, al qual se li creen uns estereotips socials de perfecció física que donen lloc a malalties socials com l’anorèxia i a lamentables actituds de rebuig social cap a les persones que s’allunyen del model establert.

La llista és llarga. Però les legislacions de gènere que es treballen des del poder polític imperant no ataquen més que les conseqüències més desastroses de l’estructura socio-laboral de dominació entre els homes i les dones.

LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

La violència masclista és només la punta de l’iceberg de la qüestió, on l’impuls del masclisme i la dominació s’evidencien. De tal manera, que la classe política es veu “obligada” a actuar, sempre mantenint intactes les principals causes del problema: l’estructura patriarcal imperant.

EL JOVENT

Si els i les joves no prenem consciència de les diferències reals i palpables entre ambdós sexes i assumim una postura passiva en la nostra vida, posteriorment, qualsevol intent de transformació social es veurà frustrat per la incapacitat de desprendre’ns del nostre rol i de la tela que ens cobreix els ulls.

La precarietat afecta de forma molt intensa a la joventut, a la immigració o a la tercera edat. Però en tots aquests casos, hi ha un factor agreujant comú: ser dona. Perquè la precarietat té encara nom de dona. I és per la dona, pel nostre poble, que el jovent seguirà sortint al carrer cada 8 de març. Hem de seguir donant la cara i treballar de valent contra tota discriminació, enfrontant-nos i defensant la dignitat del conjunt de la joventut, combatent el patriarcat, la divisió al treball i el masclisme institucional.

Si precarietat és nom de dona

El jovent DONEM LA CARA!