Salaris irrisoris, contractes temporals, llocs de treball inestables i condicions laborals cada dia més precàries i discriminatòries. Aquesta és la realitat diària que estem patint els i les joves dels Països Catalans, veient-nos totalment incapaces d’emancipar-nos i d’afrontar l’elevadíssim preu de l’habitatge, els avals que ens imposen i, en definitiva, el conjunt de condicions abusives i d’hipoteques vitalícies que ens exigeixen els bancs.
I és que multitud d’empreses promotores, constructores i immobiliàries s’estan dedicant a traficar (perquè no té un altre nom!) amb els nostres drets: amb el dret a un habitatge digne i amb el dret a disposar d’espais col·lectius, autogestionats i lliures de la tutela institucional.
Els empresaris protagonistes d’aquesta cadena especulativa són conscients de l’evident rendibilitat del seu negoci i saben molt bé que, malgrat les traves, algú o altre acabarà comprant: perquè disposar d’un sostre on viure no és un luxe, sinó una necessitat humana i essencial.
Però l’estafa i el saqueig que estem patint no acaben aquí. A més d’hipotecar el nostre futur, arrasen amb el nostre territori. Construeixen infrastructures innecessàries, destructives i perjudicials pel medi ambient, a esquenes de les demandes populars i obviant el rebuig ciutadà al carrer.
Especulació urbanística i destrucció del territori. Aquesta és, doncs, la crua realitat que estan recolzant les institucions i els polítics que ens haurien de representar, per comptes de respondre a la voluntat, a les necessitats i a les aspiracions del nostre poble. Menyspreen el nostre dret a viure dignament i responen, bàsicament, als interessos de les grans multinacionals i dels empresaris més corruptes del país.
En nom de tots els catalans i catalanes, els governs autonòmics i regionals dels Països Catalans continuen emparant l’especulació, requalificant metres quadrats i pagant amb fons públics infrastructures que beneficien una minoria. Les autopistes d’Eivissa i Mallorca, el Quart cinturó, la línia de Molt Alta Tensió i el Tren d’Alta Velocitat, projectes urbanístics com Marina d’Or, la sobresaturació de la costa mediterrània a base d’hotels i urbanitzacions, els camps de golf que satisfan els capritxos més absurds i elitistes,… són només alguns exemples il·lustratius de com l’interès privat i el màxim benefici passen per davant de la voluntat popular i de les necessitats de la nostra societat.
La classe político-econòmica espanyola i catalana fa més de tres dècades que ens està venent l’Estat del fals benestar com a solució a totes les injustícies del passat. Però les noves generacions del país ja hem pogut tastar què amaga realment aquesta retòrica política reformista. Mentre pregonen l’habitatge social com a sortida a la tardana emancipació del jovent, nosaltres estem assistint al trist espectacle de la subhasta dels nostres drets.
El jovent català ja no passa per l’embut de les mentides i de la passivitat: després de molts anys, l’Estat del benestar s’evidencia com la façana dissuassòria de les nostres aspiracions rupturistes i transformadores. La problemàtica de l’habitatge i la destrucció del nostre territori tenen un origen comú: l’especulació urbanística i territorial, fomentada per l’ordre del mercat, per la llei de l’oferta i la demanda, per la cerca del màxim benefici i, en definitiva, pel sistema capitalista espanyol i francès i per la propietat privada sobre els recursos naturals dels Països Catalans.
Cal enfrontar-se a tots aquells que s’estan aprofitant de les injustes regles del joc i d’una classe política servil i venuda als seus interessos.
Ni especulació, ni destrucció.
El jovent defensa el territori!
Tanmateix aquest dia també és l’excusa utilitzada pel feixisme cada any arreu de l’Estat Espanyol per prendre els carrers i agredir impunement a qualsevol persona que no pense com ells. Recordem que només fa uns dies un jove antifeixista madrileny fou assassinat vilment a mans d’un nazi, una nova agressió que ens ha de fer pensar quanta gent serà agredida en els pròxims dies si res no ho impedeix.
