L’oci a Caldes (1)

Caldes de Montbui, maig del 2010. És divendres a la tarda i el Josep Lluis ha quedat amb els amics per anar a pendre un refresc i parlar què faran avui a la nit. Si una cosa tenen clara és que a Caldes no es quedaran, doncs passen d’anar a dormir a les 12 quan tanquin els bars i avui tenen ganes de gresca. Si l’ajuntament hagués apostat per l’oci al municipi, ara no tindrien aquest problema, però ja fa temps que el jovent de Caldes no té més remei que agafar el cotxe si es volen divertir a les nits. Parlant, parlant, es produiex la mateixa discussió de sempre.
- No,no! Jo ja vaig conduir dissabte passat!! – exclama el “Tarru”, el company del Josep Lluís.
- Doncs jo avui no m’estic de beure, el cambrer d’aquell local em deu uns “xupitos”. – explica la Montse.
- Està clar, doncs! Que condueixi l’Elena que mai ho ha fet i ara ja té carnet. – diu tot murri el Josep Lluís.
- Sí, esclar! Carnet des de fa 10 dies! – replica l’Elena.
- Suficient! – sentencia la Montse.
– Que el teu germà et deixi el cotxe i no se’n parli més!
- Sempre acabem fent el que tu dius, eh! Però d’acord.. – es ressigna l’Elena.
Toquen les 12 de la nit i els quatre amics es troben al lloc de sempre apunt per anar cap a la discoteca. Cinc hores més tard els nostres amics es dirigeixen cap al cotxe, apunt per tornar a Caldes.
- M’ho he passat d’allò més bé!!!! – crida la Montse.
- Llàstima que ja marxem, amb la festa que s’hi donava… - es lamenta el “Tarru”.
- Va no us queixeu! Em fa una mandra haver de conduïr ara. – diu l’Elena.
- Estaria bé poder sortir així per Caldes. Tots podriem divertir-nos per igual i ningú hauria de preocupar-se pel cotxe. A l’època del meu germà Caldes no estava mort com ara.. és una llàstima!! – explica el Josep Lluís.