FINAL D’ETAPA

Friday, 29/01/2010 (03:42)

Per fi el 28 de gener que tenia visita amb el doctor Cirera hi vaig amb tota la paperassa perquè la vegi i emeti el seu veredicte. Vaig sola, això només vol dir que ho faig tranquil.la. Quan tinc por necessito companyia.

És una visita una mica desafortunada. El doctor està força nerviós perquè comença tard a visitar, diu que ha tingut una urgència i això n’ha estat la causa i demano el perquè si tinc primera visita, paso al despatx la cinquena visita. Em diuen que primer passen tots els que estàn fent la quimio i van amb l’analitica per veure si poden continuar. No protesto ja que em sento absolutament identificada amb aquestes persones.

Com deia la visita és una mica desorientada. Vol mirar-ho tot i va ràpid a fer-ho. M’escolta però crec que ell ja té el seu veredicte pres des d’un principi. No creu que en tants pocs dies de prendre el Tamoxifeno m’hagi fet aquestes efectes contradictoris que explico durant un mes. Creu, o vol creure, que han estat un cúmul de casualitats i que hem de donar una nova oportunitat al Tamoxifeno. Em dona un mes per refer-mei reprendre el tractament, això vol dir que no m’ha escoltat gaire, ja li havia dit que estava bé, i jo dic que no que vull començar ja. Així quedem. D’aquí a tres setmanes hi he de tornar. Començo a prendre el Tamoxifeno el 29 de gener de 2010.

Desgraciat del que està malalt no tan per la malaltia, que també, sinó per tot amb el que ha de lluitar.

ELS BOLETS

Friday, 15/01/2010 (05:12)

És 11 de gener i com que no em sento bé, agafo el toro (el telèfon) per les banyes i truco al Dr. Marcet primer, el fluxe no para, i després al meu tranquil.litzador particular el Dr. Fidel Riba.

Em visiten el 12. Sort que hi vaig perquè el Dr. Marcet té resultats de la citologia que em van fer el 22 de desembre i tinc foncs (!) tenia pendent per trucar-me. Un mes per tenir resultats em sembla una mica fort i també em sembla una mica soprenent que el dia 21 de desembre no em veiés que els tenia. Això cantant o xiluant li he de dir. Em recepta uns òvuls per posar-me’n un cada setmana d’un producte que és diu Laurimic. Me’l poso el mateix dimarts i el dijous començo a notar que ja no tinc flux. Soprenent no? que per resoldre una cosa tan bàsica hagim tardat un mes!!!!. Em recomana fer-me noves anàlitiques tant de sang com d’orina amb els seus cultius corresponents.

La visita del Dr. Riba és diferent, parlo molt jo, ell escolta i mira tots els papers que porto. Sembla que no creu que hagi estat una infecció d’orina, també em sorpren ja que tinc uns resultats d’urgències que ho diuen, que raro!. Està d’acord amb fer-me noves anàlitiques per veure que tot estigui net. Pel que fa a la medicació del meu estat electric, de moment la deixem igual, pendent de veure resultats. He de mentalitzar-me i entendre que quan em passi alguna cosa, el primer que he de fer és trucar-lo a ell.

MÉS FEBRES

Friday, 08/01/2010 (01:49)

Des del dia 16 de desembre que em trobo que no sóc jo. Finalment el dia 22 a la nit, després d’haver fet el trasllat a Matadepera, em poso a 37,7. Em trobo fatal i alguna cosa em passa. Em sap molt greu però li dic al Manel que hem d’anar a l’hospital.
Arribem a les 10 i comencen a fer-me coses cap a les 12. No surt res, ni a l’anàlitica de sang ni a l’orina així com tampoc a les plaques, però creuen que m’he de quedar en observació ingressada i com que no hi ha llits disponibles a planta, em quedo allà al box d’urgències. Són les dues i els faig marxar a tots que porten moltes hores allà. Jo intento dormir i no sé ben bé què és el que faig fins les 8 de matí que es presenta l’Anna i aviat ve el metge aquell andalús del primer ingrés i em diu que ha sortit infecció d’orina i que els leucocits m’han pujat de 9 mil a 12 mil i per tant ja em poden tractar amb un antibiòtic normal. Que me’n vagi cap a casa i faci el tractament durant 7 dies. Si em trobo malament que hi torni, si tinc febre els primers dies, no.
Faig tot el que em diuen, però fins el dia 27 no començo a notar alguna millora, però tot i així tinc un estat de xafament terrible. Només penso en el llit i el sofà, no tinc ganes de res. És el dia 5 de gener que noto la millora total, ja torno a ser jo. Fins i tot després de fer-me la resonància magnètica, vaig a comprar i és el primer dia que em poso a la cuina. Això sí a la tarda estic molt cansada, però aguanto la nit màgica de Reis, molt bé.
Sembla doncs que ja ha passat. Tot i que encara tinc alguna que altra senyal de flux, em trobo bé.

Ara, què ha passat? Ha estat una simple infecció d’orina (amagada)? o bé, pel Tamoxifeno que m’han baixat els leucocits se’m ha produït la infecció d’orina? Qui m’ho dirà això? Ningú perquè ningú sap res ni ha ningú l’nteressa mullar-se per ningú. M’he sentit una vegada més aillada davant la “classe” medica, quan em trobo malament, on he d’anar? qui m’ha d’atendre? qui em dona recolçament? És un fàstic que et tractin com si fossis un tomàquet més.
Tinc visita amb al doctor Cirera el dia 28. Li portaré tota la documentació. Vull parlar del Tamoxifeno ja que no tinc ganes de prendre’l més, perfereixo l’Anastrozol amb el seu mal d’ossos. És intolerable que els metges no t’avisin del que et pot passar al prendre una medicació d’una certa importancia. Estic molt enfadada.

VISITA AL DR.MARCET

Friday, 08/01/2010 (01:34)

Una vegada més sorpreses.
Arribo a la consulta i aviat m’atenen. És dia 21 de desembre i la gent no està per ginecòlegs. Les mamos i l’eco tot bé. Però l’informe que porten, que jo no havia obert i que el doctor se’n sorprèn, diu que el radiòleg aconsella fer una ressonància magnètica de les mames, ja que creu que cal controlar ben bé la zona de la cicatriu. Sopresa!!! No creu que hi hagi res, diu el doctor Marcet, però millor fer-ho.
Davant d’aquests fets no m’altero, és curiós. Ara sí de tant en tant i quan ja han passat dies quan penso que podria sortir alguna cosa, em tremolen les cames.
El dia 12 de gener he d’anar a recollir els resultats. Veurem.

FEBRES

Monday, 21/12/2009 (02:19)

Com ja he dit començo a prendre el Tamoxifeno el 4 de desembre.

El dia 10 passo una mala nit tenint molt fred i no puc dormir per això. Un fred diferent. L’endemà poso més roba al llit. La nit de l’11 passo molta calor, penso, t’has abrigat massa! una calor també diferent com escalfor a tot el meu cos. La nit del 12 dormo bé. La del 13 torno a tenir aquella escalfor tan forta. La nit del 14 en vista que també em desperta l’escalfor forta, em poso el termòmetre: 38. L’endemà em llevo malament al matí, però a la tarda estic millor i em vaig a fer les mamos. Aquella nit, la del 15, torno a tenir 38. L’endemà aviso al metge d’Assitència i truco al Dr. Cirera.
El primer, que ve molt aviat, em diu que no em veu res i que vagi al metge de capçalera, com que no en tinc i el Dr. Cirera m’havia dit per telèfon que anés a urgències a fer anàlitiques, li demano que me’n faci el paper.
Surto de casa a les 11 i després d’analisis, plaques i cultius, em diuen que no tinc res, però que donada la meva situació creuen que m’he de quedar ingressada per veure d’on ve una febre desconeguda i així com que ja estaré allí quan tinc el pic de febre em poden fer les extraccions. Jo m’ho penso i dic que vull marxar a casa i que quan tingui el pic ja hi tornaré.
Passo dijous, divendres i dissabte bé. Sense ser jo, sentint que alguna cosa em passa perquè el meu estat fisic no és el normal. Però el diumenge a la tarda cap a les 8 em començo a trobar una mica malament i me’n vaig a llit. Tinc 37′2, em prenc un Xumadol d’un gram (cosa que no havia d’haver fet) i me’n vaig altra vegada al llit. Les tremolines tornen i la febre baixa a 37. Estic molt espantada, angoixada i amb taquicardia. Prenc Tranquimazin i procuro dormir. A les 4′45 em torno a despertar amb tremolines, però no faig res. A les 7′30 estic a 37 i em trobo com amb ressaca d’una grip.
Vaig a veure el Dr. Marcet.

TAMOXIFENO

Monday, 07/12/2009 (04:50)

El dia 3 de desembre de 2009 torno a anar a veure al Dr. Cirera. Em pregunta quin tan per cent de millora he notat al deixar l’anastrozol. M’atreveixo i dic el 60. Potser sí. El mal que no em deixava girar-me al llit, m’ha marxat. Els peus i les mans ja no em fan mal tampoc. És una millora. Tinc encara dolor a les ingles i els caps del femur. Sembla com si tingués una argolla que m’apreta. Li dic però no contesta.

Em diu que comenci a prendre el Tamoxifeno que és un medicament molt menys modern que l’altre, però no que no fa mal als ossos. Això sí pot donar càncer de matriu (!) però diu que ell en 20 anys de professió només a tingut dos casos. Diu que la proporció és de cada mil una. Però pensa que com que estic molt control.lada per ell i pel ginecòleg no hi ha d’haver problema. Doncs apa somi.

El dia 4 de desembre començo a prendre el Tamoxifeno. He d’anar a passar visita a finals de gener amb una anàlitica de sang.

Ara primer he de fer-me mamos i passar la visita del Dr. Marcet abans de Nadal. Visca!

FORA ANASTROZOL

Saturday, 17/10/2009 (03:01)

Ja he passat la visita del doctor Cirera.

Em vaig explicar de tot el què em passava segons la llista que portava per no oblidar-me de res. Em va dir que les meves explicacions eren de llibre. Tot el que deia era conseqüència de l’anastrozol alies Arimidex. Sense pensar-ho va dir: fora!!. Jo em vaig quedar una mica palplantada, després de sentir tantes i tantes vegades: no deixis la pastilla del càncer per res, ara de cop i volta fora, em va sonar molt estrany.
Bé, ell va dir que teniem la sort de tenir alternatives i això ens permetia canviar la medicació que, sí havia de prendre. Ara el producte serà el tamoxifeno, que diu que no només no té aquestes contra-indicacions que he patit, si nó que és bo per els ossos, encara que dona sofocacions i potser palpitacions. A això ja hi estic feta, vaig pensar jo. De tota manera abans de començar aquest nou producte em vol veure, i que li expliqui com em trobo, per confirmar que el mal d’ossos és de l’anastrozol. He de fer un mes de descans, per netejar el cos de la intoxicació que té. Com que a finals de mes marxem a l’Argentina/Xile, em va dir que no passava res si eren sis setmanes. Vam quedar que a primers de desembre ens veuríem i en tornaríem a parlar.

DESPRÉS D’UN ANY

Wednesday, 30/09/2009 (00:50)

Ha passat l’estiu del 2009 i vull deixar una constatació.

Jo he passat un mal estiu fisicament. He perdut la qualitat de vida que tenia fins aquest moment. No sabia ben bé què em passava, però alguna cosa no anava com abans i això em col.lapsava mentalment. He tingut mal als ossos i també cansament. No sabia ben bé quina n’era la causa i no trobava la manera d’aclarir-ho. He passat molta calor, molta.

Vaig anar a veure el reumatòleg un parell de vegades pensant que la medecina que m’havia prescrit per l’osteoporosi era la causant dels meus mals. Finalment, crec que com que es va veure acorralat i després de passar juliol i agost malament, em va recomanar fer-me unes analitiques per descartar coses. Sí, va veure que la descalsificació dels ossos s’havia aturat, és més, havia pujat i que per tant la medecina que prenia em feia el bé. També em va trobar una manca de vitamina D força important i que això provoca una acceleració d’una cosa que es diu PHT que també causa dolor. És per això que va deixar entre-veure que el que em passava era conseqüència de l’anastrozol (la pastilla de la quimio oral) i que tot és un efecte secundari que pot donar aquesta medicació. També em va receptar una tanda de vitamina D oral durant un any. Les suades perquè el sol em proporcionés vitamina D no van ser útils Llegir la resta de l’entrada »

6.- CONCLUSIONS FINALS

Tuesday, 31/03/2009 (03:55)

Bé ja ha passat un any en el moment d’escriure això. No he fet les conclusions encara però intentaré de fer-ho.

La primera conclusió que he tret és que davant la malaltia he tingut PÀNIC. No de trobar-me malament sinó de la incertesa del què em passaria. Estava absolutament col.lapsada davant el meu estat físic. Penso que hi deu haver gent que no pateix com jo quan està malalt. Jo el patir és com part de mi, per tant no és anormal que ho fes. Però no ho recomano. Estàs en mans dels metges i ells t’informen i t’assessoren de tot.

La segona conclusió o informació que vull deixar constància és que no s’ha d’anar mai SOL a la consulta del metge quan es tracta o és pot tractar d’una cosa greu. Quan et diuen el diagnòstic l’estat de col.lapse és total, per tant cal que hi hagi algú més que escolti i intenti tenir el cap clar.

Llegir la resta de l’entrada »

5.- diari, percepcions i emocions diàries – PERRUQUERIA I UNGLES

Monday, 02/02/2009 (06:03)

S’acostava Nadal i els meus cabells havien anat creixent al seu gust. M’havien sortit un rixols que no els podia dominar ni que volgués. No m’agradava gens amb aquells cabells, però com que havia tingut tantes ganes de tenir els cabells llargs no em plantejava ni per un moment tallar-los.

Però no podia seguir com anava. Vaig anar a veure el Joan de la perruqueria i em va recomanar fer-me una bona tallada i després esperar a veure que sortia. M’havien dit al Iessus que els primers surten força arrissats i poc a poc van allisant-se.
Doncs em vaig posar en marxa i el dia 18 de desembre, després de nou mesos, em vaig tallar el meu cabell per primera vegada. Penso que la tallada va ser exagerada, però ara veient-ho des de la perspectiva, em va anar molt bé. Em vaig quedar amb molt poc cabell. Però endreçada i contenta.

Una altra cosa van ser les ungles. Ja em vaig poder fer la manicura per prepar-me pels nadals. No us podeu imaginar la il.lusió que em va fer. Arreglar-me les ungles i pintar-me-les ah! quina passada.

Llegir la resta de l’entrada »