Arxiu de la categoria 'General'

2011

Tuesday, 01/03/2011 (02:43)

Comença un nou any. El dia 18 de gener passo la visita del dr. Cirera amb totes les proves que em va demanar: anàlitica, plaques de tòrax i rm. Està força simpàtic i passo molt aviat a visitar-me, cosa poc frequent ja que sempre m’he d’esperar una hora com a mínim. Mira tot i diu que està tot bé, fins i tot em diu que ja estic curada! Jo em sorprenc i ell em replica amb aquestes proves i aquest aspecte tan jove i bo, segur que estàs curada. Jo me n’enric una mica, però la veritat és que aquella paraula màgica em queda una mica gravada cor endins. Millor.
També el dia 25 vaig a fer el control amb el Dr. Marcet pel Tamoxifeno. De moment tot està bé. Em tranquil.litza saber que s’hi aviat m’ha de fer una especie de raspat perquè l’endometri s’ha fet massa gran, m`ho podrà fer allà mateix a la consulta. Buf! No vull anar més als quiròfans, sempre que pugui clar.
Tant amb un com a l’altre he de tornar-hi a finals de juny.
També per aquestes dates he d’anar a portar una densio al dr. Nadal.

Per ara res més de metges. Em va dir el meu fill que aquest bloc era com la galleda de les escombraries. Hi llences tota la porqueria, em va dir. Té raó, però ella me’l va obrir per això. Quan vaig començar amb la malaltia em va aconsellar que escrivís tot el que em passava. Així ho vaig fer i no me’n panadeixo. No ho llegeix ningú però per mi és com un recordatori.
Procuraré algún dia escriure sobre alguna cosa bonica que també me’n passen

VIRUS!!!!!

Saturday, 22/01/2011 (03:31)

No es tracta d’un spam no, resulta que l’últim diagnòstic del doctor Nadal, a la vista de l’analititca que li vaig portar el dia 18 de gener, va ser que el que m’havia produit el mal a la cama, o pinçament, va ser un virus. Em va dir que ho deia amb la boca petita, perquè en realitat no en saben la causa. Jo em vaig quedar gelada. Un virus a un nervi! Jo no entenc res de medicina però ho trobo tan estrany. També em va dir que no té perquè repetir-se, però que no m’asegurava que fos així. Apali.

PINÇAMENT

Thursday, 02/12/2010 (03:16)

Quan vaig tornar de Matadepera el 18 de setembre i després d’haver estat dos mesos sense fer activitat practicament, al veure que m’havia engreixat un altre quilo, em vaig posar, de moment, a caminar com una boja. Vaig batre el meu record i vaig arribar a la barceloneta amb una hora i quart el dia de la mercé. Fins aquí res.
A primers d’octubre em vaig apuntar al gimnàs del putxet. Vaig començar a notar un mal a les lumbars, però d’una manera tan estranya que, com més em movia, menys mal em feia. No ho entenia. I clar l’únic que em venia bé de fer era estar en continuu moviment. Això si quan parava després per posar-me en marxa no podia.
Vaig tirar tot el mes d’octubre i veient que la cosa anava a més el dia 4 de novembre vaig anar a veure el Dr. Nadal. Pel que li vaig explicar em va dir que tenia una tendinitis a les lumbars (!). Em va receptar Airtal. Vuit dies i res. No hem encertat amb el medicament, va dir: Retrotrec amb protector d’estòmac. Tampoc, després de 8 dies més. Llavors resonància magnetica. Veient el resultat em va dir que era un pinçament entre les vertebres 4 i 5 a les lumbars i que tenia els discos una mica gastats, però res important tot plegat. No em podia fer inflitració i em va dir que em posés unes injeccions de cortisona que es deien Inzitan. També és un apart el tema de quan t’has de posar una injecció, mare meva!. Jo vaig trobar unes bones professionals al cap de Sant Elies i em van resoldre el problema. El cap de setmana vaig anar a un lloc per assistència a l’Avgda. Príncep d’Astúries. Després de posar-me 6 injectables havia de trucar al doctor per veure com estava. Com que li vaig dir que igual m’hi va fer anar.
(more…)

VISITA DR. CIRERA

Thursday, 02/12/2010 (03:02)

El 28 d’octubre vaig anar a veure el Dr. Cirera. El primer que em va demanar és si passava la visita del ginecòleg.
Va tornar a dir-me que era molt nerviosa i ja estic tipa d’aquest tema. Si en comptes d’estar allà amb ell fos al cine no estaria tan tensa! Ja sé que ho sóc però home una mica d’humanitat!
En fi, em va mirar i tocar, aquesta vegada només el coll i les mames i ganglis i em va dir que em veia molt bé. Em va fer els papers per fer-me les proves al gener i quan les tingui que el vagi a veure. Ah! bona notícia, ja no em demana mamos, directament resonància magnètica a las mamas, que bé!.
Dels meus problemes digestius no me’n va fer ni cas, com si no em sentís el que li deia. Quan em vaig queixar que havia patit molt amb la calor a l’estiu, em va respondre: si que n’ha fet de calor si aquest estiu!.
Res, sense comentaris.

FENT CAMÍ

Wednesday, 27/10/2010 (05:59)

Feia molts dies que tenia pendent la continuació de les “meves” coses. Per fi ha arribat.

Al juny del 2010 vaig anar amb la col.lonoscòpia a la visita del Dr. Cirera. Tot estava correcte i em va donar descans de metges i proves fins finals octubre. Vull remarcar que pel que fa a la prova en concret em va ser més molest el després de… que la preparació. Em va costar força treure tot l’aire que m’havíen posat i vaig passar una tarda una mica molesta. Res important.

Vaig també anar finalment, a últims d’agost, a veure el tractament amb ozo per les càndides. M’havien de fer una primera mostra per veure què hi havia. Em van fer l’extracció i va resultar que no hi havia càndides però si que hi havia estreptococos. Vam deixar passar tres setmanes i nova extracció per veure si jo sola els havia pogut eliminar. Si va ser així però tampoc hi havia càndides, per tant, em van dir que no calia que hi tornes només si tenia noves molèsties.
Ara, finals octubre, en torno a tenir, però em sembla que ho resolc amb pomada i òvuls. No tinc ganes de tornar anar allà a fer més extraccions, veurem com es desenvolupa i ja hi sóc a temps.
(more…)

COL.LONOSCÒPIA

Tuesday, 04/05/2010 (04:10)

El 29 d’abril vaig anar a la visita que tenia programada amb el doctor Cirera portant-li unes anàlisis de sang. Jo tota contenta perquè m’havien pujat, em semblava a mi, força els globuls blancs. I si era veritat. Però jo, a part de dir que em trobava molt millor, és més, que ja no tenia cap tipus de dolor d’ossos, vaig deixar anar que tenia molt restrenyiment i problemas digestius. Apa ja hi som. No no passa res, diu el doctor, però seria convenient que es fes una col.lonoscòpia per descartar que aquests canvis no estan motivats per res en concret. Ja ho sé que no passa res, però sempre estic amb les espases amunt esperant per on caurà la sorpresa. Ja sé que la medicina preventiva és una salvació per a molts, però jo n’estic una mic tipa. Ara em sembla que si no és una cosa molt molt important, quan passi visita al doctor Cirera, sempre diré que estic bé. Així només tindré les proves estrictament necessàries, sinó tinc la sensació que el que vol és veure’m cada tres mesos i ha de buscar una excusa o altra. En fi estic en un ball i he de ballar.

Per altra banda segueixo amb el tractament del doctor Marcet desl òvuls vaginals per tal de veure si a finals de juny quan acabaré hem erradicat les càndides.

També vull deixar constància que em va fer notar el doctor Cirera que els nostres fills s’han de fer col.loscòpies a partir dels 40 anys.

SEGUIM

Wednesday, 14/04/2010 (04:46)

El dia 13 d’abril vaig rebre una carta del Dr. Marcet amb el resultat de la citologia. Segueixen les càndides. Quin rotllo!. Ara m’he de posar una altra vegada els òvuls un cop cada 15 dies durant tres mesos. Després hauré de trucar al metge dic jo, no sé.
Ara em semblava que estava millor. És més al estar asseguda ja no tenia molèsties i tampoc al caminar. El mateix 13 em vaig posar l’òvul i ara ja tinc picors i coses rares. De veritat és un rotllo. Ara la setmana vinent m’he de fer anàlitiques per portar-les el dia 29 al doctor Cirera i veurem que diu.
Jo el que dic és que des que ha començat el 2010, no paro de tenir cosetes.

DESCOL.LOCACIÓ

Wednesday, 31/03/2010 (03:58)

Segueixo. Van passar el tres dies i no millorava gaire la situació. No podia seure i tenia una sensació d’irritació i inflamació força desagradable. Vaig anar esperant per trucar quan s’incorporés el doctor Marcet. Vaig parlar amb ell un dissabte al matí i em va dir que aguantés fins dilluns i que em passés per la Teknon.
Així ho vaig fer. Em va fer una nova citologia per veure si encara tinc les “càndides” i em va receptar una pomada Laurimic i novament les dutxes. Noi, van ser dos dies i curat. No m’ho podia creure. Ara que ja ha passat una setmana no m’he hagut de posar res, però no estic bé del tot. El doctor Marcet em va dir que fes ús de les dutxes i la pomada sempre que tingués molèsties.
Estem a l’espera dels resultats de la citologia. Vaig protestar per el retard amb què els donen i em va dir que hi havia problemes d’asseguradores i laboratoris i que això tenia difícil sol.lució. Haurem d’esperar més/menys un mes. Apali.

Ara el meu estat és raro. No sé si tinc el cap una mica descol.locat o tinc un baixon de defenses. Em sento amb menys energia que fa un temps. Tinc pànic de qualsevol cosa que em passa i estic pendent del meu estat constanment. Això em produeix un cansament indescriptible, però m’és difícil combatreu-ho.
Vull recapacitar i veure com he estat capaç, -fa uns dies que vaig tenir un altre cop temolines-, de trucar al Fidel i ell em va dir que em fes anàlitiques d’orina i femta i ara ja li he dit el resultat i tot està bé. Aquest cop he reaccionat millor.

MÉS CONTROLS I BOLETS

Friday, 19/02/2010 (02:49)

Passo dues visites en una tarda. El dia 19 d’abril.
Primer veig al Dr. Nadal que em llegeix la densio. Jo vaig notar que alguna cosa passava però no vaig entendre el què. Resulta que no han trobat la meva anterior densio, que sí m’havia fet ell mateix i també a la mateixa màquina. No passa res perquè té els resultats anotats al seu ordinador, però en queda molt sorprés. Estic millor del fémur però igual de l’esquena que segueixen les vertebres amb l’osteporosi de marras. Per tant no em pot retirar la medicació al menys durant el proper any. Si no hi ha res de nou, nova densio en un any i control.

Després i de molta espera com sempre, veig al Dr Cirera. Està molt content de que el Tamoxifeno, de moment, no em faci cap contraindicació important. Em diu que m’he de fer noves mamos i ecos a principi de l’any 2011. Però em vol veure, per controlar les defenses que estan baixes, a l’abril amb una anàlitica de sang.

Com que ja ho deia, no paro de tenir cosetes. Ara em sembla que els bolets han tornat. Avui he passat la nit del lloro. Tot per no voler anar ahir a veure el Dr. Bassols (el Marcet no hi és). Ara l’he trucat i em diran, segurament el que he de fer per telèfon.
A final del matí m’ha trucat del doctor i m’ha receptat: Hongoseril dues capsules durant tres dies i Isdin alfa sis òvuls. I diu que amb això m’he de curar. Això passa els dies 19 al 21 de febrer.
Sembla que milloro però els primers dies de març torno a tenir aquesta vegada molèsties sobre tot al estar asseguda, com si tingués una inflamació. Torno a trucar al Dr. Bassols i em diu que he d’estar curada però em recepta Rosalgin Pronto (com unes lavatives en plan dutxa de relax) i un gel que es diu Geliofil. Ho he de fer durant tres dies més. Veurem

ELS OSSOS

Sunday, 07/02/2010 (04:13)

No deixo de tenir cosetes. Ara tinc una estrabada a la cama que no em deixa dormir.

Com que crec li he d’explicar al reumatòleg doctor Nadal que fa tres mesos que no prenc l’Arimidex, que és el que em donava el mal d’ossos, ja que una de les contraindicacions que té aquest medicament és que accelera l’osteoporosis i ell m’havia donat tota una medicació per tractar-me i ara ja no en tinc, de mal d’ossos, aprofito l’estrabada que deia per explicar-li.
Em tota la naturalitat del món, de la mateixa manera que em van dir que el Tamoxifeno donava càncer d’úter, em diu que sí que el tant per cent d’acceleració de l’osteoporosi per l’Arimidex és molt elevat, però que és força eficaç en el càncer de mama. Millor que l’hagin retirat, em diu. Ara m’assegura que la nova medicació no em farà cap efecte secundari.
Em toca fer-me la densio i em diu que quan la tingui hi vagi per veure si em pot retirar la medicació del ossos: Acrel un cop al mes, la calç cada dia i la vitamina D. Quasi res.

De l’estrebada a la cama em diu que és una tendinitis i que em pot durar tres setmanes. Que vagi prenent Xumadol per anar a dormir i fora.