FENT CAMÍ

Feia molts dies que tenia pendent la continuació de les “meves” coses. Per fi ha arribat.

Al juny del 2010 vaig anar amb la col.lonoscòpia a la visita del Dr. Cirera. Tot estava correcte i em va donar descans de metges i proves fins finals octubre. Vull remarcar que pel que fa a la prova en concret em va ser més molest el després de… que la preparació. Em va costar força treure tot l’aire que m’havíen posat i vaig passar una tarda una mica molesta. Res important.

Vaig també anar finalment, a últims d’agost, a veure el tractament amb ozo per les càndides. M’havien de fer una primera mostra per veure què hi havia. Em van fer l’extracció i va resultar que no hi havia càndides però si que hi havia estreptococos. Vam deixar passar tres setmanes i nova extracció per veure si jo sola els havia pogut eliminar. Si va ser així però tampoc hi havia càndides, per tant, em van dir que no calia que hi tornes només si tenia noves molèsties.
Ara, finals octubre, en torno a tenir, però em sembla que ho resolc amb pomada i òvuls. No tinc ganes de tornar anar allà a fer més extraccions, veurem com es desenvolupa i ja hi sóc a temps.

Pel que fa als meus problemes digestius estic una mica cansada de sempre estar pendent de com està la meva panxa. Després de tenir problemes a l’estiu amb les morenes i anar a veure el Miquel Fernandez-Layos i dir-me que havia fet un trombohemorroidal (vaig sagnar durant dos dies seguits)i que m’havia de prendre cada dia dos cops Plantaben, no me’n surto. També vaig anar a explicar-li al Fidel, ell em va dir que prengués Dufalac també dos cops. Jo no vull acostumar el meu cos a medicines per evacuar. Fent cas a la Dolores menjo cada dia al matí dos kiwis i sembla que això és el que em va millor.
Tot hi així de tant en tant tinc com un empatx. Em sento repleta per dins i em surten boqueres, pupues als llavis i llengua, i grans com si fos una erupció d’adolescència. Ja està bé home! Això li vull explicar al Dr. Cirera que aniré a veure dijous 28.10.10.

Ah! un fet insòlit i inesperat: els cabells se m’enfosqueixen!! Fort eh?. Aquest estiu vaig notar com si tingués els cabells recremats del sol que no vaig prendre, però així ho vaig pensar, però al passar els dies i començar la tardor i després d’una anada a la pelu per tallar, vaig veure que no només que els cabells seguien enfosquint-se sinó que cada dia en tinc més de marronosos. Mare de Déu Senyor!!! No sé ben bé com em quedarà però de moment ho vaig deixant com està, natural. Veurem.

Un record per a la M.Dolors que ens va deixar el 3 d’octubre. És la tercera vegada que em passa: tinc un malalt terminal que mentre cuido vull que acabi amb aquell patiment i… quan arriba penso que encara era massa aviat. Vaig passar-ho molt malament i vaig plorar molt. Però als dos dies d’haver-la acomiadat tenia una sensació de pau extraordinària.

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.