Arxiu del January del 2010

FINAL D’ETAPA

Friday, 29/01/2010 (03:42)

Per fi el 28 de gener que tenia visita amb el doctor Cirera hi vaig amb tota la paperassa perquè la vegi i emeti el seu veredicte. Vaig sola, això només vol dir que ho faig tranquil.la. Quan tinc por necessito companyia.

És una visita una mica desafortunada. El doctor està força nerviós perquè comença tard a visitar, diu que ha tingut una urgència i això n’ha estat la causa i demano el perquè si tinc primera visita, paso al despatx la cinquena visita. Em diuen que primer passen tots els que estàn fent la quimio i van amb l’analitica per veure si poden continuar. No protesto ja que em sento absolutament identificada amb aquestes persones.

Com deia la visita és una mica desorientada. Vol mirar-ho tot i va ràpid a fer-ho. M’escolta però crec que ell ja té el seu veredicte pres des d’un principi. No creu que en tants pocs dies de prendre el Tamoxifeno m’hagi fet aquestes efectes contradictoris que explico durant un mes. Creu, o vol creure, que han estat un cúmul de casualitats i que hem de donar una nova oportunitat al Tamoxifeno. Em dona un mes per refer-mei reprendre el tractament, això vol dir que no m’ha escoltat gaire, ja li havia dit que estava bé, i jo dic que no que vull començar ja. Així quedem. D’aquí a tres setmanes hi he de tornar. Començo a prendre el Tamoxifeno el 29 de gener de 2010.

Desgraciat del que està malalt no tan per la malaltia, que també, sinó per tot amb el que ha de lluitar.

ELS BOLETS

Friday, 15/01/2010 (05:12)

És 11 de gener i com que no em sento bé, agafo el toro (el telèfon) per les banyes i truco al Dr. Marcet primer, el fluxe no para, i després al meu tranquil.litzador particular el Dr. Fidel Riba.

Em visiten el 12. Sort que hi vaig perquè el Dr. Marcet té resultats de la citologia que em van fer el 22 de desembre i tinc foncs (!) tenia pendent per trucar-me. Un mes per tenir resultats em sembla una mica fort i també em sembla una mica soprenent que el dia 21 de desembre no em veiés que els tenia. Això cantant o xiluant li he de dir. Em recepta uns òvuls per posar-me’n un cada setmana d’un producte que és diu Laurimic. Me’l poso el mateix dimarts i el dijous començo a notar que ja no tinc flux. Soprenent no? que per resoldre una cosa tan bàsica hagim tardat un mes!!!!. Em recomana fer-me noves anàlitiques tant de sang com d’orina amb els seus cultius corresponents.

La visita del Dr. Riba és diferent, parlo molt jo, ell escolta i mira tots els papers que porto. Sembla que no creu que hagi estat una infecció d’orina, també em sorpren ja que tinc uns resultats d’urgències que ho diuen, que raro!. Està d’acord amb fer-me noves anàlitiques per veure que tot estigui net. Pel que fa a la medicació del meu estat electric, de moment la deixem igual, pendent de veure resultats. He de mentalitzar-me i entendre que quan em passi alguna cosa, el primer que he de fer és trucar-lo a ell.

MÉS FEBRES

Friday, 08/01/2010 (01:49)

Des del dia 16 de desembre que em trobo que no sóc jo. Finalment el dia 22 a la nit, després d’haver fet el trasllat a Matadepera, em poso a 37,7. Em trobo fatal i alguna cosa em passa. Em sap molt greu però li dic al Manel que hem d’anar a l’hospital.
Arribem a les 10 i comencen a fer-me coses cap a les 12. No surt res, ni a l’anàlitica de sang ni a l’orina així com tampoc a les plaques, però creuen que m’he de quedar en observació ingressada i com que no hi ha llits disponibles a planta, em quedo allà al box d’urgències. Són les dues i els faig marxar a tots que porten moltes hores allà. Jo intento dormir i no sé ben bé què és el que faig fins les 8 de matí que es presenta l’Anna i aviat ve el metge aquell andalús del primer ingrés i em diu que ha sortit infecció d’orina i que els leucocits m’han pujat de 9 mil a 12 mil i per tant ja em poden tractar amb un antibiòtic normal. Que me’n vagi cap a casa i faci el tractament durant 7 dies. Si em trobo malament que hi torni, si tinc febre els primers dies, no.
Faig tot el que em diuen, però fins el dia 27 no començo a notar alguna millora, però tot i així tinc un estat de xafament terrible. Només penso en el llit i el sofà, no tinc ganes de res. És el dia 5 de gener que noto la millora total, ja torno a ser jo. Fins i tot després de fer-me la resonància magnètica, vaig a comprar i és el primer dia que em poso a la cuina. Això sí a la tarda estic molt cansada, però aguanto la nit màgica de Reis, molt bé.
Sembla doncs que ja ha passat. Tot i que encara tinc alguna que altra senyal de flux, em trobo bé.

Ara, què ha passat? Ha estat una simple infecció d’orina (amagada)? o bé, pel Tamoxifeno que m’han baixat els leucocits se’m ha produït la infecció d’orina? Qui m’ho dirà això? Ningú perquè ningú sap res ni ha ningú l’nteressa mullar-se per ningú. M’he sentit una vegada més aillada davant la “classe” medica, quan em trobo malament, on he d’anar? qui m’ha d’atendre? qui em dona recolçament? És un fàstic que et tractin com si fossis un tomàquet més.
Tinc visita amb al doctor Cirera el dia 28. Li portaré tota la documentació. Vull parlar del Tamoxifeno ja que no tinc ganes de prendre’l més, perfereixo l’Anastrozol amb el seu mal d’ossos. És intolerable que els metges no t’avisin del que et pot passar al prendre una medicació d’una certa importancia. Estic molt enfadada.

VISITA AL DR.MARCET

Friday, 08/01/2010 (01:34)

Una vegada més sorpreses.
Arribo a la consulta i aviat m’atenen. És dia 21 de desembre i la gent no està per ginecòlegs. Les mamos i l’eco tot bé. Però l’informe que porten, que jo no havia obert i que el doctor se’n sorprèn, diu que el radiòleg aconsella fer una ressonància magnètica de les mames, ja que creu que cal controlar ben bé la zona de la cicatriu. Sopresa!!! No creu que hi hagi res, diu el doctor Marcet, però millor fer-ho.
Davant d’aquests fets no m’altero, és curiós. Ara sí de tant en tant i quan ja han passat dies quan penso que podria sortir alguna cosa, em tremolen les cames.
El dia 12 de gener he d’anar a recollir els resultats. Veurem.